lunes, 26 de febrero de 2007

Qualsevol dia pot no sortir el sol.....

Que el sol no sortirà demà no és una proposició menys intel·ligible ni implica més contradicció que l'afirmació que sortirà. Per tant, sense cap profit , doncs, intentaríem demostrar la seva falsedat. Si fos demostrativament falsa, implicaria una contradicció i mai no podría ser concebuda de manera clara per la ment. Aquest fragment de text pertany a la secció IV de "Investigació sobre l'enteniment humà" on el filòsof escocès de la Il·lustració i ens explica que un enunciat o afirmació com aquesta neix de la convicció que el futur i el passat tenen una continuïtat. El costum és el que ens fa creure que el moviment de rotació de la terra es perpertuarà demà. Si pensem en aquesta afirmació podem adonar-nos que l'experiència d'un nombre qualsevol de casos sembla que sigui prou garantia per l'evidència necessària que en determina un acompliment futur. Només és una creença que neix del sentit comú que fa probable que el sol surti demà. Que dues coses es trobin juntes freqüentment no vol dir que demostrin que es trobin unides en el futur. Potser que hi hagi més freqüència pot oferir un grau més alt de probabilitat. Pero un pensador com Bertrand Russell explica un faula del gall dindi que espera cada dia el menjar que el seu amo li porta a la mà fins que , un dia, sense avisar , aquest li endinya un cop de destral per tallar el seu cap i menjar-se'l ja que el considera prou gras. Doncs bé, Hume quan afirma una proposició com aquesta ens recorda que aquest tipus de relacions entre idees provenen del costum i la creença. El costum i la creença es un convenciment psicològic que ens fa esperar relacions necesaries entre diferents elements. S'invalida el principi d'inducció de la ciència. L'experiència no pot ser del futur , perquè aleshores estem fent prediccions, previsions, i això no és ciència sino paraciència o pseudociència. Amb els 23 anys escriu el seu "Tractat de la naturalesa humana" on analitza la causalitat criticant el nexe d'unió invariable que pretesament uneix els diferents elements de la naturalesa.La causalitat no és un principi de raó , és a dir lògic, demostratiu sinó és el producte d'un hàbit empíric, un criteri problable determinat per l'experiència. Si tornem al sol podem entendre que l'experiència que en el passat ha fet que aquest surti cada dia no garantitza suficientement y necessàriament que demà en un futur acabi surtin. Podem creure-ho però no tenim cap experiència del demà. Trobem doncs els límits de la nostra raó que a vegades intenta fugir de l'experiència. No podem fer ciència ficció. I si ho fem hem d'entendre que és la nostra imaginació la que estableix els lligams.

No hay comentarios:

Avui hi ha necessitat d'explicar a Filosofia els arguments sobre l'exisltència de Déu

  Com podem explicar la idea de Déu dins la Filosofia d'avui ?  El que vull plantejar de fet també pot succeir amb altres temes com l...