domingo, 24 de septiembre de 2006

En quin món vivia Plató ?

El poder de l'aristocràcia s'havia debilitat des de finals del segle VI a.C .; aleshores la democràcia de Clistenes on el poble (demos) organitzava la seva forma de vida política a través de l'assemblea decidia les lleis i havia començat a guanyar terreny a l'Atenes de Pèricles (493-429). La democràcia d'Atenes era per ciutadans no per dones, ni nens, ni esclaus ni estrangers. Aquesta Assemblea es reunia no sempre perquè la majoria d'afers es resolien amb el Consell o Bulé format per 500 membres que era la suma dels 50 representants que enviaven els 10 districtes de la polis o ciutat. El Consell preparava els projectes per ser discutides les lleis i avantprojectes . Un consell executiu de 50 magistrats executaven les decisions de l'Assemblea. La democràcia fou esplèndida en el segle V a. C però l'últim quart de segle V a.C va iniciar-se un periode molt convulsiu i térbol. El malestar dins les pròpies ciutats com Atenes i Esparta era moltes vegades motiu de lluites entre classes socials altes i populars i d'altra banda també la rivalitat entre ciutats com Esparta, Atenes per consolidar-se com a ciutats hegemòniques i liders de la zona de l'adriàtic. En aquesta època tenen lloc les guerres del Peloponés que enfrontaren precisament aquestes dues ciutats Esparta i Atenes i que acabà amb la derrota de la darrera a l'any 404 a. C. La democràcia fou el boc expiatori de tots els mals de la ciutat d'Atenes. Esparta abolí la democràcia i imposà un nou govern format per 30 oligarques d'Atenes ( Règim dels Trenta Tirans) que van sembrar el terror i reprimiren molt durament a tots els demòcrates d'Atenes fins a provocar fins i tot l'exili d'alguns d'ells. D'altra banda intentaren implicar a Sòcrates com a culpable de tots els seus crims i de la corrupció social que hi havia a l'època. Per sort el govern dels 3o tirans durà menys d'un any fins que >Trasíbul< líder demòcrata organitzà una revolta popular que enderrocà a l'anterior règim de tirania però no aconseguí acabar amb el sistema corrupte i injust d'una ciutat contaminada per totes bandes ja que acaba jutjant i condemnant a mort a Sòcrates , el mestre de Plató, per haver col·laborat amb el règim dels Trenta tirans. Això originà un relativisme moral considerable i fomentà una atmosfera de desilusió entre la població i la gent. El projecte de Plató neix d'aquesta situació social i política
Diguem però que Plató tenia familiars en el govern dels trenta tirans : Crities , cosi germà de la seva mare i Càrmides, el seu tiet matern. Per això rebran un tracte benèvol en els seus diàlegs encara que fossin arbitraris i tirànics. Hem de recordar que l'origen aristocràtic de Plató l'havia permès obtenir una sel·lecta educació que el feia defensar de manera "privada" la simpatía per la oligarquia espartana per constituir una forma de govern més ben organitzada i estable. AIxò no vol dir que a la seva "Apologia " busqués defensar el seu mestre Sòcrates de la injustícia i la condemna democràtica. Plató no tenia suficients escrúpols per participar en la vida pública i quan ho va intentar fer no va sortir mai ben parat - visita a Siracusa (Sicilia). El món de Plató doncs no diferia gaire del nostre amb les seves rivalitats entre polítics i la lluita pel poder en una societat corrupte i plena de dominadors i sotmesos a la classe poderosa. Qui podia governar en aquest món ? Els interessos de la classe adinerada o els interessos de la classe popular ? A l'ombra continuaven els exclosos de la societat immigració, dones i esclaus ( marginats i sotmesos a la precarietat del treball ). Plató no va veure cap possible projecte pràctic per desencallar la situació i creà una possible utopia social ..... una bonica utopia viscuda dins la seva Acadèmia.

No hay comentarios:

Avui hi ha necessitat d'explicar a Filosofia els arguments sobre l'exisltència de Déu

  Com podem explicar la idea de Déu dins la Filosofia d'avui ?  El que vull plantejar de fet també pot succeir amb altres temes com l...