Aquest divendres com a fi del primer periode escolar a l'Institut es fa una festa presentant cada grup les músiques i cançons que creuen més representatives . Jo sóc tutor de segon Batxillerat i aquestes dues cançons van sortir empatades per 14 i 14 vots ... La primera la vaig proposar jo i sembla que va tenir acceptació. La segona els nois la van votar especialment.
Les lletres realment poden indicar molt la realitat d'aquests moments .La de Passenger és una mena de cant a la tristessa del que un pot viure quan troba a faltar allò que ha perdut , el que no té i valorar la vida pels moments que tens i la situació que vius. El noi sembla que canti a l'esperança del futur i la melodia folk transporta a paradisos perduts situant l'oient en una dimensió inusual dins el panorama musical d'avui.
La segona carregada de contingut eròtic i amb un to sexista la cantant es mou insinuant-se i parla de les mentides de l'amor i de la duresa de viure un adeu en una relació final . L'amor presentat com una fòrmula que atrapa fins a destruir-nos dins els murs de la mentida, la vida i l'existència. En les crítiques que té la cantant sembla que preval la idea de vendre aquesta estètica fàcil , tendenciosa i carregada de fort contigut sexual a un públic jove .
No hay comentarios:
Publicar un comentario