Aquests dies a la Casa Amèrica Catalunya , quan es compleixen 50 anys de la Revolució Cubana , es presenta una proposta per parlar del futur d'aquesta illa Cuba. Durant la setmana el cinema, els debats, la mostra de fotografies ofereix al públic assistent espais per pensar i dialogar entorn de la realitat cubana.
Dimarts vaig estar enter el públic assistent gaudint del debat força acalorat sobre " Llibertats a Cuba: Per a qui? Per a què? La taula del debat moderada pel periodista Vicenç Sanclemente excorresponsal de TVE a Cuba als anys 1997-2001 obria foc amb una pregunta : Com es veu la Cuba actual ? La participació de Radamés Molina , escriptor i filòsof cubà , va servir per delimitar la realitat cubana entre dos espais que semblen disidents clarament : el privat on la illa representa una tradició oberta, acollidora, rica , familiar, amable i sincera i el públic on hi ha un problema polítc d'embargament que fa impossible el diàleg extern i obliga a un control desmesurat dels mecanismes ideològics que la població pot adquirir. En aquest sentit Pepe Ribas, director de la revista Ajoblanco, va plantejar que idealitzar les realitats ens porta a creure que els sistemes democràtics com els que tenim dins Espanya semblen garantir les llibertats públiques i privades , però podem dir que ara per ara existeix la llibertat de prensa dins el nostre país ? I si el sistema neoliberal capitalista ens ha portat a una crisi econòmica causada per una banca sense mesura això garanteix a la ciutadania la validesa del propi sistema ? D'altra banda la presència del net del Che , Canek Sánchez , per el públic va representar dins el debat de la llibertat el regugi perfecte en el símbol. "Què significa resistir ? , resistir no es nada. Aguantar simplemente aguantar porque dentro de la opresión y del oprimido no hay posibilidad de vida revolucionaria, sólo se puede sobrevivir" .. Per acabar el professor i doctor en comunicació Ángel Castellanos amb un to més reconciliador oferia claus per trobar-se amb una llibertat necessària i oberta. "Da lo mismo ser comunista que ser maiamista, capitalista que obrero para que se produzca diálogo social conviene que nos olvidemos de estos determinismos sociales". El debat però obert al públic va presentar una dicotomia que em va fer pensar : el món de les idees no és el món de l'experiència. Una noia cubana que portava 14 anys fora de Cuba explicaba que va marxar perquè no li oferien res a canvi només desconsol i opressió . Però mentre aquesta noia parlava de la seva experiència com a jove , un crit al fons de la sala feia recordar que " usted estudió gratis i siempre pudo tener una sistema de salud gratis..." .. Algú del públic fins i tot es va permetre la licència de qüestionar als participants de la taula per la seva confabulació amb la CIA i la multinàcional Fruits and Company de capital americà. Clarament el posicionament d'una part del públic per les figures que representaven la llibertat cubana va atribuir tot definint i categoritzant dues vessants : la llibertat revolucionaria dels ideals i la llibertat funcional i pràgmàtica de l'experiència.. Cuba no és Cuba gràcies a nosaltres mateixos que sempre ens la hem apropiat per construir amb ella els nostres somnis marxistes, comunistes, o maoistes...
En el fons un debat que té un temps limitat no serveix per gaire més que per posicioinar-me públicament amb les meves idees que poden ser molt enganyoses per mi mateix. L'experiència sembla que no compti gaire bé mai quan hauria de ser la garantia de poder canviar el que experimento com a incovenient per mi i per l'altre. Qui ens pot parlar de l'altre ? En el fons en el debat s'evidenciaba que els discurs teòric ens porta massa sovint a una asfixia comuna mentre que el discurs de l'experiència obre portes i finetres . Ara ens queda pensar en quin dels dos ens podem situar i ens volem situar nosaltres : en la realitat dels simbols i les ideologies o bé en la realitat dels actes i l'experiència ... Qüestió de fet només ....
Dimarts vaig estar enter el públic assistent gaudint del debat força acalorat sobre " Llibertats a Cuba: Per a qui? Per a què? La taula del debat moderada pel periodista Vicenç Sanclemente excorresponsal de TVE a Cuba als anys 1997-2001 obria foc amb una pregunta : Com es veu la Cuba actual ? La participació de Radamés Molina , escriptor i filòsof cubà , va servir per delimitar la realitat cubana entre dos espais que semblen disidents clarament : el privat on la illa representa una tradició oberta, acollidora, rica , familiar, amable i sincera i el públic on hi ha un problema polítc d'embargament que fa impossible el diàleg extern i obliga a un control desmesurat dels mecanismes ideològics que la població pot adquirir. En aquest sentit Pepe Ribas, director de la revista Ajoblanco, va plantejar que idealitzar les realitats ens porta a creure que els sistemes democràtics com els que tenim dins Espanya semblen garantir les llibertats públiques i privades , però podem dir que ara per ara existeix la llibertat de prensa dins el nostre país ? I si el sistema neoliberal capitalista ens ha portat a una crisi econòmica causada per una banca sense mesura això garanteix a la ciutadania la validesa del propi sistema ? D'altra banda la presència del net del Che , Canek Sánchez , per el públic va representar dins el debat de la llibertat el regugi perfecte en el símbol. "Què significa resistir ? , resistir no es nada. Aguantar simplemente aguantar porque dentro de la opresión y del oprimido no hay posibilidad de vida revolucionaria, sólo se puede sobrevivir" .. Per acabar el professor i doctor en comunicació Ángel Castellanos amb un to més reconciliador oferia claus per trobar-se amb una llibertat necessària i oberta. "Da lo mismo ser comunista que ser maiamista, capitalista que obrero para que se produzca diálogo social conviene que nos olvidemos de estos determinismos sociales". El debat però obert al públic va presentar una dicotomia que em va fer pensar : el món de les idees no és el món de l'experiència. Una noia cubana que portava 14 anys fora de Cuba explicaba que va marxar perquè no li oferien res a canvi només desconsol i opressió . Però mentre aquesta noia parlava de la seva experiència com a jove , un crit al fons de la sala feia recordar que " usted estudió gratis i siempre pudo tener una sistema de salud gratis..." .. Algú del públic fins i tot es va permetre la licència de qüestionar als participants de la taula per la seva confabulació amb la CIA i la multinàcional Fruits and Company de capital americà. Clarament el posicionament d'una part del públic per les figures que representaven la llibertat cubana va atribuir tot definint i categoritzant dues vessants : la llibertat revolucionaria dels ideals i la llibertat funcional i pràgmàtica de l'experiència.. Cuba no és Cuba gràcies a nosaltres mateixos que sempre ens la hem apropiat per construir amb ella els nostres somnis marxistes, comunistes, o maoistes...
En el fons un debat que té un temps limitat no serveix per gaire més que per posicioinar-me públicament amb les meves idees que poden ser molt enganyoses per mi mateix. L'experiència sembla que no compti gaire bé mai quan hauria de ser la garantia de poder canviar el que experimento com a incovenient per mi i per l'altre. Qui ens pot parlar de l'altre ? En el fons en el debat s'evidenciaba que els discurs teòric ens porta massa sovint a una asfixia comuna mentre que el discurs de l'experiència obre portes i finetres . Ara ens queda pensar en quin dels dos ens podem situar i ens volem situar nosaltres : en la realitat dels simbols i les ideologies o bé en la realitat dels actes i l'experiència ... Qüestió de fet només ....
1 comentario:
Decididament a la realitat dels actes i l'experiència. Amb una base ideo`logica, és clar, però l'experiència és l'únic que ens pot portar a la "realitat".
Publicar un comentario