Segurament la mentida és el principal enemic de l'amistat. Jodoroswki ens diu que les mentides són les nostres mentides, i que són tant veritables com la pròpia mentida. Afirma que cal mentirse per donar-nos ànims. Això permet iniciar la relació que s'estableix entre jo mateix i les meves mentides i la mentida en relació amb l'altre. Precisament en el tractat de Ciceró, "Sobre l'amistat" es diu que "
En el record de la nostra amistat s'ofereix poder gaudir plenament d'un sentiment que perdura al llarg de la vida "
I a continuació el propi Ciceró explica de quina manera va compartir amb Escipió quasi tot: la conformitat dels desitjos, penes, opinions. [summa consensio]. Sembla que en el record es sosté la prova d'amistat eterna en poques ocasions. Aquiles i Patroclo, Damon i Pities...I segueix dient :
Però l'amistat no pot existir si no en els homes bons.....
Per això qui ha donat mostra en la seva conducta diaria i en la seva vida de fidelitat, integritat, justicia, i generositat sense demanar res a canvi , ni es manifesti passió ni arrogància i de manera constant poden ser considerats homes bons seguint la seva naturalesa.L'amistat es troba per sobre de la familia doncs l'afecte pot desapareixer a diferència de la veritable amistat que sempre hi perdura. L'amistat és afecte , concordia, o sigui, harmonia entre totes les coses, humanes i divines acompanyat d'afecte i amor. Tenim doncs un motiu millor ? En què pot consistir una vida digna de ser viscuda ? en la prova d'amistat..I el text continua dient :
Quina cosa més dolça hi ha que tenir amb algú amb qui puguis parlar-ho tot com fas amb tu mateix ? Seria difícil soportar les penes i dolors sense algú que ens ajudes a saber viure amb la nostra pena i aflicció.
L'amistat doncs comprén moltes coses: en qualsevol direcció hi és, esperant, no està exclossa de cap lloc, mai és inoportuna, mai es molesta...Per això hi ha una amistat perfecta i veritable sense mentides que fa esplèndides les circumstàncies, permet que els ànims no decaiguin, ni s'aflebeixin. Per això en l'amistat l'amic absent està present, el pobre és ric, el dèbil és fort, el malalt és sa, i els morts són vius..Però si no entenem encara el poder de l'amistat i la concordia , es pot caure en discordies, distencions....L'amistat neix de la propia naturalesa més que de la necessitat , més d'una inclinació de l'ànima asociada a un sentiment d'amor i no dels beneficis.
3 comentarios:
Quin post més maco has fer, bdll. L'he rellegit ja 3 cops. És tendre i dolç. M'agrada ser on sóc i estar on em tens...que és on seguiré èssent.
Crspt
Per això quan l'amistat es torna inoportuna i molesta, quan s'esborren les empremptes de l'altre i s'omplen els espais de silenci, quan es menteix sobre les pròpies intencions i s'aparta a l'altre per tal de poder seguir sense que destorbi... Quan passa tot això l'amistat s'acaba i no és més que mala fe fer veure que no s'ha fet el que s'està fent, passant els dies i fins i tot les hores entre llums i ombres que se disipen i permeten veure-ho tot més clar, doncs com diu el poeta és quan dormo que hi veig clar... En fi, em sembla que l'únic que cal fer és adonar-se de que amistat sense lleialtat no és amistat i deixar-se de falses poètiques, doncs la vida es juga en l'àmbit concret del fer i no en el de les paraules. Aquesta és una malaltia ja denunciada per filòsofs lúcids, punyents i insobornables com Nietzsche.
Està clar que la mirada no és única ni la intenció que cadascú veu en el gest de l'altre. L'amic estima sense més , ofereix sense res a canvi i per això la lucidesa no s'ha de confondre amb la pertorbació de creure que no és lleial qui té en el silenci l'espera pacient. No hi ha empremta si no hi ha veritat sincera, generosa i cordial.
Publicar un comentario