ABDUCCIONS I EDUCACIÓ

( fotografia personal xavier alsin.drets autor )

Abducció : (del llatí abdelius), fa referència a qualsevol contacte amb altres formes de vida aliena a la forma humana; no només d'una procedència física sinó que també inclou tot aquell coneixement intel·lectual propi de la grandesa de la imaginació humana.

Els antics es referien a les abduccions com a les experiències extracorporals dels oracles quan tenien, en les seves visions, alguna mena de connexió extrasensorial amb alguna essència hiperurànica. Tal com exemplifica Plató en el seu llibre La República, on cita el coneixement com l'eina de poder tornar al món originari del "d'on provenim?", és a dir, del món de les idees. Per tant, la manera de transmetre aquest coneixement era per mitjà dels "abdelius", és a dir, de la crida d'aquest.

I ja fa temps que trobo alumnat abduït per determinades formes de vida extracorporals. Avui mateix un grup d'alumnat de batxillerat a darrera hora de la tarda semblava realment patir aquest fenomen estrany. La veritat és que aquesta experiència - doncs clarament es presenta com un esdeveniment pler d'elements irreals i fantasmagòrics - no és el primer cop que hem succeeix. Ja fa uns anys amb un curs de quart d'ESO que tenia molt bona relació com a tutor també hem va acabar passant en arribar al batxillerat. Alumnes i alumnas que eren per mi bons com a estudiants i referents de simpatia i intel·ligència van caure en aquesta connexió amb altres formes de vida. Aleshores jo ho vaig atribuir a circumtàncies personals i a qüestions de l'edat però ara sembla confirmar-se del tot la meva teòria. Dins l'educació hi ha una classe de professorat que realitza autèntiques abduccions amb l'alumnat. El cervell els hi queda totalment sotmés a mecanitzar únicament les seves ordres i obeir cegament tot el que els hi demanen. Aquests perden totalment la seva personalitat i es converteixen en individuos sense "consciència". Precisament aquesta percepció que he tingut avui mateix ha permés identificar tots els seus simptomes : ulls sortits, no resposta a cap estímul, parlen entre ells i xiuxiueixen en veu baixa, tot ho interpreten a la seva manera que és la manera dels professionals de l'abducció, confonen les causes amb les conseqüències, .... Segurament aquesta experiència permet domesticar més fàcilment l'alumnat i així conseguir que mecanitzin tot el procés d'aprenentatge millor. Però és evident que per mi no deixa der ser un fenomen extracorporal i molt lluny de la meva idea d'educar.

CLAROBSCUR DE LA FILOSOFIA : ACTE DE REIVINDICACIÓ

Què li passa a la filosofia ? Resulta perillosa la filosofia ? Incita a pensar ? Provoca al poder ?
Genera passió i rauxa? Origina diàleg ? Ocasiona debats ?
Les dades que l'estadística ens ofereix són aquestes : aproximadament queden 50 alumnes matriculats a filosofia a la UAB , 1000 alumnes matriculats a filosofia UB. Actualment hi hauria d'haver un professor o professora de filosofia per centre no garantit en molts casos.
Vuit (8) places de filosofia convocades per les noves oposicions per professorat de secundària.
Una presència en hores de filosofia de 1 hora d'ètica a 4rt d'Eso, 2 hores a 1r Batxillerat , 3 hores a 2n Batxillerat garantides. La resta de 1 hora d'Educació per a la ciutadania no és específicament de la matèria de filosofia i la matèria de psicologia i sociologia és de modalitat amb 4 hores sempre hi ha una voluntat dels equips directius que vulguin tirar endavant.
Un ministre d'educació espanyol que és doctor en filosofia amb una tesi sobre Hegel. Una presència de la matèria de la filosofia que s'inclou dins altres carreres com humanitats de la UOC, UB,UAB,UR,....Un debat social sobre qüestions ètiques cada vegada més presents i qüestions socials i polítiques... Però d'altra banda cada vegada més el coneixement és fragmenta, s'especialitza, ....... i la falta de visions globals i de sentit unificador semblen restar amagades i ocultes. En els nombrosos seminaris, conferències, xerrades els experts sentencien i ofereixen molts cops visions parcials sobre la realitat. La comunitat econòmica europea sembla que massa sovint ha "filtrat" noticies, informacions dels mitjans de comunicació tal com s'explica en el darrer número de Le monde diplomatic, en un món cada vegade més pler d'informacions i comunicacions. Per què passa tot això ? Per què sembla que la filosofia cal salvar-la ? Per què ?
La manifestació d'avui a Girona sembla confirmar moltes coses com aquestes ... el debat s'ocupa de disoldre els manifestants i un cantautor espontani amb uns desacords molt poc afortunats dona punt i final a l'acte ...

