Buscar este blog

miércoles, 12 de noviembre de 2014

ANÀLISI D'UNA IMATGE : A PROPÒSIT DE L'HOME COM ANIMAL SIMBÒLIC .



Connotació i Denotació 


"La denotació és allò que literalment ens mostra una imatge, és allò que rebem immediatament. DESCRIPCIÓ DE LA IMATGE (ANÀLISI FORMAL) COLOR, DIBUIX,COMPOSICIÓ,SIMETRIA,PERSPECTIVA,MOVIMENT,TEMPS DE L'ACCIÓ, 
La denotació està conformada per tots els elements observables: des de la més petita unitat 
d'anàlisi com és el punt o la línia..., fíns als objectes de distint volum i material que s'hi troben. 
Umberto Eco diu que hem d'entendre per denotació la referència immediata que un terme provoca 
en el destinatari del missatge en una cultura determinada. 
La denotació és el nivell objectivable de la imatge. Quan parlem del nivell denotatiu ajustem la 
nostra anàlisi a la literalitat d'allò representat, d'allò que hi ha en aquesta. En una lectura 
denotativa de la imatge enumerem i descrivim allò que apareix representat, sense incorporar-hi 
valoracions personals que no s'hi troben.



La connotació no ens és mostrada, no és observable directament ni tampoc és igual per a tots  receptors. La connotació està estretament lligada a un nivell subjectiu de lectura. 
Hi ha imatges que poden tenir aproximadament un sentit semblant per a aquells que les 
descodifíquen, però d'altres de caràcter molt obert ofereixen interpretacions dissímiles entre els 
seus destinataris. 
Per a Umberto Eco la connotació és la suma de totes les unitats culturals que el significant pot 
evocar institucionalment a la ment del destinatari. Una persona atorga a un missatge un valor 
connotatiu determinat, en funció de la seva pròpia ideologia. 
Però una fotografia és una representació calculada per endavant, en la qual s'han seleccionat, 
compost, construït, tractat, una sèrie de codis, d'acord amb normes estètiques, ideològiques i 
professionals que no són, al capdavall, res més que alguna de les variables que permeten donar 
connotació a la imatge. 
R. Aparici, A. García, M. Valdivia. La imagen. UNED. Madrid 1992 





Dins la filosofia les imatges i el seu anàlisi poden tenir un valor simbòlic important quan treballem un determinat tema o qüestió. En el nostre anàlisi sobre si l'ésser humà és un animal simbòlic o no? 

Hem de ser capaços d'observar seguint una certa pauta d'anàlisi . 


1.- documentació de l'obra (nom de l'obra , autor, cronologia,estil, tècnica,suport, dimensions,localització,tipus, tema 


2.- anàlisi formal o denotació (el que es veu)  dibuix i color (càlid, fred) llum , il·luminació,colors dominants, pinzellada, composició (simètrica o no, perspectiva (lineal, aèria,..) línies principals (diagonal, ..) ritme o moviment, temps, (acció quan passa, quins símbols representa..) . 

3.- estil  (relació de l'obra i de l'autor amb la seva època 9 

4.- interpretació o anàlisi fons (connotació)  significació, iconografia, iconologia, intencionalitat, context històric, funció, relació amb l'obra...) ... 



Xavier Alsina González at

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)

PUBLICIDAD GRATUITA