La sofística i la socràtica grega.

"L'home és la mesura de totes les coses"  Protàgores d'Abdera.

En el camí que com a professor realitzo cada dia em trobo de tot: alumnat interessat, alumnat desmotivat, alumnat perdut, alumnat inquiet, alumnat absent, alumnat indiferent, alumnat desorientat.... Tots i altres adjectius que podríem afegir-hi denoten la relació entre la docència i la decència. No tota educació és docència  ni tota educació és decent.
Intentar buscar propostes crítiques que permetin reflexionar sobre l'actualitat ara per ara resulta indispensable. Un tema com la sofística i la socràtica permet molt bé trobar elements de contrast i comparació. Per exemple amb la retòrica política que s'utilitza per defensar qüestions com l'especulació immobiliària a Barcelona ciutat. [referència a Hotel "vela" o Hotel del "raval"] on quasi sembla no costar res de res que els partits de tendències divergents siguin aleshores convergents. Molt diferent respecte a temes com la nova ubicació de la gossera de Barcelona que sembla encallada per trobar-se en el  límit de la Barcelona benestant o zona alta. Així doncs aquesta immigració vinguda amb costums diferents , de cultures xocants amb la nostra , obliga a la Grècia il·lustrada a cercar noves formes d'explicar-se i d'organitzar-se des de la idea de ciutat o polis. Què podria sinó determinar el discurs polític més enllà de l'ethos privat i dirigent? La qüestió doncs entre una estrangeria que ve de les colònies a la gran ciutat hegemònica d'aleshores i una classe dirigent que sense voler regularitzar-ho tot necessita legislar més enllà del xoc de civilitzacions. Les paraules sonen actualment dins els diaris i els mitjans de comunicació. [el cas del barri del Raval sacsejat per la imatge que difon la prensa contrària a l'alcadía de Hereu, alcalde, obliga a questionar-se el poder dels mas-media i la relació amb l'establisment burguès ]. El triomf d'una oratòria cada cop més allunyada de la ciutadania obligada a vagar per carrers on l'increment "suspitòs" d'una delinqüència marginal que neix de col·lectius com la prostitució, l'atur, la drogadicció, la pobresa i la indigència semblen clarament determinar i definir un futur gens esperançador. Hi ha doncs clarament una sofística que ven enciclopèdies de colors a baix preu sense valorar el rerafons ? O més aviat hi ha una socràtica que engalana les festes de la ciutat amb polítiques populistes a favor del turisme de disseny ?  El que està en joc és semblant a la Grècia de Pèricles : la ciutat oberta o la ciutat tancada , la raó del sentit comú o la norma del pacte i conveni. El desprestigi de la sofísitca -ja volgudament incentivat per Plató - ens obliga a saber situar-nos en un bandol o altre. La correcció política de la docència sense cap valor crític ni pensament emancipador o la indecència privada i malestant de qui critica el civisme cínic dels polítics i dirigents que venen fum com si fos obres faraòniques en favor de la ciutadania. No està doncs lluny la Grècia clàssica de la sofísitica irreverent que professionalitza el saber i demana fer arribar l'educació a tothom a diferència d'una educació privada , d'èlit socràtica que proposa el retorn a les tradicions.

L'experiment de Oliver Hirschbiegel

A classe de psicologia aquests dies hem passat la pel·lícula "L'experiment" basada en la novel·la de Giordano "La caja negra". El film basat en fets reals planteja una història protagonitzada per un grup de científics que investiguen la conducta humana en situacions de reclusió i manca de llibertat. Tot analitzant la pel·lícula descobrim la bona estructura i construcció de les parts. Uns observadors -mèdics- que són observats per un periodista camuflat i per un altre observador  , un soldat de les tropes de l'exèrcit. El joc de la càmera dins la càmera en blanc i negre suggereix aquesta doble mirada. Aquell que mira i el que observa a qui està mirant. Però una finalitat científica pot justificar-se per una pila de diners ? La sel·lecció rigorosa en les proves físiques i psíquiques porta inicialment a una competitivitat en primer lloc innocent. La frase que repeteix el soldat al periodista " això no és cap joc" ofereix pistes interessants per com espectadors entrar precisament en el que sembla una simple pel·lícula d'entreteniment fa que fàcilment s'atrapi també la nostra mirada. El joc s'inicia entre uns rols determinats : guardians de la presó i  presoners. Ningú creu en el seu paper però això és el que acaba determinant els límits i la categoria de la condició humana que s'està observant. El lideratge positiu i negatiu entre guardians i presoners ofereix elements de reflexió interessants. Les normes oferides per la comunitat científica semblen la garantia de l'experiment. Però en el transcurs dels dies de confinament la situació va agafant un caire diferent. El joc de poder introdueix ingredients que proporcionen fortes dosis d'ansietat a l'espectador. Qui té el poder ?  Una autoritat que justifica tot tipus de vexació i humiliació a l'ésser humà o un autoritarisme impositiu que ofega i malmet a tota persona pel fet de tenir aquesta sota el seu domini. Venus , lider negatiu, sembla traspassar el límit de la condició humana sense cap escrúpul. El 777 , periodista d'investigació, lider positiu descobreix les claus del que inicialment semblava un joc. No tot és justificable , ni per uns diners. Però ja no hi ha marxa enrera. Els científics amb una mena de dogmatisme irreverent i fanàtic demanen per acabar l'experiment arribar fins al final. L'agressivitat humana desvetlla la perversitat més extrema. I casualment l'amor esporàdic del dia abans ofereix la possibilitat de salvació a qui tenint la vida a les seves mans de qui ha causat la mort decideix deixar viure. No hi ha cap venjança. La justícia dona el toc final. 

La pel·lícula doncs ens ofereix moltes oportunitats per treballar a psicologia : els límits del métode científic, la llibertat i la seva pèrdua, el paper de la comunitat científica, la condició humana com a element biològic o cultural, ...
Una alumna dels dos únics que tinc senyala en el seu comentari : 


   "Personalment  crec que hi ha dos bandols destacats encapçalats per dos liders. L'abús de poder genera unes conseqüències terribles. Les persones deixen de ser persones i la pérdua de la identitat fa que no existeixi cap espai per la racionalitat humana. La realitat deixa de ser quelcom constatable i s'arracona. Els papers s'inverteixen i botxi i víctima intercanvien els seus papers. Per què l'experiment no pot controlar totes les variables ?  El càstig físic i psicològic realment consegueix despersonalitzar la identitat humana ? Evidentment la pel·lícula posa aquesta resposta davant l'espectador : no hi ha home si només l'instint preval en una situació límit" . 

120 minuts sense parèntesi ni silenci, sense subjectivitats ni subjecte, sense petites solituds ni Wittgensteins que valguin per descobrir els usos o del llenguatge. Una experiència que no oblidarem fàcilment i tornarem a trobar a faltar la ma petitona que ens agafa i acarona per dir-nos  : estic aquí. 

No podem ensenyar ètica .... per paradoxal ......

Una parella de gent gran parlen en la consulta del metge. Tenen uns 75 o més. Ella amb un català força perfecte i l'altre amb un castellà tancat contesta sense més. Ves per on , cap problema lingüístic  !!!!  Al darrera una mare amb dos nens que li qüestionen el perquè ha decidit anar al metge avui precisament avui que volen ser jugant a casa. La mare els hi diu que són egoistes però ells no repliquen i li criden "mentidera, mentidera " ... La meva visita era a les 5.45 i ja són les 6. 

Mentre venia a la visita en el metro pensava en si es pot ensenyar l'ètica com si els seus continguts evidentment ètics es poden ensenyar i mostrar. Però penso que cada vegada més l'ètica no és la moral dels costums i el civisme que regula tot i normativitza creient que així millorem com éssers humans.  L'ètica és diferent no són valors que poden intercanviar-se en els llibres de text com si fossin continguts que s'aprenen i s'asimilen per memorització. No pot ser una matèria que es vinculi al pragmatisme social d'avui on les accions funcionen per imputs positius i negatius que fan que enseyem a publicitar el Bë i el Mal com si existisin. 

Llibertat o Necessitat ? Determinats o Lliures ? Lleis o Atzar ?

enllaç per informació 

La proposta que volem fer a classe neix de les nombroses interpretacions que els primers pensadors fan de la natura. L'intent de tots ells vol donar resposta a la necessitat de respondre a un món inexplicable i enigmàtic i a la recerca de sentit. El cosmos es veu com un conjunt de forçes violentes, atzaroses , misterioses. La recerca del sentit i d'una interpretació ha d'oferir principis (arje o arjai) que donin significat al món que envolta. Els grecs viuen en un entorn on els distints elements (sol, aire, aigua, terra ) es manifesten de manera molts cops ferèstega i altres de manera amable. Però dins aquests moments on el caos sembla que regni cal saber copsar l'esperit de la naturalesa (fisis).

