Hi ha una edat de la vida millor ? Com decidir-ho ? Un divendres a les 19 hores s'omple el cafè de les delícies en la rambla del Raval 47 .Al fons la sala poc a poc amb les taules i cadires aportarà una escenografia perfecte per obtenir-hi el cafè filosòfic d'avui.
Ja fa més de 4 temporades que els Jordis i jo vàrem iniciar aquest espai on diàleg, reflexió, consens, discens, paraula, gest, amics, amigues, ens trobem per fer una pregunta que prèviament hem buscat i pensat . Un de nosaltres qui fa de tesi planteja una petita introducció on la filosofia obliga a dir noms, paraules, conceptes, a fer preguntes inicials, a obrir un debat posterior en Jordi B . Un altre l'antitesi Xavier dóna les paraules i estableix la moderació , apuntan't cada persona que vol participar. Fa ja tres anys amics i amigues venien , exalumnes, professors coneguts, i gent que ens havia conegut en les xarxes socials com facebook, twiter, instagram... on els materials per qui vol es presenten com un preàmbul per preparar el cafè.
Ens els primes temps venies amb la teva amiga Alicia , les dues agafant el cotxe de lluny i com si fos un ritual de lliurar-te a la consciència del que volies expressar i parlar obries en les teves intervencions sempre el tema de l'art ... Fos quina fos la pregunta la teva vessant espiritual , la teva força i llum semblava que agafes un silenci que es feia quan tothom , molts cops pler de gom a gom escoltava la teva passió i senzillesa en dir com si fossis l'Àngels que s has estat el mot precís , la paraula confrontada marcant de forma personal el que creies i pensaves... La veritat es que a mi sempre m'havies sorprés aquests dies que et presentaves amb la teva Alicia incondicional i algun cop amb alguna altre amiga que no recordo ara mateix el nom segur que tu si. I vas deixar el darrer any de venir i la veritat es que algú preguntava per aquelles intervencions ... però ja no hi erets ...havia la vida jugat a prendre't tot el que més t'agradava .... i així ha estat fins al final , fins al darrer passeig la lluna , tu i jo un dia d'octubre agafats del braç pels camins que amb el teu Gil acostumaves a fer , amb l'herba mullada ... els teus ulls ja no semblaven diferents però et reconeixia com sempre ... Vaig quedar-me a dinar i vàrem preparar amb el teu fill un apat com altres cops que haviem fet quan hi era en Joan a la taula de la sala ... Darrer cop .
Hi ha una edat de la vida millor ? 61 anys ... i el teus versos traduïts de "CEMENTIRI MARI" del Paul Valery que m'havies enviat quan vaig escriure sobre una de les exposicions més intenses i profundes teves , plena d'una força inusual , a Caldes parlant aleshores amb tu sobre la vida , el cel, la terra , i com tot allò era el que havies descobert ...
L'edat és un temps ens diu l'Antic testament , en concret l'Eclesiastès o el Qohelet , , un temps per a cada cosa . En aquest llibre , el tercer dels anomenats de la saviesa o sapiencial, s'escriuen unes memòries , com autoconfesió on l'autor diu tot el que vol dir , de fer va ser un llibre escandalòs en el seu moment doncs dóna una lliçó dura i exigent . Un savi jueu , mestre acusat d'heterodox, epicuri , escèptic , i incredul amb intenció crítica ens diu que la vida és pura vanitat de vanitats, tot de fet ho és , quin és el profit que treu l'home del seu treball ? que tant neguit li dóna en aquest món ? Generació que se'n va i en ve un altre , però la terra es manté ferma , el sol surt , el sol es pon, i s'afanya enara cap el seu lloc per sortir novament i el vent corre cap al migdia i es gira cap el nord i es gira i gira i el vent reneix dels propis cercles i tots els rius se'n van al mar i el mar no s'omple pas ..
Però hi ha un temps , una edat millor ? Una edat que ens permeti escollir , triar, decidir el més convenient, prendre una bona elecció com diria Sartre ? Orientar-nos vers l'acció racionalment per deliberar bé abans de decidir-nos què fer, què pensar, què és el més adequat possible i actuar aleshores... Escollir responsabilitzar-se del que creiem, pensem, sentim, interpretar la situació per saber guiar el millor ...
