lunes, 2 de octubre de 2006

La qüestió de l'ésser i el no ésser en la Grècia clàssica.

Per un grec el que fa que una cosa sigui important o no és la propietat que se li atribueix, o sigui, la seva essència. Parlar de les qualitats o propietats que fan possible la identitat o la diferència no és altra cosa que dir que tot ésser és . Una pilota és ..... indica que l'objecte "pilota" té la propietat de ser rodó, esfèric, amb unes característiques determinades , etc... Ja abans de Plató aquesta idea havia iniciat el debat sobre el que és real o el que no és real. La reerca doncs de la identitat , del món, del jo es realitza des de els diferents espais que Grècia té : ja sigui la raó -un logos comú - o bé els sentits que percebeixen les múltiples formes canviants i plurals. La propietat que fa una cosa ser el que és en el fons la determina i la defineix. Per què definim una cosa ? Pel seu nom o per l'aparença o per la propietat que se li atribueix ? Sentits o raó son dues formes de coneixement de la realitat que intenten respondre a la realitat.
Però m'agradaria que intentessim entendre que aquesta qüestió que es planteja aquí no resulta gaire diferent de la que encara avui al segle XXI seguim intentant resoldre. El nostre món, la nostra societat és una realitat que vivim o una realitat que pensem sense viure. Som productes de les nostres idees o som productes dels nostres sentits externs. Diem el que pensem i actuem així , o bé , actuem sense que coincideixi amb el que pensem. Si es tracta de persones la nostra identitat es presenta als altres amb máscares i rostres amagats ? O més bé la identitat es presenta de manera nua sense res amagat ? Matrix ja presenta aquesta situació entre el món d'unes idees i el món real. Però en aquesta pel·lícula sembla que el protagonista visqui en un món que els sentits resten dormits fins que desperta a l'autèntica realitat. ...
El verb grec einai apareix doncs com a nucli de tota acció i nucli que atribueix a tot una identitat. L'ésser és ....... com a verb i com a nom. com a subjecte i com a predicat. Resulta doncs la còpula perfecte per descriure i definir la identitat del logos. Un logos que com a paraula, com a sentit, com a raó ens condueix a la llei interna que configura la realitat.

No hay comentarios:

Avui hi ha necessitat d'explicar a Filosofia els arguments sobre l'exisltència de Déu

  Com podem explicar la idea de Déu dins la Filosofia d'avui ?  El que vull plantejar de fet també pot succeir amb altres temes com l...