QUI ÉS DÉU ?

René Descartes amb les seves "Meditacions Metafísiques" al segle XVII va conseguir segurament -i això és una simple hipótesi- molt poc perquè el poble utilitzes la meditació o la reflexió per pensar sobre si mateix. Però segurament -i això és de nou una simple hipòtesi- molt pocs estaven disposats a pensar sobre les darreres qüestions existencials : el sentit de la vida, la necessitat de superar la mortalitat, la trascendència, l'infinit, el problema del mal i el dolor, Déu , l'ànima, .... I aquests pocs que potser per simple curiositat volien veure quines coses escrivia aquest filòsof poc van objectar i van discutir sobre el tema. Però en aquella època si que sembla que els debats i les classes d'oratòria als salons nobles de lectura produïen força tensió entre els preil·lustrats del segle. Alguns com el pare Mersene, o Gassendi entre altres si que varen fer la seva feina objectant a Descartes què pensaven sobre Déu.

Ara i avui sembla doncs que Descartes torna a reproduir el mateix debat a les nostres classes de filosofia. Poc important és centrar el debat sobre l'existència o no de Déu i més enllà del tema la resta d'aspectes metafísics no canvien gaire. El silenci sembla doncs respondre a unes grans meditacions cartesianes entre l'alumnat. Qui és aquest home que preten que ens trenquem la closca pensant sobre si sóc o no sóc una cosa que pensa o bé si Déu garanteix que el meu jo es faci evident per mi ?

Plantejar objeccions al problema de Déu mateix on arriba avui ? La hipótesi de Déu com es pot entendre ?

Descartes Introducción

-Qui és Déu ?

- Una substància infinita

-Què vol dir substància infinita?

-Un ésser omnipotent, infinit, omnipresent...

-Com sabem què és omnipotent?

-Tenim arguments com gnoseològic, cosmològic, ontològic.

-Com argumentem que hi ha proves de la seva existència?

- Quina és la causa de la meva contingència ?

-Només pot ser una causa superior a mi mateix