UN PUIG I UN CADAFALCH ....

Pensava l'altre dia que era un puig ? muntanya que destaca a la vista. I un cadafalc ? una plataforma elevada en lloc públic per destacar-hi els qui pugen al patíbul o túmul per ser executats.

Clar això de treballar en un institut de secundària que té com a nom Puig i Cadafalc(h) resulta que pot tenir la seva gràcia... Quina funció tenia   el cadafalc a l'Edat Mitjana  ?  Doncs si seguim en aquesta línia trobem que possiblement en la famosa ciutat medieval a les  terres de Burriac  la petita muntanyeta -de la Llàntia i Cerdanyola -que destaca una  vista bella i esplèndida perquè  s'observa tota  la costa  de Mataró podria  tenir com a  una finalitat clara i definida sentenciar a mort i portar els condemnats a executar en el patíbul ... Clar seguint aquesta pista podem veure si era habitual a Mataró trobar durant aquesta època històrica aquest tipus d'execucions públiques en els puigs damunt els cadafalcs ? ..  I d'altra banda si pensem en la idea del càstig com a forma de repressió pública encara ens trobem més situats en un institut que es troba en aquest puig i que utilitza aquesta forma en públic per demostrar qui cumpleix amb les normes establertes del senyor o de l'amo del turó.. Clar tot això si no fos que el veritable nom del nostre institut és Josep Puig i Cadafalch 

I l'altre cosa que fa pensar és precisament la funció que ara actualment té com centre d'educació de secundària, de cicles formatius i de batxillerat per nois i noies del barri i de la vila de Mataró..

.

Quan jo fa més de 13 anys vaig arribar al centre recordo perfectament la cap d'estudis que em va dir que en aquell indret no hi havia un codi de normes ni cap reglament intern però si tenien clar que la convivència era una cosa que calia treballar diariament amb l'ajuda de l'aprenentatge de valors, ideals, d'una ètica que responsabilitzes a tothom del que volia dir negociar, pactar, mediar, transformar-se en persona humana i digne.  Hi havia una comissió de convivència de la que vaig formar part uns primers anys amb un servei que oferiem un dia a la setmana per nois i noies que treballaven pel centre amb petites reparacions de desperfectes ...El diàleg inspirava en totes les reunions la voluntat de canviar en positiu el càstig i el compromís personal amb les families i els nois i noies.. 

Ara el temps ha transformat tot això poc a poc va arribar primer un reglament de règim intern del centre on es treballa en les tutories les normes amb els drets i deures segons el que la normativa educativa regula i normativitza. La comissió ha continuat però sense el caire de treball al servei de la comunitat i simplement serveix per informar als equips docents de les mesures punitives que s'imposen i dels expulsats i castigats setmanalment.  En el claustre es valora cada curs per part del cap d'estudis amb graelles i estadístiques els %  de nois i noies per cursos que han estat expulsats i ens dona a pensar i reflexionar junts amb una frase final que parla de aprendre a canviar les coses.. Però el diàleg continua amb un full de convivència on la familia signa per tenir coneixement ,   l'alumna cada vegada menys reflexiona sobre el que ha fet i el professor de guàrdia s'implica potser una mica menys cansat per la paperasa per gestionar el conflicte..També el projecte de mediació que va començar fa uns anys ha quedat en una matèria tipus variable o alternativa que s'ofereix amb la intenció de formar alumnat que mediï entre ells i elles però ara per ara no hem vist quantes mediacions realment han estat possibles... Ja el filòsof Michel Foucault en el seu llibre ·Vigilar i Castigar" explicava els models socials que podien fer avançar  els règims democràtics...Si pensem que amb les normes i els controls de webcams com la que tenim a l'entrada, si pensem que amb reglaments canviarem les coses, si pensem que amb fulls de conflicte perquè ara es diuen aixì no com abans que eren fulls de convivència podem variar la conducta dels nois disruptiva i de les visions i valoracions que les families fan de l'escola en un puig on abans potser hi havia un cadafalc no sé si ens estem equivocant de camí i de forma i manera de canviar el nostre sistema educatiu. La convivència requereix tenir confiança , i això s'adquireix amb transparència, amb portes obertes, amb col·laboració professorat i families, amb voluntat de canvi i amb gestos acompanyats de paraules i no amb demostracions folklòriques de dubtoses i religioses voluntats ...No anem pas bé per aquest camí ... i el centre acaba perdent les seves senyes d'identitat i de configuració del que sempre l'han definit ..més enllà d'un arquitecte modernista , més enllà d'un puig i més enllà d'un cadafalc  ...