Abans he tingut en Roger i en Fransesc , quan en aquests anys només el professor voluntàriament decideix participar com a professor de secundària i tutor de pràcticum I i II.
EL sistema ja fa temps és molt pervers doncs mai he tingut cap reunió amb la Universitat per coordinar conjuntament els criteris , ni valorar la feina conjuntament ni coordinadament. De fet el professor de secundària no té cap reducció, ni cap remuneració, ni cap res de res... Per això ara que tincc pocs anys per la jubilació m'encanta tutoritzar professorat.
M'agrada per moltes raons però crec que entre totes elles la que més m'atrapa es per veure com quan jo no hi sigui , la filosofia seguirà estant i se seguirá aprenent-se i compartir-se en les aules. M'encanta com explica amb il·lusió, amb ganes i entusias-me i com el tarannà dibuixa poc a poc una manera de fer, de veure , de pensar, de creure , de viure , de poder ensenyar...
La Cristina és pacient , i vol aprendre de tot , busca en tot el que l'aconsello un somriure per rectificar , per seguir endavant ... I l'animo i parlem de com millorar , i això permet que estigui viu per un moment a classe de filosofia , mentres poc a poc el temps s'acaba.
Avui a classe de Locke ella els hi parlava de la historia , de les idees simples i complexes , dels seus "pepitos i pepitas" de com en una idea complexa de mode , l'amor necessita d'un i altre ... I així hem arribat a un diàleg inventat entre John Locke i Rene Descartes per trobar arguments i contraarguemnts a favor o en contra de les idees innates ...
Les alumnes i els alumnes han sortit encantats, i em deien ...ho ha fet molt bé .... Per això aprendre a filosofar es compartir la filosofia amb una mateixa mirada , amb una forma de fet, de pensar, de poder ensenyar .... per les noves generacions que vindran un cop més ... Jo he escrit , he anotat tot el que creia que li podia dir a la Cristina i ella tot li ha servit per seguir somrient i pensant que pot aprendre més i més ..
No hay comentarios:
Publicar un comentario