miércoles, 8 de noviembre de 2006

República VIII 520b-d . El govern de la ciutat pels més preparats.

En el fragment de text 520 b -d del llibre VII de la República Plató planteja una pregunta. Fins aleshores ha estat insistint en la necessitat d'estar educats o adquirir el coneixement suficient per no viure en la foscor dels sentits i l'aparença fugint cap a la llum del Bé i la veritat. El camí no és fàcil. Més haviat està pler d'entrebancs i trampes. Podem quedar eclipsats pel coneixement i oblidar-nos que tenim el deure moral i polític d'explicar la veritat i el Bé. Educar insisteix és un procés dialèctic , un diàleg entre ignorància i coneixement veritable. Els sentits resten massa còmodes en el món de la caverna i el cos està viciat per aquests. L'ànima es troba empresonada i li cal saber sortir del món fosc i opac que viu i sent. La falsa realitat és còmoda, passiva, però també mandrosa, gandula, hedonista, relativista i superficial. Els presoners estan instalats en les seves butaques veien com la vida pasa un matí ,una tarda, una nit , dia rera dia. Plató planteja el problema : si el filòsof i la seva ànima ben preparada i disposada a reflexionar perquè ha estat alliberada gràcies a la seva racionalitat que l'incomoda ha escapat i ha conegut el Bé i la veritat, no té obligació d'ajudar a comprendre als altres quin és l'autèntic món? Plató indica molt assenyadament que cal "convençer amb paraules raonables" quin és el camí adequat. Parla doncs de diàleg , de compartir la paraula. La finalitat es cuidar als altres i protegir-los.
Per tant , la filosofia té una doble funció terapéutica i propedeútica. Medicina i educativa. En les altres ciutats qui governa ho fa contra la seva voluntat , a desgrat del que realment vol fer i dir per això no senten aquesta finalitat de governar la polis com una participació en el Bé comú. La solitud té aquest preu : qui viu sol acaba desvinculat de tot i no sent res com a propi. Per tant no sent cap deure amb els altres perquè no es quelcom propi i personal.
Plató es dirigeix directament als filòsofs creats i preparats per educar a la ciutadania , als homes i dones com a caps de la República. Aleshores es compara la ciutadania a un rusc d'abelles. Hi ha una que protegeix a la resta i és qui mana. Els filòsofs es deuen doncs a la política i per això han estat educats en la filosofia. Per això és una educació en política de gobern i en compromìs filosòfic vers el coneixement del Bé i la veritat. Els filòsofs participen dels dos aspectes: educació i política; coneixement i deure moral o étic.
Això s'ha de fer adaptant-se a la realitat fosca de la caverna , és doncs una qüestió d'hàbit o costum. Però cal dir que aquell que retorna a la caverna ja no torna en qualitat de presoner sinó d'alliberat i per tant es diferent. Coneix cada ombra, cada espai de foscor. Sap que representa cada imatge que se li presenta, cada il·lusió óptica, cada aparença.Per això sap establir el joc de relacions entre les coses aparents i les idees reals. És un espai que l'ànima ajuda a participar idees i coses o còpies (methexis) . I la raó per saber fer aquesta correspondència la trobem en que el presoner alliberat ha conegut la Bellesa i la Justícia i el Bé. En aquest sentit Plató fa referencia al intel·lectualisme socràtic : qui coneix el Bé ja no pot fer el mal. Així és com la ciutat de tothom coneixerà i sabrà viure en aquests ideals de coneixement ensenyats i explicats per l'ànima del filòsof. Ara els ignorants desperten a la llum del coneixement i no dels endormiscats i somiadors .
Per tant i en conclusió la veritat es que qui estigui menys angoixat per ser governant serà la ciutat ben dirigida i no la de qui persegueix el govern per sobre de tot.
Per acabar la idea del text clau la trobem en no desitjar el poder de la política per si mateix , no voler l'èxit polític per sobre de tot perquè això vol dir buscar el bé personal i no el bé de la ciutat. El polític és el filòsof que no té interés en ser polític sinó en governar la ciutat des del coneixement del Bé i la veritat. En aquest sentit ens hauríem de preguntar si avui en dia la política busca aquesta finalitat també que ens senyala Plató.

No hay comentarios:

DE CUENTOS CONTADOS PARA QUE NADIE LOS LEA

  Entré por la puerta de acceso . Encima hay un cartel enorme que señala e indica : HOSPITAL PARA TRISTEZAS INCURIABLES.  Aquí estoy -le dig...