miércoles, 20 de septiembre de 2006

Què és la realitat ?

En els primers segles de la humanitat quan la veritat es trobava sotmesa a la voluntat del rei i senyor la gent a la mediterrània -origen de la civilització occidental- vivia d'aquest món pler de pors i fantasmes. La màgia, la superstició, feien que el pensament mitològic fos una bona solució a les preguntes que buscaven. L'home vivia en aquella època minoica i micènica en un món obscur on aquells més forts i valents -els nobles- es preparaven per lluitar contra els altres pobles invasors. Els mites però no ajudaven a resoldre tot el que es demanava. Fins que no va arribar l'escriptura i l'alfabet la tradició dominant , la oral, feia que el llenguatge fos propietat exclussiva del poder reial i la seva cort. Aquells petit feudes creaven entre el poble unes formes de dependència que obligava a sentir-se vinculat al rei i la seva voluntat.
Però aleshores i gràcies a alguns pensadors provinents d'Efes, Milet , Agrigent, .....la resposta a explicar-se que és la realitat comença a canviar. Seran els primers filosofs de la natura o físics de la natura. La fisis o naturalesa ha de tenir un principi que no sigui màgic, mitològic, fabulòs, .... Per això cal saber trobar aquest origen o arjé que doni explicació a la realitat que els sentits percebeixen com a canviant i la raó sembla no quedar prou satisfeta amb aquesta aparença que es mostra del món. Els presocràtics o preplatònics per tant buscaran aquests principis per donar resposta : l'aigua dirà Tales de Milet és la font de tot perquè tot és aigua ; ..... Un pensador com Heraclit d'Efes va arribar a creure que l'aparença era la única realitat captable pels sentits. Una realitat canviant amb una transformació constant encara que segueixi una mena de llei interna o logos que dialécticament ajuda a aquest esdevenir. "Ningú es banya dues vegades en el mateix riu" .... A la mateixa època altres pensadors situats a Elea i Samos creuen que la realitat s'explica des de la raó i la construcció formal i ideal d'aquesta. Parmènides utilitzant un poema dona una explicació abstracta i inmaterial de la realitat,L'ésser és , el no ésser no és. El llenguatge va apropiant-se del discurs científic i racional on el verb grec "einai" es revelador de la veritat. Una veritat que no és el resultat de la voluntat del rei sinó de la propia llei de la natura i del seu coneixement. I precisament la comunitat de Pitàgores de Samos envoltada d'una mística religiosa i esotèrica explicarà el món a través dels números i les relacions matemàtiques. La realiat és el número. La música , l'art, l'univers s'explica matemàticament.
La síntesi de tot aquest pensament més racional la portarà a terme Plató intentant conseguir una visió complementària entre el model dels físics de la natura i el model formal matemàtic més ideal. .. La realitat doncs podrà ser el producte de les nostres idees i representacions que ens fem o bé , aquesta percepció que captem a través dels sentits .....

4 comentarios:

Lorena Cayetano dijo...

La realidad parece ser como otros autores proclamaron y reflexionaron en su tiempo la percepci�n de nuestros sentidos, pero es cierto esto? Des de los principios exist�a represiones ante el concepto de realidad debido a esa falta de libertad de pensamiento, a la falta de exploraci�n del mundo y a la existencia de �esclavitud de ideas� (el cuento de la monarqu�a) que dominaban ante el temor de la ignorancia por eso los mitos cobraban un papel importante y limitaban el progreso del concepto. Fil�sofos, f�sicos, matem�ticos, pensadores en si han intentado hallar las respuestas a tal compleja definici�n con teor�as diferentes. El �xito de esta b�squeda depende de la misma percepci�n que las personas utilizan para encontrar las respuestas de la vida, sin embargo solo conoceremos la apariencia de la vida, de las personas, de las cosas, tal y como cita Heracles d�Efes, el problema puede recaer en que estamos limitados en base a nuestros sentidos porque solo podemos captar la apariencia y no la realidad absoluta. Heracles pone como ejemplo �Ninguno se puede ba�ar dos veces en el mismo r�o� creo que est� idea es razonable ya que la realidad tiene un tiempo que juega con lo f�sico, con el ser� sometido a un continuo cambio. Aunque estoy m�s de acuerdo en la idea de Parm�nides, ya que como bien dice existe una limitaci�n de nuestros sentidos, que cambian multifactorialmente, por lo tanto la b�squeda de la existencia de la raz�n es una de las claves que colaboraran a conocer la verdad de la realidad.
( Xevi si tienes alguna duda o no entiendes alguna cosa, puedes entrar en mi fotolog, www.fotolog.com/llure_512 y te contestar�) Bueno, me despido, buen fin de semana!