MANIFEST DE GIRONA : SALVEM LA FILOSOFIA , ARA

Dins aquesta adreça de correu electrònic podeu trobar l'acte a favor de la filosofia que tindrà lloc demà 25 d'abril a Girona. Si voleu signar i manifestar les vostres adhesions ho podeu fer a save the Philo, now . Jo, personalment a l'acte portaré aquest text de la filòsofa Maria Zambrano que es troba en la seva obra "Claros del bosque"

"La palabra escondida, a solas celada en el silencio, puede surgir sosteniendo sin darlo a entender un largo discurso, un poema y aun un filosófico texto, anónimamente, (..) abriendo espacios de silencios reveladores "


Convido a tot l'alumnat i ex alumnat a afegir comentaris en favor de la filosofia dins aquest bloc per tal de configurar un llibre sobre els testimonis que afegirem com institut per lliurar a la Plataforma en defensa de la filosofia.

Llarga salut a la filosofia !!!!!!!!

GRAN TORINO Y LA PARRESÍA .

La película dirigida por Clint Eastwood con una música muy conseguida- de Jamie Cullum entre otros- analiza las relaciones vecinales. ¿ Por qué tenemos miedo de nuestros vecinos? Walt Kowalski, un viejo héroe de la guerra de Korea, acaba de perder a su mujer. Sus hijos situados en una américa pragmática y neoliberal que busca en el consumo y el dinero los únicos valores que garantizan el éxito resultan ser unos grandes desconocidos para Walt. Sus vecinos una comunidad Moon - vietnamita del norte- empiezan entre recelos a intimar con Walt. de origen polaco La casualidad hace que Walt defienda a Tao que representa un joven "atípico" dentro de la sociedad Moon. Tao no logra introducirse en este mundo de violencia y delincuencia a pesar de los esfuerzos que jovenes del barrio intentan realizar para conseguirlo. Walt enfermo y ya mayor se resiste a un mundo donde la buena educación y los valores tradicionales han perdido toda su presencia. El mundo de Walt se llena de honor, patria, fidelidad, fortaleza a ejemplo de los heroes troyanos de moral aristocrática y homérica. El héroe se presenta como aquel que no tiene miedo a nada ni a nadie, que vive una vida austera y llena de coraje. La película avanza hacia el final trágico , que resultat el único posible para un personaje como Walt. El hombre capaz de enfrentarse con la muerte es el único capaz de tener ese coraje suficiente para decir la verdad. El tema griego de la parresia y el parresiastes aparece en esta película. El coraje de decir la verdad no acepta hipocresia alguna ni puede ocultarse bajo nadie. Vivir con esta condición existencial de parresiastes -como lo hace Walt - no resulta fácil puesto que te obliga a quedarte sólo, alejado de los tuyos e incluso alejado de tu pasado. El diálogo entre la vida y la muerte que Walt tiene con el joven sacerdote pelirojo ofrece dentro del film un ingrediente más para la reflexión. Morir no es algo agridulce porque nos duele y a su vez nos salva o vivifica, más bien tiene que ver con ese coraje o valentía de enfrentarse cara a cara con la muerte . Walt se reconcilia consigo mismo a través de su gesto: morir para salvar a los otros , esa comunidad de extranjeros o extraños que un día vinieron a vivir hace ya tantos años al lado de su casa. Nada le cuesta decir lo que piensa, lo que le dicta el corazón.

