Divendres es va inaugurar gràcies a la feina i organització de Lali Poch, Teresa Torras, Montse Carbonell, Roser Bosch a Caldes de Montbui l'exposició "Absència, Presència Àngels Rosés" que havia d'estar inaugurada abans de la pandèmia.
L'Àngels va morir ja fa ja dos anys .
Tenia 61 anys i va lluitar en els sis mesos que li van diagnosticar un càncer de cervell que la va portar a silenciar la seva veu, la seva passió per pintar, les seves oïdes escoltant els i les altres, o les seves abraçades a les persones que estimava... En concret un 21 de març de 2019 . La noticia em va permetre que després d'un viatge a Polònia , al Lager d'Austchwitz , amb l'alumnat poder assistir al seu enterrament al dia següent de la meva arribada. L'atzar em va donar aquesta oportunitat per poder plorar la seva pèrdua. En el seu adeu ara recordo dos moments importants; el que en l'inici de la malaltia em va permetre passejar amb ella i la seva gossa pels boscos de darrera de la casa de Sant Feliu un dia de pluja , que he volgut immortalitzar en l'exposició que ara els molts amics i amigues i coneguts presentem com homenatge a la sala Thermalia de Caldes . Va ser un comiat per tots els anys que havia compartit de vida i energia, doncs amb ella em vaig apropar a l'art i la poesia. I l'altre moment va ser ja a la residencia que va anar apagant-se quan la vaig visitar per darrer cop, on ella ja no hi era realment.
En els dos instants el temps va fer un viatge de la presència a l'absència .
En aquesta inauguració que es pot veure fins el 28 de novembre , de divendres de 18 a 20.30 .Dissabtes i Diumenges d'11 a 14 i de 18 a 20.30 . O bé en hores de visites concertades de dilluns a dijous . hi tenim 200 obres d'artistes que pensen en la seva presència més que en la seva pèrdua. Els treballs en un format reduït recull dibuixos dels seus tallers amb nois i noies a les distintes escoles o als casals d'estiu que ella feia , així com dels seus amics i amigues , companys i companyes que en els distints col·lectius que ella va organitzar com l'espantaocells amb projectes com el de Josep Palau i Fabre , o bé altres . L'exposició barreja amb molta força una idea que l'art no te privilegis ni mirades d'experts . Des de còmic, acrílic, aquarel·la , oli, fotografia, poesia, permet descobrir-hi com va influir l'Àngels en el pensament i la vida de tots nosaltres.
Al pis de dalt un vídeo reportatge repassa el recorregut vital i artístic de la pintora presidit per un únic quadre amb un poema que ella va composar a propòsit de la darrera exposició sobre Josep Palau i Fabre.
M'enfilo d'alt de to de mi mateix i miro:
i em veig més transparent .
Jo no sabia , no , que el vent
pogués tenir la meva cabellera
i estar-ne tan content .
Ara tota hora m'enquimera
i em llanço des de mi ,
a cels , abismes , rutes sense fi.
Ara ho sé.
Tinc tot el temps per estimar:
ara sí tinc el braç prou llarg
-amics, amigues- per a poder-vos abastar,
per a arribar a la vida.
I , perquè ho sapigueu,
ara conec totes les aromes
De la rosa....
Àngels Rosés
La seva manera natural de cercar l'entramat de les relacions humanes moguda per una convicció que l'Art ens apropava a la Veritat. Idea que coincidíem . Quan va traduir el poema "Cementiri marí " de Paul Valerie em va fer arribar la seva interpretació i traducció i de forma apassionada s'enganxa per arribar a poder expressar-hi el que ella intuïa en el poema. Va coincidir amb la mort de la seva parella . La veritat es que el seu recorregut vital sempre ha estat molt proper al llarg dels anys. Ara resulta curiós quan hi penso com a vegades molta de la gent que forma part del que vius s'oblida o s'esvaeix en els espais i temps . La capacitat creadora que l'Ângels hi creia fermament va permetre que molts de nosaltres formesim part del món de l'art . Així el seu poema "Triomf de l'alta follia" única pintura que ens trobem de l'autora acompanya el trajecte artístic i vital de forma que els sentiments de plenitud i de gaudi superin fins i tot la seva mort. El reportatge amb el títol "Àngels Rosés , artista total i persona integral" es fan pinzellades del seu univers sincer connecta de forma intima el seu mirar el món i la vida.
El vincle planeja per la sala com si fos el dia aquell que a les noces de la meva germana vaig conèixer l'Àngels i hi vaig compartir un temps de vida . I l'amor que em va donar i oferir com si fos absolutament lliure i gratuït , les paraules amb la seva tesi doctoral incerta sobre Joan Ponç i A.Schonberg o Kandisky cercant espais de connectivitat entre arts diversos i confluents .
Sembla que viure es trobar-nos amb la sorpresa del que ens espera i ens atansa com si fos una oportunitat que tenim .
No hay comentarios:
Publicar un comentario