ART, ESPECTACLE, VIDA, MÓN, FILOSOFIA, SHAKESPEARE.....

FOTOGRAFIA DEL CARTELL DE PARTICIPACIÓ EN LA MOSTRA D'ART SOCIAL COM INSTITUT

FOTOGRAFIA GUANYADORA DE PAU TORRES BRAVO DE LA MOSTRA DE FOTOFILOSOFIA 2011

LLIRAMENT DELS PREMIS A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AMB ISMAEL , DAVID, AIDA, PAU,MICKY, DESIREE ....

Era  finals del curs 2010 quan un exalumne  Xavier Espinoza de la Fundació Maresme  de Mataró va tenir la genial idea de voler presentar el treball que ja fa més de 5 anys venim presentant dins la mostra de fotofilosofia. En principi com emprenedor com ara diuen vaig pensar en tirar endavant aquesta idea ...Però cada vegada més tinc la sensació/desesperació  que hi ha un debat entre el que anomenem VIDA   i el que podríem anomenar MON .La vida vindria a ser la complexitat del que ens envolta amb una difícil resposta i amb una dificultat per donar-nos explicacions fàcils i senzilles i que ens fa sempre sentir-nos com si fossim éssers inadaptats socials . El món en canvi dona receptes fàcils per cuinar, per fer teràpies emocionals per resoldre els problemes i dubtes que tenim per no entendren's , per manifestar-nos  pacíficament amb normes i regulacions socials , amb espectacles de circ , amb operes on l'escenografia compte més que res  i on portem d'aquesta manera una vida regulada, reglada, constitucional, jurídica, fent pantomima del que  ens toca fer ,actuar i representar com a grans actors de teatre.

 En dues de les darreres pel·lícules que he vist que recomano especialment " LA TEMPESTAD"  una adaptació de William Shakespeare   i   " EN UNA CRUDA Y FRIA NOCHE DE INVIERNO" també adaptació del mateix genial novel·lista i dramaturg  es presenten els personatges entorn d'aquesta doble realitat : un model  responsable, respectuós, amable i políticament correcte que podriem interpretar com el Món real que ens fa viure mirant les botigues de rebaixes i  utilitzant els mòbils en les manifestacions o donant floretes als policies o mossos d'esquadra  , pintant-nos les ungles de color vermell o aparentant amb el  famòs coaching que som feliços i força positius davant la crisi i l'estalvi i el reciclatge i el món dels aturats i  que ja ens està bé viure en una cultura que no és més que espectacle... I un altre realitat diferent i difícil de viure que anomenaria VIDA que és incòmode, dolorosa, egoista, cruel fins i tot, gens amable  i  que ens situa en un altre mirada davant les coses que ens molesten com les samarretes grogues , les polseres vermelles, o les mafies poderoses o lobies de poder en sanitat i en educació que  pretenen   vincular  la crisi econòmica al sistema públic exclussivament.
Una prova d'això és la cultura i l'art en  la darrera incorporació del director del CCCB com a gestor o director i la seva figura molt qüestionada o bé els tipus de cultura presentada com espectacle de masses socials a l'estil   G. Debord.  La falta de privacitat , la confusió entre privat i íntim , la divergència entre els grups i subgrups socials siguin d'esquerres o de dretes , la poca alternativa que hi ha interna dins els col·lectius que opten per mirar enfora en comptes de mirar-se ells mateixos  , tot això converteix el MÓN  en un element poderòs i la VIDA en un gra al cul que fa mal i resulta incòmode. URGÈNCIES !!!!!! 

Darrerament els professors de filosofia any rera  any hem manifestat el nostre descontent per una matèria que ajuda a pensar i ha de fer-ho de manera crítica i reflexiva i permet anar més enllà del Món amb manifestacions com la de GIRONA, IGUALADA, MATARÓ ....ara sembla que estem molt cansats i que aquest any potser el Món guanya a la vida o la vida queda definitivament derrotada pel món. Com passa dins educació que portem samarretes grogues i seguim vivim la realitat que ens ve imposada de retallades de mala gestió administrativa, de mala inspecció , de mala docència, de dificultats per controlar els entorns socials dels barris més desfavorits. Qui treballem dins el sistema públic ja veiem com deia  P. Bourdieu que l'estructura econòmica i social determina el grau d'aprenentatge si no hi ha recursos , ajudes, suport, el que es deia plans de l'entorn dins les ciutats...  La vida és una gran comèdia o tragèdia  representada per un idiota ..... però el món ara per ara sembla que guanya aquest espectacle amb les emocions, les sensacions, els sentiments, les passions;  i el futbol com en el darrer seminari que el presentador anunciava de forma explícita que no havien fet coincidir cap data amb partir de futbol important..

 Doncs vinga que vingui l'espectacle i el món del circ...  On es farà enguany la manifestació de filosofia ?  On  estan els indignats que eren 200.000 aquest cap de setmana amb samarreta groga i  barretina catalana ?    Potser com deia el personatge de Casevettes en la Tempestad de Shakespeare no podem jugar a ser deus perquè som sempre  som  simples éssers primaris  i idiotes ...que necessitem la seguretat del món programat, del món controlat, del món regulat per qui sigui .... Al facebook hi havia una fotografia que va fer reflexionar molt sobre el fenòmen dels darrers anys on la revolució i la reforma sembla que es disolen entre una massa de gent que crida indignada i com diu Navarro serà la que pot produir certs canvis socials i polítics .

L'exposició d'art social que es va fer a un bar de Mataró va començar amb unes màscares blanques  estil anonymous   i una música triada per un alumne que va venir a ajudar amb altres 3  ....  7 actors i actrius i un públic absent ningú de l'institut nostre potser perquè no interessava l'espectacle... Les llums i la sala plena de les fotografies de tots i cada un dels nois i noies que havien passat per l'institut i unes fulles de paper de colors per fer-nos preguntes ...Breument un fragment de la fotografia de Benjamin el filòsof  i  el més bonic i genial el col·lectiu fundació Maresme que en acabar van voler fer-nos una foto i van escriure en les fulles de paper exempificant l'arbre de la VIDA amb cordills de colors penjats del sostre  : Quin és el món que vivim ?  Una pregunta que inclou de nou les dues paraules ...  el col·lectiu de disminuïts demostraven que pensar no era tan difícil ni tan estrany .... un noi del públic en finalitzar ens va regalar una rosa vermella a tots els rostres -carotes blanques que haviem participat en l'acte...  Què és doncs l'art social ?  Segurament el gest més vida va ser la pregunta aquella acompanyada del regal de la rosa que un anònim espectador en finalitzar ens regalaba  als organitzadors de l'acte...