MERCADERIES I MERCADEIG

Les teo-tecnologies del poder segons l'autor Patxi Lanceros  en el seu llibre "Orden sagrado,santa violencia" responen a una teología política per parlar sobre l'ordre i la violència com una parella de conceptes que dins la història quasi es necessiten.  O sigui tot ordre es sosté en les formes violentes i tota violència es sosté en l'ordre. Però l'ordre es constitueix en sagrat i la violència en santa; en el primer cas indicaria que l'ordre ha estat garantit i protegit pròpiament de cap intervenció humana  i en el segon cas la violència ha defensat l'ordre i acaba per aplicar-se a una geografia social (real o imaginària) com a control intern i com oposició a l'exterior destruint qualsevol unitat del nosaltres. 

Això vol dir que avui la violència queda institucionalitzada  i s'expandeix incorporant tota mena de recursos , de potencialitat social i organitzant-se  i especialitzant-se  convertint-se en una violència professional. Precisament el naixement de l'Estat serà qui estableix aquesta escissió i el conflicte dins l'interior del grup social.  Poder i Ordre formen una unitat.

I el consumisme és una forma de violència institucionalitzada i una institucionalització de la violència. El consumisme no és cap desig d'adquirir coses i objectes  o de fer-ne cap ostentació sinó es converteix en una forma de viure i estar en el món. O sigui , es converteix en una ètica : l'ètica del consum. En aquest sentit només ens podem reinterpretar i autointerpretar des dels aspectes del mercat i les seves formes. La vida social es converteix així en una mercaderia que busca satisfer les necessitats virtuals més que reals dels consumidors. D'aquesta manera l'Estat s'apodera del mercat gràcies a les lleis del consum i condueix a la submissió fanàtica a qualsevol potencial consumidor. I en aquest sentit la violència acaba per incloure una gran desigualtat social de classe. Per això el consum acaba per ajudar-nos a copiar la vida dels altres com si fos modèlica i fos també exemplar. Venem tot allò que podem però comprem sempre més del que volem.  Això estableix un ordre que de forma massiva consumeix allò que ens creiem com a propi i personal per redecorar la nostra vida. 

D'aquesta manera l'espai polític es converteix en una definició de mercantilisme institucionalitzat per aquestes formes per regular -amb violència- les capacitats de producció i de consum , obligant-nos a perdre qualsevol possibilitat d'emancipació personal. Les princeses venen , els herois venen, els nois guapos , les noies precioses , el luxe, l'ambició tot això es ven ....i en el fons acaba produint neosexisme com a producte del consum segons Cesar Rendueles.