domingo, 8 de octubre de 2006

La propera prova

La mort de Sòcrates no va deixar indiferent a Plató. El jove alumne va deixar per sempre les seves il·lusions per viure una carrera política exitosa. La democràcia va decidir que Sòcrates havia estat un element massa crític i sospitós de crueltats en el règim oligàrquic dels trenta tirans. La cicuta va acabar amb la seva vida. La pena de mort va fer que la producció literaria i filosòfica de Plató fos enorme. Els nombrosos diàlegs de Plató parlen d'un mestre ideal i un mestre idealitzat. Sócrates creu en una moral on qualsevol decisió no és producte del criteri personal sobre el correcte o incorrecte. Els valors de l'ésser humà han de ser vàlids sempre, i no dependre de les circumstàncies, o el temps i l'espai. Els drets humans han de ser vàlids per qualsevol ésser humà. Per això s'enfronta a Anitos, Lycos, membres del tribunal d'Atenes que li recriminen un rigor massa intolerant amb la moral i el costum. EL relativisme de la sofística , feia que tot anés bé depenen del moment i circumstàncies.

Però a la Grècia de Pericles les coses no funcionaven precisament per això : tothom deia, opinava, cridava, parlava però no eren capaços de posar-se d'acord. Avui també ens passa això que Plató veia. Demanem més capacitat per decidir de manera assemblearia però no estem disposats a un pacte o un consens. Hi ha qui parla per parlar sense que el seu criteri es pugui qüestionar. Tothom vol el protagonisme que el sistema democràtic no dona a vegades. Aleshores quan el sistema polític i social no funciona , els grups opositors busquen un boc expiatori per treure's responsabilitats. Vayase señor......, vayase señor...... Sócrates és un autèntic tàbec per Atenes, un insecte amb un fibló fort i profund. Com la periodista assessinada a Rúsia per parlar sobre l'Estat i les seves mentides. Sócrates parla de la veritat sense por. HI ha gent que l'escolta i el segueix. Alguns diuen :és un corruptor d'idees !!!!! La consciència de Sòcrates fa que digui que només si sabem coneixen's a nosaltres mateixos podrem apropar-nos a la veritat i al Bé. El bé s'ha de coneixer per actuar d'acord amb ell. La llei de la ciutat moltes vegades s'equivoca perquè es imperfecte : el civisme no es la solució a una mala salut de la ciutadania. Sòcrates parla de la llei interna de l'Ésser humà : la consciència interior. Ell en dirà el daimon socràtic. Ignorem el bé i per això fem el mal.

Demà serà la prova , entre uns presocràtics que busquen respondre's sobre els principis que fonamenten i sostenen la realtitat , uns filòsofs de la natura que escapen a una visió molt mitologica de la realitat .... i un mestre Sòcrates que ofereix en el "Coneix-te a tu mateix" la clau per entendre la vida.


No hay comentarios:

MIRADAS EN UN CALEIDOSCOPIO . LAS MEMORIAS DEL SILENCIO

He salido tarde . Voy con la   prisa impulsiva   -golpeando   a ritmo de titc-tac con los pies - para poder ganar al tiempo . P...