No és la primera pel·lícula que es fa sobre jesuites i la seva evangelització del cristianisme. "La misión" també plantejava aquesta idea. En aquella situació l'evangeli era portat a América Llatina entre els pobles autòctons . Però en aquella situació els pares jesuites lluitaven fins i tot amb l'espasa per promoure la fe en alguna situació. La colonització era entesa como una adoctrinament del cristianisme als pobles fins i tot qüestionant la possibilitat de tenir o no ànima .
A "Silencio" Scorsese ens situa el tema al segle XVII quan l'ordre jesuita defensa amb la contrareforma els valors religiosos d'un catolicisme salvador i universal. La illa del Japó veu com arriba aquesta nova religió per imposar-se al seu tradicional budisme. El distints pobles pescadors sotmesos a un feudalisme ferotge pensen que la promesa del paradís és la forma de fugir i salvar-se de la situació de penuria que pateixen. Sota la idea del cristianisme dels primers temps recuperen a las catacumbes dins una situació proscrita una fe sorprenent fins i tot identificable amb el martiri dels primers cristians en temps de Neró a Roma.
La figura del pare enviat des d'Europa un fidel seguidor de la fe de Jesús , un home de principis ferms sembla que és precisament posada en interrogant. L'apostasia ha impregnat els pares valents que han vist com la vida té un preu. Els nombrosos càstigs i tortures que els hi són infringits fan cedir a tot fins i tot a la fe.
L'experiència del llibre de Job a l'Antic Testament sembla apareixer en la pel·lícula . L'existència de Déu i la malaltia, el dolor, la mort cerquen resposta en la fe en aquest cristianisme defensor dels valors de la creu. Jesús , en el Nou Testament es representa en els testimonis com una veu en off que interroga a l'espectador : Déu ajuda , ajuda , ajuda.. Però la resposta és el silenci. Un silenci on Job no troba més que la pròpia fe per respondre.
El film avança i el dilema entre el xoc entre religions es produeix com el xoc entre civilitzacions i cultures. "Si el sol ja és el que ens il·lumina perquè necessitem d'una fe diferent a aquesta ? ".
El tema avui és el debat més que mai , la religió i la seva tolerància obliga a repensar aquest silenci i aquesta resposta. La necessitat de trobar un camí davant el món actualiza aquesta idea present en tota la pel·lícula. El Jesús de la creu pateix però rep el silenci del seu pare a les paraules del seu fill " Pare per què m'has abandonat " .... Al Gólgota la muntanya del silenci , a Getsemaní només hi ha una experiència irrepetible , del Déu que precisament calla davant un home que demana resposta i que vol instrumentalitzar la fe en ell per salvar-se. Déu no és un instrument al servei de la religió. El budisme precisament planteja una no religió , una mirada diferent de compartir el món des de el dolor i el patiment.
Scorsese , ofereix una resposta als dos missioners jesuites ... lliurar la vida pels altres com fa un d'ells i apostatar per salvar-se de la mort ..covençut que no hi ha més que el silenci de Déu que ens obliga a decidir per nosaltres mateixos , únicament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario