Els somnis desperten les nostres imaginacions i fantasies més remotes . Sigmund Freud va treballar molt aquest tema .La consciència és una característica de la nostra activitat mental entesa com un procés que juntament amb la intencionalitat i la representativitat configuren aquesta existència humana per tenir percepcions, pensaments i emocions.
Però la consciència és una experiència subjectiva del coneixement del jo i de la realitat. Neix de l'exterior experimentat i del interior viscut així com de les nostres experiències mentals i emotives.
Però la consciència desapareix quan tenim un son profund i reapareix en somiar de forma canviada i reordenada.
Clar que la consciència no està en lloc concret del cervell sinó es troba distribuïda per tota l'escorça cerebral en forma de xarxes neuronals interconnectades.Per tant és una activitat elèctrica del cervell en interconnectar neurones que intercanvien missatges electroquímics ...D'aqui neix l'autoconcsciència com una reflexió sobre les pròpies experiències i del propi sentir alguna cosa.
Per això la consciència ens permet comprendre , valorar, reflexionar sobre fets, coses, persones determinades. Però no deixa de ser una "percepció" subjectiva del món i de nosaltres mateixos.
Així la consciència inclou sensacions, pensaments,records, sentiments que tenim de la nostra existència però ho podem fer de dues maneres : en estat de vigilia i en estat oníric.
Així en la consciència dins la vigilia podem entendre i percebre persones, fets, llocs de forma real atribuint-hi un significat pet conduir la nostra conducta. a diferència del pensar oníric o inconscient que el tenim quan el son ...però també hi ha alteracions dels estats de consciència per causa de la fatiga, la falta d'alimentació, la meditació , la hipnosi o les substàncies tòxiques .
Meditar és intentar curar-se de la excessiva consciència del nostre jo egóic i vanitós. La filosofia com a forma de vida permet meditar acompanyant-se del propi examen en la forma de ser i estar dins el món i la vida.
Freud va parlar de tres estats de consciència :l'estat conscient , l'inconscient o reprimit i el preconscient. En l'estadi inconscient podem trobar absència de lògica, absència de cronologia temporal, utilitza sempre el concret simbòlic per dramatitzar i teatralitzar sobre les persones o coses o situacions , és primitiu i límbic , ancestral i el somni permet accedir al camí real per descobrir l'inconscient. I es refereix al principi de plaer o sigui està generat per pulsions biològiques que volem satisfer .
Dins la meditació com a estat d'alteració de consciència podem treballar aspectes concrets i visualitzar els mateixos . La compasió en el budisme tibetà és una actitud interessant per ser meditada. Oposada a la visió cristiana busca la felicitat de tot èsser vivent .
Per arribar a aquesta idea cal llençar primerament un excessiva consciència d'un jo egóic i centrat en si mateix. El cor obert sense paraules i sense esperar res de res permet quedar-nos en el silenci de restar lluny de les voluntats dels altres.
El somnis recurrents a vegades poden simbolicament oferir interpretacions per alterar aquestes consciències que tenim cregudes o configurades en nosaltres mateixos i conseguir desprenden's de tot el que ens figurem de nosaltres.
En els viatges iniciatics cap a una forma nova de vida trobem la topada amb una nova mirada mística i contemplativa . El temps místic no és un temps real és un temps contemplatiu allunyat de qualsevol connotació espiritual ,si que és un temps de present no de passat ni de futur , allunyat de l'espai públic i social i del temps de les presses i del futur d'objectius. En la contemplació mística hi ha possibilitat de retir per la compasió del viatge final , del desfer-se de la por a la mort i de saber gaudir de la felicitat compasiva que la teva existència t'ofereix cada día en els passos que dones , en el cant dels ocells o en el raig de sol de migdia .. No ha cap temps més que pugui ser viscut com autèntic perquè els altres mai et comprometen del tot a res ni a ningú , i a diferència de la mística no t'ajuden a oblidar-nos de la consciència del jo personal i vanitós ... per això la mística és un camí al viatge final de la pròpia existència n'estic convençut . Un aprenentatge a la mort.
No hay comentarios:
Publicar un comentario