EL PROJECTE 1X1 .

Una història de mentida

Feia temps que els nois i noies de l'institut esperaven la seva joguina. Tot iniciat el curs els tutors i tutores com també la direcció del centre havien anunciat la crònica d'un naixement esperat: els portàtils. Els mesos han anat passant i el nerviosisme incrementava un estat d'ansietat i excitació  entre els més menuts. Les preguntes freqüents tot intervenint dins la classe per poder treure una mica d'informació privilegiada sovintejaven cada dia. No era per més. La directora del centre el curs anterior dins una comissió pedagògica ens havia anunciat que una cosa ens assegurava : el manteniment de l'ordre i la disciplina i en segon lloc que no podíem quedar a la cuneta dels centres que no  participaven de les noves tecnologies. Amb aquesta gran esperança de controlar la disciplina i garantir la gestió d'aula els caps de departament vam decidir participar tot esperant que per fi venien temps millors. Fins aleshores algunes iniciatives per dinamitzar aquestes noves tecnologies només havien arribat a uns pocs que participaven penjant articles a la web del nostre centre així com experimentant amb espais col·laboratius com la webcollab o el moodle. La participació en forum de debat en els sectors professorat o alumnat  ha estat escassa però tampoc amb gaire interès per promoure el correu en xarxa i per grups de discussió o bé les enquestes valoratives. En aquest sentit coincideix plenament el perfil de l'article del nostre cap d'estudis que va fer arribar sobre els  nadius digitals i els immigrants digitals. L'article de Marc Prensky posa en evidència aquest salt entre el professorat i les noves TAC o TIC. 

Una història d'amor
 

Retornant a la qüestió abans d'arribar els portàtils al centre van penjar-se dos articles crítics sobre el tema .Un primer que feia referència a l'ús dels Power Point i una simplificació excessiva del coneixement. I un segon sobre un ús en general de les noves tecnologies que convertien la ciutadania en analfabets epistemològics. 

Per fi la realitat s'ha imposat al centre i han arribat els portàtils fins i tot per tot el professorat, les pissarres tàctils, els canons de projecció..Però el que personalment m'ha sorprès és la negativa a voler responsabilitzar-se dels portàtils per part del professorat. Quin  motiu pot tenir un professor de no voler una eina o instrument per fer les seves classes ? Quin motiu crític per no voler responsabilitzar-se del portàtil ? No hi ha assegurança ? Algun professor més gran deia "es poden robar fàcilment" , altre deia que no utilitzaria mai portàtils a l'aula per fer la seva matèria (joc de tragèdia i comèdia),...i finalment poc professorat ha volgut disposar del seu portàtil en préstec però tampoc de voler utilitzar les noves tecnologies com el moodle, el facebook, el twitter, la webquest, ... Els nois i noies porten cada dia els seus portàtils amunt i avall per passejar amb ells pels passadissos del  centre...Joguines de luxe per una situació en crisi... però tot plegat fa que més que mai pensi que alguna cosa no funciona...I una bona prova és l'allau de professorat matriculat a la formació de direccions de centres per professionalitzar-se quan feia poc ningú volia ser director o directora de centres ...però bé això del 1x1 sembla que ha agafat una embranzida del tot a mig gas i encara ens queda molt per dir i per fer... Potser han mort les idees i s'imposa ara un pragmatisme d'ús.