Anónimo dijo...

la relalidad a ido evolucionando en el tiempo desde el pensamiento mitologico a el cientifico, desde la tradicion oral a la escrita, la realidad se nos presenta de muchas maneras. hoy en dia todavia se explica historias fantasticas para explicar algun echo (por lo general a los niños pequeños) tenemos la realidad cientifica o la realidad que nosotros percivimos por nuestros sentidos. hay persona que se quedan con la realidad mitologica y viven tranquilos, otros prefieren creer que todo lo k ven es real o ecuchan... en canvio otros como son los filosofos se podria decir que buscan su verdadera realidad una realidad raonada, donde se questionan todo y observan la evolucion de las cosas segun el camino que eligan para buscar la realidad encontraran una o otra tenemos los pitagoricos que piensan que la realidad son los numeros otros que la realidad es la naturaleza. Cada filosofo llega una conclusion y el siguente filosofo la rectifica o la canvia totalmente. La realidad es lo que tu quieras que sea, como tu quieras verla.

Anónimo dijo...

idees principals del text.

Aquest text ens parla del diversos pensaments que tenien sobre la realitat. Primerament existia una filosofia de tradicció oral i mitològica, on intentaven donar resposta a tota pregunta, en una epoca obscura de lluites, pero aquests mites, aquests relats fabulos, no ajudaven a resoldre totes les preguntes,és a partir de l'aparició l'escriptura que diversos pensadors començen a preguntar-se per l'origen de la realitat i de totes les coses i a donar les seves propies respostes, deixant de banda el que el rei volia fer creure (aquests eren els anomenats filosofs de la natura) per exemple Tales creia que l'origen de tot era l'aigua, Heraclit deia que la realitat és l'aparença que ens donen els sentits, Parmenides d'Elea deia que la realitat estava en la raó, deia que els sentits ens poden enganyar pero la raó no ,i la comunitat de Pitàgores de Samos expliquen que la realitat és el numero matemàtic. Finalment és Plató qui dona la resposta més racional sobre que es la realitat, on unira l'explicació d'Heraclit amb la de Parmenides (sentit més raó), explicarà doncs que la realitat podrà ser el producte de les nostres idees que captem a través dels sentits .

Judith Pavón dijo...

La realitat. En el pasat la realitat en la que creia la gent era la que algú més poderós així havia dictaminat, i per tant era la vertadera per qui tenia una bena als ulls. Per explicar aquesta realitat oralment feien ús dels mites on solament dominava el pensament primari, l'instint, les fàbules, era totalement acientífic. Però no tot es podia explicar mitjançant els mites, hi havien conceptes imposibles de explicar màgicament, per aixó amb l'aparició de la tradició escrita dona origen a tota una filera de preguntes, la més important de totes, trobar la veritat, la real veritat.
Així van nèixer diferents pensaments, de diferents filosofs; Heràclit dÈfes amb la seva teoria de que tot és efímer, que tot canvia i res permaneix; Parmènides d'Elea que defensava que la realitat era única i permanent, sempre hi havia algo que canviés però els sentits ens feien pensar el contrari; els Pitagòrics que a través d'idees abstractes, és a dir, els números, el món era representat, ja que aquests números tenien un poder sagrat; i per última Tales de Milet que creia que tot estava constituit per aigua, que l'origen de tota la naturalesa era l'aigua.
Finalment va ser Plató qui tingué l'última paraula sobre la realitat recolzant el pensament mitològic d'uns com el racional d'altres.

Avui hi ha necessitat d'explicar a Filosofia els arguments sobre l'exisltència de Déu

  Com podem explicar la idea de Déu dins la Filosofia d'avui ?  El que vull plantejar de fet també pot succeir amb altres temes com l...