martes, 27 de febrero de 2007

Existeix el jo?

El problema que David Hume ens planteja enfront de Descartes es la no existència de la idea de jo de manera permanent, fixa, inalterable al llarg de la nostra vida. Idea que per altre banda seria la referència d'una identitat personal sense cap variació. Una idea com aquesta és una idea abstracte i metafísica que clarament s'oposa a tota experiència possible. Si realitzem un cert tipus de treball introspectiu i autoanàlisi podem descobrir que mai ens percebim com res estable, permanent. El que ens fa creure en una identitat personal , un jo és un conjunt de records successius com estats interns. Externament tenim un aspecte físic canviant al llarg de la nostra vida que la nostra memòria intenta no oblidar i que els altres recorden i identifiquen. Així doncs hi ha un jo com aspecte físic i un jo col·lectiu que ens recorden els altres i ens ajuden a identificar. Son dues personalitats però sense cap jo estable i permanent. Dr Jekyll i Mr . Hyde és una novel·la de l'escriptor britànic Robert Louis Stevenson que ens pot ajudar a entendre el que Hume ens està explicant. En primer lloc allò que anomeno jo sempre resta unit a les meves percepcions o impressions. No hi ha un jo aillat com una idea desconectada de la realitat empírica. Jo estimo, jo estic trist, jo m'angoixo, jo emmalalteixo, jo em canso, jo ... Aquest jo s'extingeix quan desapareixen les nostres percepcions. El nostre aspecte físic és el producte de la nostra memòria i dels seus lligams. Recordem de com érem, les nostres imatges que ens donen la nostra identitat. Però aquesta unitat constant que pensem existeix entre elles només és una idea sense cap impressió. Una idea sense realitat empírica. Hyde i Jekyll lluiten enfrontant instints i moral : sexe i violència. El mirall símbol en la pel·lícula explica aquesta transformació desitjada per Jekyll. Mentres que Hyde és un animal irracional que crida, riu grollerament i es violent; Jekyll és l'home culte i cavaller bondadós.

No hay comentarios:

MIRADAS EN UN CALEIDOSCOPIO . LAS MEMORIAS DEL SILENCIO

He salido tarde . Voy con la   prisa impulsiva   -golpeando   a ritmo de titc-tac con los pies - para poder ganar al tiempo . P...