Em fa pensar que els diàlegs d'avui en relació a educació,política,sanitat, vida,relacions sentimentals,... sigui un autèntic "fronton" d'únic rebot sense retorn. En aquests moments socials i humans la confrontació sembla que es doni entre nosaltres però com una competició de banderes o personal o individual . Això en absolut vol dir que no estiguem cadascú de nosaltres preocupats, angoixats,desencisats,cansats, ...a la feina , a la vida, dins la societat , o concretament en una matèria com la Filosofia si es que som profes d'aquesta. Dic expresament Filosofia perquè també fem història de la filosofia però aquesta darrera sembla que ens doni la categoria de professors o professores de filosofia ,quan això no hauria de ser exclusivament així.
En els darrers anys hi ha persones que han fet tot el possible per publicitar i difondre aquesta matèria sense cap pretensió personal (això és el que em sembla a mi ) . El concurs de fotofilosofia que any rera any es va promovent , els blocs de molts companys i com,panyes , la Olimpiada filosòfica , les aportacions didàctiques sobre l'aprenentatge de les TIC i sobre la matèria de filosofia, les jornades internacionals que al Novembre es volen promoure, els tallers que la Universitat enguany a volgut promoure, el concurs d'aforismes que es promouen, les manifestacions en favor de la filosofia que any rera any es venen realitzant (Girona, Mataró,Tarragona, Igualada,Barcelona...) , els cursos que s'imparteixen al professorat, els festivals com el de Girona Milestone ,els cafés tertulies filosòfics, els espais virtuals com CREAIF i Aula Filosofia o Filolist , o els grups didàctics del Maresme,Olot,Barcelona, ..o les associacions com ADHOC que lluiten encara amb pocs recursos per dignificar la matèria...
El debat pot ser molt i variat com veiem amb les proves de les PAU cada curs que neix una sensació d'insatisfacció o de reflexió sobre la feina que fem, o sobre els autors que haurien d'entrar o no a la història de la filosofia, o sobre alguna qüestió com la pèrdua de la psicologia/sociologia en algun professor , o bé la publicació de llibres, editorials, revistes, o la promoció d'algun aconteixement ...
El cert es que tinc la sensació com deia el company Joan Ortiz que ens cal encara saber aprendre i no tenir prou amb el que fem i deixem de fer cada curs , malgrat tingui l'esquena cansada, les mans adormides i el cor ferit... Però no coincideixo en absolut en la crítica de qui pensa i creu saber que ja ho té tot sabut o no li cal cap cosa més , entenen que el desencís i la situació personal sigui molts cops desfavorable i arrosegui a una mena de crònica de la realitat fosca i absurda. També puc entendre que els objectius del professorat siguin diversos en la seva visió de la matèria : historicista, conceptualista, argumentativa, reflexiva, concreta, desconcreta, oberta, tancada.... però això no ens hauria de criticar les posibilitats de diàleg i intercanvi de les nostres idees i creences professionals.
Enguany he pensat proposar-me reptes com cada curs faig i vull treballar els textos de Parmènides i Heràclit de les traduccions de Garcia Calvo i Luis Andrés Bredlow ... La voluntat meva serà intentar apropar-me o apropar més aquests autors com a influències en Plató a l'alumnat doncs penso que aquest aterratge inicial resulta important pels nois i noies que treballaran un text filosòfic. He llegit el comentari que el company R.Alcoberro ha fet sobre el tema i em sembla prou interessant . De fet porto molts anys intentant trobar eines, mecanismes, instruments que facilitin el procés del comentari. (construcció, deconstrucció, anàlisi,sintaxi, semàntica,....) . També penso que les sugerències del Joan Ortíz respecte a les lectures dels autors que ens proposa poden ser a considerar una forma per contextualitzar millor els autors i les idees... De fet dels autors així com Plató encara el podem contextualitzar avui en relació a la dicotomia entre món virtual i món real , entre opinar i conèixer , entre informació i coneixement , entre manipulació i comunicació, etc ; altres autors com Descartes resulten més difícils de situar en el moment precisament perquè el pensar del subjecte que porta a les tesis del solipcisme i a la hipótesi de "el cervell en la cubeta" continua resultant complex i complicat per l'alumnat .
Però per què no treballar d'aquesta manera ? També a primer de Filosofia , enguany, intentaré seguir el que deia fa poc en el post publicat , entendre que la filosofia ha de ser una possibilitat de reflexionar sobre l'existència . !.- Els animals (cultura i natura) , 2.- l'amor ( l`esser humà) i 3.- la reflexió social (ètica i moral ) seran els tres eixos que vull proposar a l'alumnat .... Cal tenir reptes per estar viu i proposar els mateixos per seguir endavant malgrat el que ens queda i com ens queda... He realitzat algunes coses que tinc penjades al moodle (obert a visitants) .
A segon com deia , seguiré els consells savis del Joan , contextualitzant com intento fer sempre per això el model de text tancat resulta insuficient i cal treballar els arguments , els significats, les relacions , les comparacions, l'anàlisi..... vull dir que encara tinc un petit somni i com deia el company encara tinc uns anys per posar fi a la meva professió. M'agradaria poder compartir més un debat didàctic, d'aprenentatge, de metodologia, de eines, de feedback, d'anada i tornada, de positivitat i negativitat, de dir això m'agrada i això no m'agrada, .d'auto-aprenentatge gràcies a companys i companyes.... però això és difícil per això no deixa de ser un bell somni....
No hay comentarios:
Publicar un comentario