Agustín Garcia Calvo deia que haviem de desmentir la funció i l'ús que el poder fa de la llengua . El llenguatge en aparença fa trampa , sembla que parli de la realitat com si aquesta existis , estigues davant nostre definida, feta , cionstruida, al servei dels qui diuen com és i què es .. Un psicòleg , un manual d'autoajuda ens diu la millor edat per estimar, per riure, per cantar, per passejar, per saltar o per ballar , , pèró precisament aquesta pregunta com decidir la edat millor de la vida serveix per tot el contrari , per descobrir la falsedat constitutiva , per creure que existeix una edat millor que altre i ens fem trampes amb el llenguatge mateix dient-ho.
N'hi ha prou amb dir que la vida és agradable , divertida ? Cal provar que és bona, en sentit molt fort i fins a quin punt bona és capaç de compensar tots els horrors que poden esdevenir-li la vida a una persona , Poden els fills o filles demanar venir al món ? I si som nosaltres que els hem triat ? Inflingim malgrat tot un poder de decidir-ho ?
D'on prové aquesta consciència d'un temps cronològic (edat) millor ? Si diem millor per a què ? per a qui ? en relació a què ? quan ? Hi ha doncs una edat pitjor per tant ? Quan podem escollir millor ? en la maduresa d'edat als 18 ara abans els 21 ? i als 99 anys podem encara triar , decidir ?
La mare es fa gran i els fills decidim per ella , que la vida que s'apaga sigui com nosaltres volem que sigui per ella, li donem a triar com vol viure , acabar visquent ? la deixem decidir ? Què ens fa examinar la vida pròpia per saber si ara ens toca decidir millor que abans ? Els antics parlaven de tenir cura de si mateix , els epicuris, estoics, els escèptics, els pirronics, com una teràpia de l'ànima del jo , del que volem fer de nosaltres mateixos ... un compromís amb la veritat mateixa
però com deiem en l'existencialisme la llibertat ens condemna a triar , com quelcom dolç i amarg , plaent i inquietant , seré i absurd, Per què ? a la novel·la "la Nausea " el personatge pateix d'aquest pes de la responsabilitat de triar, de poder escollir com en la novel·la de Camús l'home estranger quan una situació l'ha conduït amb ell mateix a resoldre què fer a partir d'aleshores amb la mort que ha ocasionat o dostoyeski a Crim i Càstig amb raskolnikov que la mort de la vella usurera el dur a una desesperada fugida de la vida que l'empeny vers l'abisme.. Acció i lliure albir , , voluntat, .. Podem triar viure aquella edat que ens permet fer la millor triar , hi ha possibilitat de triar lliurement el com viure-la I si quan som joves caiem malalts d'una greu malaltia que ens impedeix viure plenament la joventut , i la perdem aleshores , ja no tenim edat millor com a joves per decidir res no ?
Temps, espai , cos, situacions socials, context determina decidir , hi ha limits que ens indiquen que no podem decidir a segons quina edat i situació el millor ...
Per anar acabant baltasar gracian en "el arte de la prudencia" té dos aforismes el 276 i el 229 que diuen el següent :
De siete en siete dicen que se muda la condición sea para mejorar y realizar el gusto .A los primeros siete entra la razón, entra después , a cada lustro , una nueva perfección (..) a los 20 años será pavón , a los 30 león, , a los 40 camello, a los 50 serpiente, a los 60 perro, a los 70 mona, y a los ochenta nada .
Saber repartir su vida a lo discreto no como vienen las ocasiones sino por providencia y delecto , Es pensosa sin descansos, como jornada larga sin mersones.Hácela dichosa la variedad erudita , gástese la primera estancia del bello vivir en hablar con los muertos, nacemos para saber y sabernos , y los libros con fidelidad nos hacen personas , la segunda jornada se emplea con los vivos,,
En queda pel final introduir qui va viure una vida millor i va prendre una decisió que el va conduir segurament a ser un dels pensadors més grans de la història Friederich Nietzsche "El viajero y su sombra "
Bé ..sigui el darrer cafè d'un ángel que divendres presenaré aquest cop com a tesi , la síntesi no hi serà aquest cop , si l'antitesi ...Xavi, Jordi , Jordi
No hay comentarios:
Publicar un comentario