Sobre l'amor i els text en companyia .....

Jo tinc un amor petit

i llaminer

com un infant.




Un amor escadusser

que mossega l'esquer

i no s'empassa l'ham.




Jo tinc un amor rumbós,

vermell i sucós

com una magrana.




Jo tinc un amor amic

que mata de gust

i que es mor de ganes.




Ni cec

ni tràgic

ni pactat.




Ni etern

ni màgic

ni llogat.




Rajant-me pels descosits,

tinc un amor petit,

tinc un amor petit.




Jo tinc un amor petit

nou, com el temps

de la saó,




que es crema com l'encenall,

arriba a cavall,

i s'enfila als balcons.




Jo tinc un amor company

que no duu records

ni deixa penyores.




Jo tinc un amor per tu

que es posa a ballar

quan li donen corda.

Darrerament penso que comentar o entendre un text de filosofia o psicologia o sociologia o política o ... és com fer l'amor. L'amor és difícil d'entendre , de captar tot el seu sentit, de poder conèixer del tot el que et diu i el que entén . Per això comentar un text és fer l'amor de tal manera que costa, és complicat arribar a l'altre (el text) de forma plena , conscient del tot que vols donar el mateix de tu mateix però alhora l'altre no t'acaba d'arribar del tot . Resulta finalment una llluita per aconseguir que tu i el text entrin en comunió, en una mena de fusió cos a cos, ànima a ànima, ment a ment, epitelis a epitelis, carícies a carícies, abraçades a abraçades. Per això requereix temps, paciència, distància , comprensió, aproximació , observació, plaer, felicitat, pau, tranquil·litat, serenor, coratge .. 

Tot compte al teu favor i a la vegada mai arribes del tot a copsar el veritable sentit de l'autor, perquè precisament l'altre -el text i el seu autor- no es deixen estimar doncs són massa propis , massa poc interpretables , massa poc oberts sinó a ells mateixos .






L'amor doncs és aquest desconegut a qui un s'atansa un dia i demana per seure al seu costa una estona i en la conversa va trobant que parla un altre llengua, en el contacte de la pell el troba fred i distant, en les paraules que l'hi arriben els sons sonen estranys, el gust fins i tot el troba amarg a vegades ... per això estimar és un art, una tècnica , més enllà d'una feina , més enllà d'un espai i temps ... el text hi és però tu no hi arribes del tot ...aquesta és la màgia i a la vegada la tragedia....

àudio /

vídeo /

Notifica si aquest vídeo és erroni

3