El debat doncs obert inicia fins avui un diàleg dins la naturalesa o la realitat entre el determinisme que explicaria per les lleis un món ordenat i configurat per les raons que les estructures ofereixen  o bé l'indeterminisme que sense negar del tot aquesta causalitat en les coses que la ciència ofereix pensa en l'espai per la llibertat i obre les portes a un atzar que molts cops es mou per la casualitat.

Per això es tracta de buscar informació sobre les dues vessants que es poden produir. Informació que podem trobar en la pròpia ciència ( link inicial) ; en la literatura com el realisme social de Zola amb obres com "Nanà"  o en la novel·la de tall psicològica de Fiodor Dostoyeski com "Apuntes del subsuelo" ; o en el cinema amb pel·lícules recents com "Jo robot " o " El lugar de los sueños" ; l'art amb l'academicisme de les nombroses biennals o la contracultura artística actual.....

En filosofia aquest debat amb divulgadors científics com Eduard Punset en el seu llibre "cara a cara con la vida" on en conversa amb Deepak Chopra i Daniel Dennett donen idees al debat.

Per això et proposem que una vegada trobis informació que et serveixi per apropar-te millor al tema elaboris una petita dissertació tot argumentant la teva opinió sobre el tema justificada en  aquesta recerca que has fet.

Esquema d'estructura pel teu treball. Les condicions mínimes per realitzar una dissertació serien:
a.- Iniciar amb una introducció que presenti el tema de debat. Hi ha moltes possibilitats però en proposem dues : * donar una o dues preguntes que ajudin a conduir posteriorment l'argument sobre el tema de debat. (convé no fer-ne més de dues o tres )  * definir d'inici amb una o dues afirmacions el que es pretén argumentar posteriorment.
b.- Desenvolupar amb arguments a favor o en contra sempre justificats sota el suport del coneixement d'experts, coneixement científic,coneixement pràctic , .... Aquesta part que representa el nus essencial de la dissertació requereix una bona organització i sistematització de les idees que es vagin argumentant. Cal seguir un mateix fil conductor per donar coherència al discurs oferint una sola idea sobre el tema que es va desenvolupant. Cada paràgraf ha d'oferir resposta a les preguntes inicials que ens feiem o bé explicar i descriure l'afirmació de la presentació. Això implica un esbòs del que es vol dir sense que sigui la immediatesa de l'instant la que ens obligui a escriure sense posteriorment un cert repas. Altre punt important és la cohesió de les idees , cosa que és necessària per defensar una unitat que avançi endavant presentant motius i justificacions sobre el que es creu. Per això cal recordar que opinar és diferent a dissertar o argumentar on cal donar raons dels motius que et porten a creure i defensar el coneixement sobre el tema. Els exemples, les afirmacions amb el suport dels experts o autoritats , la pròpia pràctica raonada poden ser bones línies d'argumentació.
c.- Per finalitzar la nostra proposta de dissertació cal arribar a una síntesi. Això representarà elaborar un resum que no oblidi les idees que hem defensat. No caure en afegir-hi noves idees o coses que ens han quedat per dir. Concloure requereix capacitat per finalitzar el nostre discurs amb una exposició clara i resumida del principal que s'ha dit.

Exemples  realitzats a classe . Models per l'anàlisi


Model 1


El determinisme és el estar determinat per un caràcter , cada persona , no tenir llibertat pròpia,estar programat. Hi ha dos tipus de determinisme : el biològic i el social. Es podria dir que l'atzar pot actuar al determinisme social, ja que depèn del entorn on neixis o on estiguis....." 



Model  2 

La meva opinió és que la concepció qeu més s'oposa a la ciència es la basada amb el materialisme de Demòcrit, que tot es matèria , àtoms, i hi ha un foramt mecànic , ja que es necessita demostrar per a que sigui realitat " 



Model  3 
" Per concloure , cal dir que aquestes teories no estan verificades, per tant poden ser tan certes com falses, però cada teoria està elaborada per els diversos punts de vista de cada pensador i totes tenen el seu sentit. Per tant, tot i conèixer les diverses teories encara no es coneix la verdadera resposta a la nostra qüestió, i tan sols es pot donar la opinió del tema. Des del temps dels primers pensadors fins avui dia, el perquè de les coses ha estat un enigma, quan es resoldre  aquesta resposta ?  " 



