“Així doncs, Simmies –féu ell- , mira si és aquesta la situació en què ens trobem. Si existeix realment allò de què sempre parlem, el bell, el bé i tota mena d’essència semblant, i és a aquesta essència a què hem de referir tot el que ens ve pels sentits; i si hem descobert que es tracta de quelcom que ja estava d’abans en nosaltres i que amb ella hem de comparar aquelles coses (sensibles) , ¿ no deu ser necessari que existeixi també la nostra ànima ja des d’abans del naixement , juntament amb aquestes realitats? Si això no és així, no quedaria sense força l’argument que anàvem dient? Però si és així , no hi ha la mateixa necessitat que tant aquestes realitats com les nostres ànimes existeixen abans de néixer, i que si no existeixen les unes tampoc no existeixen les altres?
-Estic convençut, Sòcrates – digué Simmies-, que hi ha la mateixa necessitat i que el nostre argument es mou vers un bon lloc de defensa en afirmar que l’existència de l’ànima abans de néixer és semblant a les essències de les quals parles“ Fedó , 76d-e
1.- Exposa de manera breu i sense comentaris personals les principals idees del text. ( 2 punts)
Existeix el món de les essències ( el bell, el bé, ..)
1.1 aquestes essències ens venen de la referència dels sentits ?
1.2 Aquest món era conegut abans per nosaltres ?
1.3 Aquest món és comparable amb el món sensible?
2.- Aleshores l'ànima existeix abans de néixer dins aquest món de les essències ?
2.1 Si existeix l'ànima abans de néixer existeix en aquest món perquè son semblants les dues realitats.
Plató en el diàleg del Fedó exposa com a idea principal que l'ànima preexisteix abans de néixer dins la realitat del món de les essències com el Bé i la Bellesa perquè la seva naturalesa és semblant a aquesta realitat.
2.- Explica el significat dels conceptes “coses sensibles” ( 1 punt)
Dins el text les coses sensibles es refereix a tota la realitat sensible que percebem pels sentits i que fa tenir una aparença de les coses. En el pensament de Plató no són les veritables essències de les coses sinó les seves còpies o imitacions que ens creen falses aparences de realitat. Dins el seu diàleg "La República" en el famós mite de la caverna les coses sensibles son ombres .
3.- Posa en relació el text amb el pensament de l’autor . (3 punts)
Plató ( 427 a.c-347 a.c) Atenes . Escriu en el diàleg del Fedó les seves tesis sobre la seva idea de l'ànima i la seva immortalitat. Com a autor que recopila una tradició que coneix rebrà influències d'aquesta idea del pitagorisme i orfisme , així com de la tradició presocràtica de Parmènides i Heràclit. En aquest fragment Sòcrates que és ja la veu d'un Plató madur que comença a configurar la seva teoria de les idees o formes després d'explicar que filosofar és aprendre a morir inicia una sèrie d'arguments sobre la inmortalitat de l`ànima amb la intenció de poder anar més enllà de les tesis materialistes dels presocràtics com Anaxàgores. Concretament el text el podem situar en l'argument de l'alternància segons el qual les nostres ànimes existeixen en un altre lloc i retornen d'aquest lloc. En primer lloc la referencia al més enllà fa que aquestes idees del bell, el bé i les essències senblants apuntin a la idea d'aquesta realitat suprasensible que Plató està dibuixant. Són per això essències o idees que representen la realitat com a tal , la veritable naturalesa de les coses mateixes.Precisament a Simmies arriben aquestes preguntes o qüestions sobre la realitat de la que sempre parlen: aquesta realitat ens ve pels sentits? la referència que ens llençen els sentits està en aquestes essències. O sigui els sentits ens condueixen a aquestes idees o essències ? Però asenyala que és una realitat que estava en nosaltres amb anterioritat, o sigui,
4.- Compara el concepte d’ idealisme de Plató que hi ha al text amb el d’un altre autor o autors . (2 punts)
L'idealisme és una teoria metafísica que sosté la idea de que la realitat és una construcció o representació de les nostres idees en la ment. Plató en considerar el món sensible o de les aparences i el món intel·ligible o de les idees com dues realitats podriem dir que inicia aquesta teoria. El seu idealisme el porta a creure que només el món de les idees és real i veritable captable per la raó. El coneixement superior ens podrà facilitar l'accès a aquest món de les idees. Un autor que també inicia aquesta idea serà Parmènides d'Elea que serà font d'influència precisament per Plató. La relació que estableix Parmènides amb l'idealisme és la idea de veritat com el camí de l'ésser la resta de possibilitats com la dels sentits només porten a la doxa o opinió falsa i aparent. En aquest sentit els dos autors comparteixen aquesta idea metafísica de la realitat com una representació d'idees que la ment o la raó ens configura i es construeix.
5.- Què en penses de la teoria sobre l’ànima que apareix sobre el text ? La creus possible avui en dia? (2 punts)
Per parlar del tema potser cal iniciar la nostra argumentació definint què entenem per ànima i una vegada ho fem veure quines possibilitats hi ha de parlar d'immortalitat humana.
Plató en el text ens parla de l'ànima. L'ànima pels grecs .............
nota : Et recomanem ser clar i precís. Això vol dir elaborar un esquema previ del text ( estructurant les idees ordre jeràrquic ) , redactant un resum que et permeti respondre a la pregunta : què ens diu Plató en el fragment de text? . En les preguntes 2 i 3 cal defensar amb tot el que saps de Plató la resposta al que es pregunta. Relacionar vol dir comparar amb altres autors i pensadors contemporanis del moment i altres idees filosòfiques. El context històric i social et por ajudar a millorar la teva explicació. Intenta ser ordenat en la resposta. En la darrera pregunta segueix l’esquema d’introducció, desenvolupament i conclusió. Raona i fonamenta la teva resposta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario