El sentit comú ens diu que hi han dues formes o dues maneres de confondre la realitat. Podem convertir-nos en uns professors que alliçonem a l'alumnat. Hem estudiat moltíssim , sabem molt i creiem que aquesta saviesa ens permet tenir una superioritat. Plató ens indica molt bé el perill dels qui venen de la llum i aterren a l'ombra de la caverna i es queden encegats pels seus coneixements. El perill doncs es creure's que ja se sap tot i que no cal res més. El veritable savi no dóna lliçons de res a ningú. Educar no vol dir adoctrinar sota el criteri de la pròpia superioritat docent. El professor que educa com si estigués més enllà del bé i del mal adoctrina, alliçona però no educa. El seu coneixement no el reconeix com a home preparat per educar sino només com a coneixedor d'una veritat que reservadament mira de quedar en el seu secret i només difón aleshores pels ignorants. Aquest tipus d'educació no és la veritable educació sinó la instrucció als ignorants. El savi no anomena als seus alumnes ignorants perquè ell se sap i es creu un ignorant. Els professors i professores que parlen als seus alumnes com si fossin idiotes, com si estiguessin en inferioritat de condicions són aquells que han confós la realitat de la veritable educació. Educar és compartir no es quedar-se per un mateix el que no vols donar o oferir als altres. Però també com senyala Plató en el llibre VII de la república 518a-b pot existir el problema dels que la seva ansia de coneixement els enlluerna i es queden sols sense compartir res amb ningú. Educar tampoc és una caminada vers el coneixement captivador i atractiu. Educar no es fa des de la solitud dels qui només adquireixen un saber que mai en té prou per ser compartit. Els qui surten a la llum del sol i veuen amb els ulls enlluernats que tot és meravellós. Els que teoritzen sobre la realitat com si la realitat no fos allò que els envolta. Aquests professors o professores no toquen de peus a terra perquè sempre especulen i sota les seves raons abstractes pretenen educar. El coneixement els ha atrapat i per ells educar és accedir cada vegada més a una teoria d'ordre superior. La nostra educació no està feta de teories allunyades de la realitat.
En els dos casos no s'entén que és la educació. Educar és compartir coneixements per tant és un camí del nostre pensament , de la ment ( ànima) d'anada i tornada. No podem restar enlluernats pel coneixement que tenim ni tampoc desprestigiar als altres amb el coneixement que tenim. Per això no cal riure del que son els altres . Els remeis per recuperar el veritable sentit comú que ens porti a educar podrà ser doncs un camí d'esforç i falta d'habits que cal anar adquirint o bé no deixar-nos perdre pels coneixements que adquirim . Potser si la falta d'hàbit és la raó aleshores serà qüestió de buscar amb esforç aquest costum de voler realment educar poc a poc i no caure en la solitud d'aquell que ho sap tot.
En qualsevol cas Plató ens diu que educar és un camí costerut i dificultós pler d'entrebancs i de perills. Un camí que una vegada has iniciat mai s'abandona perquè t'atrapa i t'obliga a seguir endavant cada día educant als presoners amb la teva ignorancia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario