Molta gent sap que una de les disciplines o matèries que s'estudiava a l'Acadèmia de Plató per formar els futurs filòsofs era la música. Aquesta venia de la tradició pitagòrica i la seva vinculació amb el que aquesta comunitat mistico-religiosa de Pitàgores anomenava l'armonia de les esferes.
Giovanni Reale en el seu llibre "La sabiduria antigua" ens parla de la teràpia pels mals de l'home contemporani .Precisament la música com a musicoteràpia formaria part d'un remei estil iaia per calmar les feres que portem dins o les bestioletes que corren pels carrers descontrolades de les mans de papas i mamas. Pot la música tenir aquest poder terapèutic actualment ?
En un experiment que vaig fer fa uns anys a classe d'ètica comparavem tipus de ritmes i música que els hi agradava als nois i noies : el rap o hip hop amb un grup anomenat violadores del verso , el flamenc amb camarón com l'artista per excel·lència i un grup com metàlica de heavy metal . Què sents quan escoltes la música ?Quin estat d'ànim et provoca ?
Enguany treballo a ètica la relació música amb el genocidi nazi . Precisament ahir al Parlament de Catalunya es feia un acte d'encesa d'espelma per recordar la memòria de jueus, republicans, testimonis de Jehovà, homosexuals o col·lectiu gai-lesbic, ètnia gitana... La relació entre poder i música dins els totalitarismes ha estat una font de control i de sometiment a les ciutadanies . La propaganda nazi així ho va demostrar amb música com Wagner , Strauss, ...davant el Jazz i el Swing que formaven part de la música més prohibida.
Però tornant a Plató que s'inspira amb la comunitat pitagòrica la pregunta que ens fem resulta la mateixa : Per què considera que el filòsof preparat per exercir un bon gobern de la polis ha de cultivar-se i aprendre música ? Quin paper té la música tant important per la seva doctrina ?
En el mite d'Orfeu hi ha una reflexió sobre el que estem dient de Pitàgores : la màgica influència es quelcom que tots els éssers vius senten siguin homes, animals, vegetals .... Fins i tot els propis arbres tal com dirà el personatge de Lorenzo en el mercader de Venècia de Shakespeare acte V escena 1 ...fins i tot les pedres o les aigues...doncs precisament el to armònic dels acords que la natura genera permeten imaginar aquest estat de pau i tranquilitat a la natura. Jo tinc pedres de molts llocs que he viatjat de Mauthausen, de Berlin, de Lisboa, de Fuerteventura, de Galicia, de la Floresta, de BArcelona, de Amsterdam, ....de Milà, ... aquesta armonia forma part del mateix principi de la vida, en l'ànima de l'home i en la naturalesa universal. L'ànima doncs tal com sembla expresar Reale seria un instrument de la música d'alguna manera com a ment com a sentiments, emocions, ... Pitàgores i Plató parlen doncs d'aquesta harmonia però no com a sons que tenen una concordànça o asonància que seria una simponia segons els grecs .Harmonia pels grecs era una mena d'unitat ordenada de totes les parts com afinament d'un instrument particular musical que es composa per vàries notes produides per les cordes afinades. EL modes tonals o tonalitats això seria l'harmonia pels grecs ... Per això Pitàgores va estudiar les escales musicals descobrint que els intervals concordants de l'escala podien expresar-se en froma de raons exàctes entre els nombres. Per això va mesurar la longitud sobre les cordes d'un monocord , trobades per un pont mòbil i va sortir la raó de l'octava com a 1/2 , de la quarta 4/3 , de la quinta 3/2 com a consonàncies perfectes eren els intervals fixes comuns a tota escala grega per això l'ordre i la bellesa que transmet l'art de la música a partir del caos confòs del so es poden deduir de pures abstraccions dels nombres ... ....
No hay comentarios:
Publicar un comentario