Què veiem en aquests tres models triats a l'atzar ?  Quins indicadors senyalen la correcció o incorrecció del discurs ?
1.  El model 1 sembla molt precipitat i no treballa gens bé els signes de puntuació. Sembla també no diferenciar entre determinismes genètic i social per això en les conclusions diferencia els dos sense justificar el perquè estableix aquesta consideració. 
2. El model 2 presenta una falta de coherència en el discurs , així com també una falta de cohesió en el que es proposa entre les idees. Són idees aparentment connectades però que semblen que es reprodueixen sense acabar d'entendre's. 
3. El model 3 sembla una bona síntesi si no mirem la resta de la dissertació. Però cau en certes idees molt poc fonamentades: el determinisme no és científic ?  El mecanicisme no té cap base racional ?  La causalitat genètica no és verificable ?  Fins i tot sembla caure en una contradicció quan diu que no són verificables però totes tenen el seu sentit .... 

Si ara hem iniciat un camí a principi de curs potser ens cal estar més atents per modificar la nostra ruta de navegació. El proper treball presentarem altres models millorats. 

Pensant la vida

Surto al carrer a passejar el meu gosset menut , en Mitu. M'arrossega a on vol però no m'impedeix veure que al parc del davant s'està produint una baralla entre noies. Un grup de joves adolescents de 15 anys es donen cops de peu , s'esgarrapen, es pegen cops de puny amb ràbia continguda mentre la resta de noies victoreja l'espectacle amb crits de fervor. M'aturo i penso en actuar. Què haig de fer ? la tremenda pregunta que Kant es feia tantes vegades. Segueixo perquè el meu gosset sembla donar-me la resposta inconscientment. Unes passes més enllà dos homes estirats a terra jeuen al voltant de tetrabricks de vi. Torna aquesta interrogació : Què haig de fer ?  Novament el mitu té més presa per tirar endavant obsesionat per la necessitat més bàsica. Avui sembla especialment difícil la nit i el passeig. Això es confirma del tot quan em trobo amb un grups de dones immigrants que asegudes al terra esperen la tancada del supermecat que llença a l'abocador de les deixalles els productes sobrants i caducats. Les observo i torno a interrogar-me ... Ja en arribar a casa tot just a la porta una moto circula per la zona de velocitat 30 a més de 80, En el pas de vianants una dona gran es queixa de la falta de civisme. Miro aleshores al voltant i veig com en els contenidors de reciclatge sobresurt un munt de brossa llençada a l'atzar. Què ens està passant ?

Ja per fi arribem a casa on la Nur , la Cleo i el meu gat ens reben amb tot tipus de bons auguris. Penso aleshores en la vida , en el matí on reunits discutiem sobre la nova persona del claustre que ocuparà el càrrec de coordinador del Pla. Verbalitzo precisament que abans de donar noms potser pensar en responsabilitats i tasques per valorar com fem millor la nostra feina. Sembla que les raons econòmiques i el reconeixemnt amb un certificat són garantia suficients per fer i estar a tot arreu. Indico i senyalo que la meva preocupació no és econòmica doncs mai me fixa't en això. Com puc coordinar les estratègies del centre a nivell metodològic, gestió d'aula, valoració dels criteris d'avaluació , didàctiques docents, índex de fracàs , etc si no puc ser a les comissions de diversitat, a les reunions on els psicopedagogs decideixen com fer un PI , a els equips que es prenen mesures per agrupar o disgregar alumnat nouvingut, em pregunto ?  Però això no toca sembla ni és hora de dir res a l'administració sobre el tema. Perque ara hauriem de donar noms de responsables. La llista es converteix en un repàs de virtuts i vicis. Comento que caldria tenir un termometre per valorar el grau d'honestetat. Resulta més important altres consideracions i els arguments es poden convertir en fal·làcies ad hominen , o en contradiccions evidents. Un mateix argument s'utilitza per justificar l'accès o la denegació d'un nom a la llista dels justos. Es un element de catarsi pedagògica que ens porta a parlar de ... Enllacem les idees i les barregem amb paraules que ens tornen a llençar a l'inici.  Aixi penso en la vida ... tot creient que el civisme no acaba de funcionar perquè no ajuda a pensar en la vida, les normes excessives no ajuda a ser nosaltres mateixos i que potser el meu gosset-que ara ja dorm al seu coixi- té clar que només valen poques coses però importants per pensar la vida.