miércoles, 3 de junio de 2020

EL CEL DEL GOSSOS I ELS GATS ( MITOLOGIA D'UN ÈXIT )


al mitu per tot allò que ens deixes i hem après de tu .......



                         Era setmana Santa del 2003 , un Abril quan a Segur de Calafell fent un tomb per les afores del centre , et vàrem veure . En els primers instants no semblaves un gos . Enfonsat en el rierol entre les canyes i el fang estaves aixecant les potes per sortir però era difícil. La por i una certa incertesa ens van fer aturar i tirar endavant pel camí fins on et trobaves. A diferència dels homes , una dona , la qui et cuidaria tota la vida amb la fidelitat més absoluta , no va trigar en dir-nos tireu endavant i agafeu-lo. 
Així va ser el teu rescat . Un rescat com a supervivent d'un abandó en el fangar. Era al migdia quan van portar-te al veterinari , no teniem cap gos, però considerarem que era millor veure si t'havies perdut , si algú et podia reclamar . Ens van dir que un gos com tu a una gossera segurament moriria al cap de poc temps sol i abandonat doncs especialment la gent busca gossos de raça. Va ser aleshores quan els tres pensarem en adoptar-te a la nostra vida. 
En aquell apartament a la vora de la platja i amb un nen de 8 anys com no podies ser per tothom una sorpresa. Et movies amb la cua amunt i avall , amb la teva mirada dient-nos estic per fi segur amb algú que m'estimarà per sempre. 
L'abandó dels gossos és un trauma i això des de l'inici et va passar factura. El nom MITU  ( MITOLOGIA) no va ser nostre , com si la casualitat fins i tot en això ens hagués fet una mala passada. Però sempre quan et cridàvem pel teu nom ens miraves i feies saltirons com si busquessis un cel on trobar algun dia . 
A Barcelona vas arribar a una família que t'excitava i bordaves una i altra vegada per això les múltiples pilotes amb sons inclosos feien que les corredisses amunt i avall del passadís les gaudies de manera alegre. Mai et cansaves , mai. 
Comparties amb els gats , que entre tots ells i elles ( Lolita, Fado, Cleo, Nur, Mak, Sara..) 'els hi agradaves i et seguien com si adoptessin sempre la teva santa innocència , el teu tarannà simpàtic , disposat sempre a jugar , a mai enfrontar-te amb ningú .Potser en Tomàs un gat que et buscava les pessigolles vas aprendre a sobreviure novament deixant que ell creies que ell manava , quan tu sempre erets a la taula per a veure si dissimuladament l'àvia et donava una mica de carn , pollastre, croquetes , o el que fos ...atent amb les orelles ben a l'aguait esperant una recompensa. Tu bé sabies que sempre algú o altre , faria un vell pecat de donar-te menjar discretament i aleshores gaudiries del plaer del més prohibit . 
La M.P et una artísta et va voler immortalitzar en punts de llibre , una estàtua en argila i una alumna et va dibuixar, i fins i tot algú et va fer un petit relat "todo por un hueso" . El teu merchandising  projectava de tu tot el meravellós que erets :menut, bonic, amb una cua que remenaves, amb els ullets , les dents que et sortien amb dos ullals , el nas , el cabell llarg amb les rastes que pensàvem et donava un aire gos.ovella . Et cridava a vegades dient "oveja perro vine , vine .." 
La vida plàcida era el teu primer passeig al matí a les 6.30 fent un tomb quadricular pel barri,  al migdia quan el retorn de la feina , un passeig petit i al vespre que caminaves força temps ensumant tot i mirant i trobant-te amb tots els gossos del barri. Alguns t'eren simpàtics altres els bordaves perquè et semblaven uns poca-soltes . 
Qui va ser molt temps la teva nineta va ser la Kiffi , una gossa teckel , que et portava pel camí de la màxima bogeria , cridant, bordant i jugant hores i hores .. 
Vas conèixer la neu a la muntanya de Núria , quan tothom queia a quatre potes tu no relliscaves ni una mica , sense cap sensació de fred vas estar tot el dia pujant els turons i els rierols . Semblava que tota la teva vida ho haguessis fet així . Amb el cremallera miraves amb els teus ullets on erets i et preguntaves què fan aquesta gent ara. 
