Buscar este blog

lunes, 27 de abril de 2009

ABDUCCIONS I EDUCACIÓ

( fotografia personal xavier alsin.drets autor )
Abducció : (del llatí abdelius), fa referència a qualsevol contacte amb altres formes de vida aliena a la forma humana; no només d'una procedència física sinó que també inclou tot aquell coneixement intel·lectual propi de la grandesa de la imaginació humana.

Els antics es referien a les abduccions com a les experiències extracorporals dels oracles quan tenien, en les seves visions, alguna mena de connexió extrasensorial amb alguna essència hiperurànica. Tal com exemplifica Plató en el seu llibre La República, on cita el coneixement com l'eina de poder tornar al món originari del "d'on provenim?", és a dir, del món de les idees. Per tant, la manera de transmetre aquest coneixement era per mitjà dels "abdelius", és a dir, de la crida d'aquest.

I ja fa temps que trobo alumnat abduït per determinades formes de vida extracorporals. Avui mateix un grup d'alumnat de batxillerat a darrera hora de la tarda semblava realment patir aquest fenomen estrany. La veritat és que aquesta experiència - doncs clarament es presenta com un esdeveniment pler d'elements irreals i fantasmagòrics - no és el primer cop que hem succeeix. Ja fa uns anys amb un curs de quart d'ESO que tenia molt bona relació com a tutor també hem va acabar passant en arribar al batxillerat. Alumnes i alumnas que eren per mi bons com a estudiants i referents de simpatia i intel·ligència van caure en aquesta connexió amb altres formes de vida. Aleshores jo ho vaig atribuir a circumtàncies personals i a qüestions de l'edat però ara sembla confirmar-se del tot la meva teòria. Dins l'educació hi ha una classe de professorat que realitza autèntiques abduccions amb l'alumnat. El cervell els hi queda totalment sotmés a mecanitzar únicament les seves ordres i obeir cegament tot el que els hi demanen. Aquests perden totalment la seva personalitat i es converteixen en individuos sense "consciència". Precisament aquesta percepció que he tingut avui mateix ha permés identificar tots els seus simptomes : ulls sortits, no resposta a cap estímul, parlen entre ells i xiuxiueixen en veu baixa, tot ho interpreten a la seva manera que és la manera dels professionals de l'abducció, confonen les causes amb les conseqüències, .... Segurament aquesta experiència permet domesticar més fàcilment l'alumnat i així conseguir que mecanitzin tot el procés d'aprenentatge millor. Però és evident que per mi no deixa der ser un fenomen extracorporal i molt lluny de la meva idea d'educar.

3 comentarios:

Muriel dijo...

Què ha passat, profe?? Saps? Hi ha a qui ja li està bé que els i le salumnes no pensin, no sigui critics,no qüestionin res...però encara no està tot perdut, segur que queda una espurneta de conciència dins cadasqun d'ells i elles. No et desanimis,please!!!!

Ana MC dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
Anónimo dijo...

Por que no:)

PUBLICIDAD GRATUITA