El paper de la immigració a l'escola secundària .....

Fa pocs dies quan tothom cansat i amb ganes de finalitzar el curs estableix els criteris perquè l'alumnat promocioni i avanci de curs es potser el moment on es produeix una sinceritat de "borratxera" dins el professorat. Surten a la llum per aquest estat d'esgotament mental i d'indiferència a les circumstàncies tot allò que la persona pensa i creu. En aquest sentit precisament s'exerceix més de parresiastès i es té el coratge de dir exactament el que es pensa i el que es creu. 

Aquests dies doncs he observat coses interessants entre la classe docent nostre com per exemple els arguments que s'utilitzen amb cert tipus d'alumnat immigrant. Per això frases com " no per portar un turbant haurem de donar el títol de l'ESO" o bé " no podem donar el títol d'ESo a aquesta noia nouvinguda que només ha arribat i no ha fet res més"....  En aquestes argumentacions s'utlitzen raons moltes vegades demagògiques com per exemple que no es pot utilitzar el context per parlar d'aquest tipus d'alumnat i la seva situació social i econòmica desfavorida , o bé que la llengua hauria de ser garantida de la mateixa manera que la resta quan el pensament i el llenguatge formen part de la realitat cultural de la persona i el seu hàbitat més immediat.  Hi ha professorat que de forma no explícita pot aprovar a tot tipus d'alumnat desmotivat , sense hàbits d'aprenentatge i suspendre una alumna immigrant perquè no sap llegir i entendre una obra com "la casa de los espíritus " d' Isabel Allende. O bé professorat que realment no realitza cap adaptació de la llengua a cert tipus d'alumnat de procedència nord africana perquè no resulta escaient. 

Però d'altra banda en els plans per la cohesió social i de la llengua pensats per l'alumnat nouvingut de procedències diverses sembla que la cohesió social resulta molts cops annecdòtica en els centres. ¨Resulta coincidència que les noies àrabs mai realitzin cap sortida de colònies amb la resta del grup ?  Resulta annecdòtic que no vulguin participar mai en cap carnestoltes i en actes lúdics i festius ?  En el centre i dins les aules quan parlem dels immigrants no és el mateix tenir a classe alumnat aquell dia que aquest no hi sigui. Com viuen la resta de nois i noies el tema del dia del "cordero" o del mes del Ramadan ? Es pot justificar la seva absència en examens i proves com la resta d'alumant ?  I el tema del xador  resulta al mateix nivell que la gorra que molts nois porten a classe i es demana que se la treguin ? Una professora em deia fa poc que demana a les noies àrabs que es treguin el mocador per mostrar el seu rostre en privat com una pràctica que li resulta democratitzadora. Però d'altra banda algunes noies àrabs poden anar amb xador i amb els texans caiguts .........

No resulta gens fàcil iniciar un debat dins l'escola amb condicions adverses de forta immigració que no té hàbits i que el seu grau d'interès per l'aprenentatge resulta del tot secundari. Tampoc resulta fàcil aquesta massificació a les aules amb alumnat com el xinès que desconeix la llengua , els costums , la cultura. En les propostes que els centres realitzen com les aules d'acollida molts cops tampoc s'enten que aquest alumnat realitzi una immersió lingüística en pocs dies a les aules per falta d'hores de professorat especialista. Què explicar quan hi ha coneixements que entren dins un marc contextual com les socials per exemple que pugui tenir sentit i resultar útil per aquests nois i noies ?  La immigració fa temps viu a les aules moltes contradiccions socials , culturals, educatives, ètiques que dificulten molt el sistema educatiu. No podem dir que tot s'hi val i que això és un tema dels etnògrafs o dels antropòlegs socials i culturals. No pot resultar una qüestió de política ni tampoc una pedagogia que busca l'inclussió per la inclussió.
El que per mi resulta ara per ara més preocupant és aquesta crisi econòmica que arriba a unes persones amb menys recursos de forma molt evident. I això desgasta a la resta de la població que veu amenaçats els seus drets. El racisme té arguments molts senzills i vàlids des del punt de vista lògics. I això ens hauria de fer pensar a tots i a totes....