Més endavant vas conèixer també la Cerdanya , pujant a les Bulloses , una muntanya francesa que només s'accedeix amb autocar però ens van deixar portar-te sense problema i vas ser el gos més feliç del món . Els anys et van fer seguir endavant , veient el mar com el juliols o Agost a la casa del capellà , al costat de la rectoria a Llançà . Miraves tot i ensumaves el mar , la sorra, la platja i el cel estrellat , ..recordo com udolaves algunes vegades perquè ens trobaves a faltar quan marxaven al bany de cada matí ben aviat però tu com a supervivent sempre sabies que tornàvem . Una vegada a La Roca ens obligaren a deixar-te dins una gàbia perquè no volien gossos a la Villa shop . No va durar ni 30 minuts que van venir a buscar-te .Com podia aquella gent fer allò tan primitiu amb els gossets com tu Mitu ???   
Tenim moltes anècdotes per explicar ..com el dia que ens vas donar un ensurt i vas començar amb convulsions i el veterinari ens va dir que erets epilèptic . La pastilla va estar present anys i anys  en la teva dieta. 
Més tard quan a les afores de Vic et vas trobar amb una gosseta molt jove feies tot tipus de mirades de cabrioles per anar amunt i avall  i nosaltres pendent de tu per si et perdies et vàrem posar fins i tot un cascavell . 
Mar, muntanya, ciutat, camp ... i la FLoresta on t'agradava que et llancessim des de la piscina la pilota que anaves alegre a buscar i tornaves a tirar a l'aigua perquè novament la busquessis . Un cop, dos, tres, quatre....  
Ahir a les 16 de la tarda vas marxar al cel amb els gossos com el Bruc, la Kiffi, l'Igur, ... i amb els gats el Tomàs, la Cleo, Lolita, Fado, Salhom, Neua, Babsy, Bubilet, .... Feia dos mesos entre confinament havies entrat en una baixada , prim però tenies encara ganes de sortir al carrer, ens indicaves apa endavant que ja estic preparat . Et costava pujar les escales però seguies demanant endavant no dubteu que vull anar al carrer per ensumar tot. El teu ronyó fallava i  malgrat no havies perdut la gana i menjaves més i més seguies com un supervivent mirant el gest per si et trèiem a passejar. 
Diumenge 31 de maig vas donar-nos un avís . Qui més t'estimava i et treia a passejar dia si dia també ens va trocar per dir.nos que no estaves respirant . Fort i valent et va agafar i ens trobarem per portar-te d'urgències on fos . Ens van dir que tenies una anèmia molt gran , que el ronyó no et funcionava , que potser ... i vas estar dos dies a cures intensives , per nosaltres va ser dur deixar-te allà i pensar que no ens veuries però confiàvem que aviat et recuperaries . 18 anys son quasi 100 anys humans. 2 de juny 2020 . 
Dimarts et recollíem del centre veterinari però havies perdut l'entusiasme i els teus ulls ja no semblaven reconèixer a ningú , erets cansat . Va ser quan et portarem en una manteta que havia estat de les meves alumnes de fa 5 anys , unes hippys de la floresta , ara monitores del cau, que et taparem i arribaves a casa . Quiet i immòbil a l'entrada on ens esperaves quan tornàvem de la feina et vas quedar dormit . Vas veure molta aigua , tenies la set de qui semblava voler empassar-se tota l'aigua de la mar assedegat de la paciència i la força d'una ànima valenta a punt de volar. Vas fins i tot fer la darrera correguda pel passadís de casa amb ímpetu i ganes , a sota els peus del llit de la teva mestressa, a l'habitació del teu gran amic que tant t'estimava, vas apropar-te per mirar per la terrassa com si volguessis veure per darrera vegada el teu espai favorit de sol i d'ombra . I tornares de nou al teu lloc , a la porta . Allà va ser quan vas decidir marxar per sempre al teu cel bonic , al cel del gossos , el paradís. 
No vas patir . El dolor ens queda ara a nosaltres però tothom sap que sempre seràs en el nostre cor , en els nostres pensaments . Gràcies amic, company, fidel , incansable, supervivent , enamorat de la vida, de la joia que ens hauria d'alliçonar a tothom saber ser agraït amb el que tens i et donen , amb el que reps i ofereixes . 
Bon viatge , fins sempre .   


                               

No hay comentarios:

MIRADAS EN UN CALEIDOSCOPIO . LAS MEMORIAS DEL SILENCIO

He salido tarde . Voy con la   prisa impulsiva   -golpeando   a ritmo de titc-tac con los pies - para poder ganar al tiempo . P...