LA CEGESA MORAL I SARAMAGO

object width="560" height="340">

Saramago en el seu llibre " Ensaño sobre la ceguera" avança una situació de feblesa moral, de buit moral, de incertesa moral. La novel·la descriu els efectes d'una epidèmia que deixa cega a tota la població sense un motiu aparent. La protagonista no es contamina i guiarà a la resta del grup per les distintes situacions dins el caos.
L'adaptació per el director Meirelles introdueix un concepte interessant : la ceguesa blanca del tot contrària a aquella que és física. No hi ha foscor en les imatges més aviat hi ha desencís per totes bandes. La música d'una ràdio pot trencar la fredor dels moments més inhumans i freds. El cercle moral entre la protagonista i els distints protagonistes passarà per tot tipus de dilemes : adulteri, proxenetisme, antropofàgia, violacions i vexacions, .... Qui és culpable en un ambient enrarit i de desesperació on sembla que s'hi val tot ?

UN CONTE DE NOËL

CHARLES SIMIC

Charles Simic és un poeta iugoslau nascut al 1938 i professor de la Universitat de New Hampshire que va rebre el premi Pulitzer amb l'obra " The world doesn't end" . El que sorpren de la poesia d'aquest poeta és la forma que té de reunir surrealisme i simbolisme vanguardista. Una experiència que neix del periode d'ocupació nazi i de la posterior guerra civil del seu país i que el portarà a entendre que filosofia i poesia formen un tàndem poderós.

" Todos saben lo que nos sucedió a mí y al Dr. Freud , dice mi abuelo.
-Nos gustaba el mismo par de zapatos negros en el escaparate de la misma zapatería.La tienda, por desgracia , estaba siempre cerrada. Había un cartel :DEFUNCIÖN DE UN FAMILIAR O VOLVEREMOS DESPUÉS DE COMER , pero no importaba cuanto esperase, nadie venía a abrir.
Una vez sorprendí al Dr. Freud allí admirando sin pudor los zapatos.Nos miramos enfadados el uno al otro antes de que siguiéramos nuestros propios caminos , para nunca más volvernos a encontrar."


Simic fa un recorregut pel món rural i de l'Europa de l'Est per buscar un model popular de fer poesia : objectes comuns com les sabates que resulten quotidianes i es presenten com una petita amenaça i sensació de perill. Què tenen les sabates de distants i de perilloses ? El món es presenta buit i estrany , inaccesible per nosaltres... Quina és aquesta estranya relació entre Freud i jo mateix ? El món es presenta com buit , i la realitat és distant i plena de dolor insoportable. Aquest món que ens amenaça persegueix una poesia que ironitza i així en fa burla del que veu, del que diu, del que toca... però sempre des d'una mirada hedonista que provoca com a voyeur cert gest plaent amb el món. Per què hi ha dues mirades que miren el mateix objecte i no hi tenen accès? Què hi ha més enllà de la mirada que converteix l'objecte en admiració i sorpresa ? On és l'engany amb un cartell que indica el que no pasarà mai ?
Sembla que la trobada entre els jo interior (psicoanalític ) i un jo exterior (jo o nostre) no agradin per això Freud i jo no tornen mai més a veures. Aquesta comunicació entre les sabates i el Doctor o ell mateix pasa pel silenci..On són els limits del llenguatge ? Simic doncs busca en la poesia una complaença amb un lector cansat i pensit per una traça quotidiana com unes sabates que es busquen con el delit.
Els versos de " El món no s'acaba" semblen submergir al lector en una atmosfera irreal i asfixiant.

"My mother was a braid o black smoke.
She bore me swaddled over the burning cities.
The sky was a vast and windy place for a child to play.
We met many others who were just like us. They were trying to put on their
overcoats with arms made of smoke.
The high heavens were full of little shurnken deaf ears instead of stars. "

sSímic retorna a l'origen " la meva mare era una trena de fum negre" ....I jo protegit vivia en ciutats plenes de flames ...... La mare que protegeix del foc el nadó i així el cel obert de la ciutat sense limits servia per jugar. Coneixiem a molts que eren iguals a nosaltres " El fum era el que ens donava més escalfor i ens obria a aquesta cúpula en el cel...on no escoltaven amb les notres oides escongits ....