domingo, 26 de noviembre de 2006

Síntesi de Plató

Per saber situar-nos en el pensament d'aquest autor convé tenir ben present que és un filósof -com senyala Giorgio Colli - i no un savi. L'Edat antiga i la Grècia del segle V a.c és una època il·lustrada que preten salvar-se d'una decadència que començava a introduir-se social i políticament. El sistema polític no funcionava del tot i la lluita interna dels partits en el poder desestabilitzaven el govern democràtic. L'afluència per altre banda de la gent immigrant vinguda de tota la conca mediterrània -els anomenats sofistes- qüestionava principis molt arrelats dins la cultura grega. La tradició i la cultura -paideia- semblava trontollar a conseqüència de la relativització d'aquesta. El concepte de veritat i de justícia heredat es veien amenaçats sota la llei ciutadana fruit del pacte i la convenció política. L'orador polític semblava distant d'aquests ideals democràtics i la práctica institucional perseguia el poder abans que res. Plató intenta -després de l'experiència negativa de la condemna a mort del seu mestre Sòcrates- trobar uns ideals ètics-polítics que salvin la civilització. Però Plató és un amant de la saviesa que transmet el seu saber a través del diàleg escrit. Grècia tenia una tradició oral forta i segura fonamentada en la teorització sobre el logos. Aquest principi on paraula i pensament concordaven i fent possible la figura del savi que viu aillat del món. Per això Plató proposa que el filòsof participi en la política perquè té unes capacitats que el diferencien de la resta de la gent. El filósof coneix el Bé i la veritat. I per tant actua d'acord amb aquesta. El seu projecte "La república" busca justificar aquesta idea.
La síntesi del pensament de l'època que fa Plató permet unir les dues idees que es barregaven dins la tradició: la unitat del pensament i la diversitat de l'experiència. Síntesi entre l'escola eleatica i pitagòrica i l'escola d'Efes. Plató proposa juntar elements que permetin superar la dicotomia entre la realitat i l'aparença a través del coneixement dialèctic. En el mite de la caverna ens ofereix una interpretació per entendre que la dialèctica és un procès des del coneixement al Bé i la Veritat. Aquesta "pujada a la llum" no és fàcil perquè té molts entrebancs. Per això es presenta com un deure dels qui una vegada han accedit al coneixement superior ofereixin les seves idees a qui encara es troba en la foscor de la ignorància. Ara però no tothom acaba entenent això , només l'ànima del filòsof s'allibera de l'esclavatge dels sentits i les passions. No tothom està preparat per entendre i saber explicar el que ha entès. El camí educatiu es realitza sol i per tant hi ha recaigudes constants. El diàleg permet elaborar un discurs on pas a pas de manera maieutica va sortint a la llum el saber i la veritat. Però té els seus inconvenients perquè pot ocasionar la mort i l'aillament social. Plató aixì ens presenta una proposta ética de viure en funció dels ideals de la polis : l'interés comú de la Justícia i la Veritat. Però aquesta no ha de ser la justícia dels polítics i poderosos sinó la de la naturalesa humana.
Plató doncs converteix la seva filosofia en una utopia social que garanteixi el Bé comú dels grecs.

No hay comentarios:

MIRADAS EN UN CALEIDOSCOPIO . LAS MEMORIAS DEL SILENCIO

He salido tarde . Voy con la   prisa impulsiva   -golpeando   a ritmo de titc-tac con los pies - para poder ganar al tiempo . P...