El proper dissabte 10 de maig hi ha la Trobada 2014 a Tarragona, http://filosecundaria2014.
Com deveu saber, la situació de l’ensenyament de la Filosofia a la Secundària està en una situació límit, en especial perquè la nova Llei d’educació del Govern espanyol, pràcticament l’elimina: desapareix l’Ètica de 4t i la Història de la Filosofia de 2n (reduïdes a opcions mínimes entre moltes altres) i queda una assignatura deformada en el currículum – encara més - a 1r.
Moltes persones alcen la veu reconeixent el valor i el caràcter troncal que hauria de tenir en el pla d’estudis, des de la recent Resolució unànime del Parlament de Catalunya del 2013 (https://dl.
Des de fa anys (Girona, Mataró, Barcelona, Igualada, Lleida...) moltes persones, d’àmbits diversos, reivindiquem la necessitat de la formació filosòfica entre els joves i a la societat. Signem manifestos, difonem-ho, fem-nos-en ressò a les xarxes.
Podeu trobar més informació a http://www.creaif.org/creaif/ i també a http://blocs.xtec.cat/sphn/ o a les xarxeshttps://www.facebook.com/
Fins aviat.
Plataformes en defensa de la Filosofia
Al llarg de la meva etapa docent n'he vist de molts colors. Feia poc temps que havia aprovat les oposicions i va nèixer una associació com AD-HOC en defensa de la filosofia , eren els anys 90 i va ser de fet una de les poques vegades que vaig veure més professorat de filosofia reunit a l'Institut Sant Josep de Calassanç dins la sala d'actes. Amb els anys he anat veient com els actes , les manifestacions, les accions, les voluntats, els manifestos, els recursos, les actuacions, sempre han minvat poc a poc potser causa d' un cansament , una apatia , una descreença , una distància entre el pensament i l'acció en relació a aquesta mort lenta i agònica de la filosofia i de les humanitats en general.
Fa un any en un acte al rovell de l'ou de Barcelona , Rambla Catalunya - Gran Via de les Corts Catalanes, davant l'estatua del toro pensant erem no més d'una vintena que encoratjavem amb un petit grupet d'alumnat a cridar en favor de la filosofia i el pensament.
D'altra banda les nombroses iniciatives que aquests anys han aparegut han estat moltes i molt variades : la continuïtat de la Mostra de Foto filosofia dins el recinte de la Universitat de Barcelona impulsada per professors com Jordi Beltran i Àngels Baldó o Ramón Moix ; la primera Olimpiada Filosòfia a Catalunya que enguany també una professora com Dolors ha impulsat ; la continuïtat del premis Arnau de Vilanova dins el col·legi de Llicenciats ; el naixement de revistes filosòfiques divulgatives en llibreries i quioscos ; el naixement d'alguna editorial dirigida a llibres filosòfics ; els cafés filosòfics ; la nombrosa literatura i assaig de filosofia ; les xerrades i conferències a l'Ateneu promogudes per Ramón Alcoberro ; la participació de professors de filosofia com Josep Maria Terricabras o Manuel Cruz aportant un debat interessant sobre el pensar i la filosofia ; i aixì una gran llista de coses i idees com el treball de Xavier Antich , Mercé Coll amb el grup de DracMàgic i el treball amb el cinema i la filosofia, , Pere de la Fuente, Alejandro Sarbach, Lluís Roca , Salvador López, Miguel Navarro, Daniel Gamper, Mercé Rius, Irene de Puig amb la filosofia per a nens de Lipman, fins arribar fins i tot a la proposta per novembre de 2014 d'unes Jornades Internacionals en favor de la Filosofia a partir d'un grup d'estudiants i professors de Filosofia ....
No sembla doncs que aquesta agonia sigui dins l'àmbit públic i global més aviat la reducció d'hores , d'espai, de temps per pensar, de crítica, de reflexió humanística, de reflexió sobre la condició humana, de debat i diàleg la trobem dins una voluntat politica clara i un panorama cultural al servei del pragmatisme de la producció econòmica que des de fa temps disposa d'un poderós exterminador contra la filosofia. Ja Manuel Sacristan havia parlat contra aquesta filosofia acadèmica i llicenciada que ens ha fet més mal que altre cosa. L'educació no és únicament l'escola i els instituts de secundària ni fins i tot la Universitat.
En el rerafons del que ens hauria de preocupar més a tots - situats o installats dins el mínim llindar de subsistència econòmica i de renda bàsica possible - és la pèrdua de la dignitat i de la confiança en nosaltres , Avui la partida de l'individualisme amb els paranys de la protecció en favor de ... ha convertit la societat en una gran massa social controladora i submissa al servei dels únics interessos de l'Estat i del consum pel consum...
Tinc la sensació que el que està en joc no és únicament la reforma o contrareforma de les hores de més o menys en favor de la filosofia i les humanitats , sinó més aviat el que estem oblidant és les formes socials de convivència , les formes de vida propiament humanes i col·lectives, les formes que han fet que la humanitat pugui veritablement sentir que la vida es pot viure amb sentit ...
AIxò que dic pot ser una sensació , una intuïció que experimento any rera any dins els centres docents i en la visualització de les formes comunitàries que ens reuneixen.. La reforma continua sent una idea civilitzada de creure i tenir fe en això que es diu humanisme però hi ha gent que fa temps hem deixat de tenir fe , de pensar que més enllà de les bones intencions i dels bons propòsits el que ens queda és les úniques formes revolucionàries que han d'obligar a canviar les polítiques de les formes i les correccions per accions reaccionàries .....
Indignar-nos no serveix de res ...potser per vendre llibres ... L'estètica ha d'estar unida a l'ètica , no la podem separar i el pensament és acció i reacció .. Si que cal moure el món, si que cal mobilitzar-nos la consciència , ´si que cal això i més però cal començar a pràcticar la famosa parresia grega que deixava nu a l'emperador quan algú li deia que anava nu del tot ....
No hay comentarios:
Publicar un comentario