NO de Abbas Kiarastami

En el curs " Temps d'ètica.cinc pel·lícules  de M.Haneke" que finalitzava ahir comentarem aquest documental del director Abbas Kiarastami que desconeixia del tot. Avui mogut per l'entusiasme que els professors del curs Joan Carles Melich i  Jorge Larrosa transmetien  he volgut utilitzar a classe de filosofia dins la modalitat de l'artístic aquest documental . 

Estem analitzant els procesos de creació artístics que dins l'art permeten parlar d'una estètica de l'existència i que les relaciono amb la tesi nietzscheana " fes de la teva vida una obra d'art".Per això hem parlat de Thomas Mann i la seva excel·lent obra "Doctor Faustus" així com de les altres dues obres que parlen del procés i la relació entre art i artísta que són "Mort a Venécia" i "Tonio Kröger". Inmortalitat,decadència i ingenuïtat en l'obra d'art. 

"Hi ha una naturalesa artística tan pregona, tan congénita i fatal, que cap anhel no li sembla més dolç i digne de ser sentit que el dels plaers de la normalitat" 


"En virtud de mi amistad con Adrián , el artista se me presenta como el paradigma de cuanto se relaciona con el destino humano , como el instrumento clásico para comprender lo que llamamos curso de la vida, evolución, predestinación.." 

L'experiència pràctica a  classe ha estat força interessant. En finalitzar el documental  he demanat que alguna persona expliques el que  es veia."Una nena petita parla amb una productora de cinema sobre una pel·lícula que podria interpretar demanant que el guió exigeix que es talli els bonics i llargs cabells que té al zero" La resposta que sosté per molts arguments que es donen és NO vull que em tallin el meu cabell.   

A continuació em parlat de  que els hi semblava... com per exemple :  

1. a) això és una resposta de nenes i nens petits  però nosaltres ja tenim clar que el cabell torna a crèixer i no resulta cap problema. 
2.  b) si fossin nois no hi hauria cap problema amb l'èxit, la fama, la riquesa o la felicitat dels altres... 
3. C) no saben encara el que diuen ... és important no rebutjar un paper en cinema o teatre això et pot fer famós.

Però quina és la idea de rerafons ? sembla que consisteix en  això de tenir consciència del que som i del que fem. Això ha permès  parlar de quan neix la consciència moral o ètica ?  La nena sembla que té clar que la seva relació amb ella mateixa és més important que les moltes opcions de fer cinema, de fer feliç al seu pare, de tenir èxit , de fer-se actriu... Però aquesta consciència permet poder parlar de condicionaments en relació a la societat , el que podem dir que representa la moral . ....

AIxò de la moral seria una qüestió de relació amb els altres i de les normes que els codis imposen socialment , per tant queda lluny de nosaltres ...forma part del que volen que siguem..en aquesta idea hi ha la matèria d'ètica dels instituts i l'educació en valors per exemple... i altre seria l'ètica que seria més aviat una relació amb nosaltres mateixos i que ens consolida com a éssers que ens diem a nosaltres  el que fem i som.  La consciència seria aquesta relació entre les dues realitats o formes de relacionar-se existencialment. La nena del documental deixa  d'estar preocupada per fer el que els altres diuen .. sembla que la seva innocència encara no es veu eliminada per les condicions dels altres... Però es pot educar sense consciència ?