Lallibertat i la tolerància : els dos principis bàsics en la filosofia de Stuart Mill

http://alcoberro.info/V1/utilitarisme.htm

Quan al 1859 per primera vegada John Stuart Mill publica "On Liberty" vol seguir un dels principis bàsics del seu utilitarisme : la llibertat no és un objectiu final i absolut - com les idees del Platonisme- sinó que s'ha de valorar en funció de les conseqüències que origina sobre la felicitat dels individuos i la societat. Per tant no és un pacte social com J.J Rousseau ni tampoc és una qüestió de drets naturals. Mill defensa el liberalisme de l'individuo que es fonamenta en un tipus d'ètica teleològica , o sigui, que persegueix per sobre de tot els fins i les finalitats dels actes humans.
Al segle XIX el problema de la llibertat d'expressió resulta clau per superar els moments històrics que les revolucions havien ocasionat. Durant la Il·lustració el crit "sapere aude" ja havia posat en antecedents la necessitat de pensar per un mateix i emancipar-se de tota autoritat que domina i sotmet. Avui un tema que necessitem novament pensar : Fins a on arriba la nostra domesticació social ? fins a quin punt seguim les consignes marcades pel règim dels nostres governs ?

La tolerància es l'altre idea que es desenvolupa en aquesta època. L'Estat no pot prohibir creençes i opinions diferents en matèria de religió. La meva consciència interior no pot ser la mateixa que l'àmbit públic admet que haig de tenir. Per què haig d'estar conforme a tot el que l'Estat i les seves institucions diuen? La tolerància com idea moral expressa la necessitat d'admetre en els altres una manera diferent de pensar de la nostra. Així la llibertat i la tolerància són idees modernes que neixen per superar les divergències d'opinions religioses. De fet era la vella pol.lèmica entre homogeneitat i heterogeneitat , o sigui , tothom el mateix o bé tothom diferents. Aquest equilibri resulta bastant difícil doncs si ens possem a pensar una de les queixes de molts alumnes a les classes de l'ESO són per tolerar alumnes mals estudiants o alumnes desmotivats, alumnes violents, alumnes passius que també han de ser companys o companyes de curs i classe i rebre el mateix tracte preferencial que un alumne amb interès i motivació. La tolerància doncs no hauria de ser una condescedència a l'altre de deixar fer tot el que vol : ser un violent , ser un terrorista d'aula, ser un passota social. Tots cometem errors -com dirà Voltaire- i som en certa manera ignorants per això cal aprendre dels altres i reconèixer la pluralitat d'opinions i estils de vida. Reconèixer als altres és un deure de seguir el que ens diu la consciència i creure que cedir a la voluntat de la majoria en molts casos és un error.

Mill pensa en la responsabilitat dels qui governen. Quina és la relació entre l'espai públic i privat dins les institucions i les persones? La llibertat d'opinió i el debat hauría de ser clar i possible dins els sistemes republicans. Qui pensa que avui la llibertat d'opinió és real ? El govern només representa una part del poble i podria ser que imposi aquesta majoria la seva voluntat a la resta.

Què ha passat amb l'estatut de catalunya ? De quina voluntat és producte? De la majoria silenciosa o de l'altre majoria ? La tirania de la majoria existeix entre la classe governant i els seus funcionaris així com a partir de la pròpia societat que vol imposar les seves lleis. La tirania de l'opinió és pitjor en molts casos. Una tirania que imposa amb autoritat la seva voluntat a tothom. Com regular la meva llibertat i la obligació de l'Estat a partir de les seves lleis? I les minories? Només la llibertat individual queda limitada quan sigui un atemptat a l'altre. No podem pensar que l'opinió de l'altre és falsa sense examinar-la ni discutir-la. Això és caure en la presunció d'infalibilitat , o sigui, creure que tenim la veritat i el poder de que l'altre es sotmeti a la nostra opinió.

En definitiva Mill fa una aposta per la llibertat i la tolerància : i la seva filosofia busca el conreu del que es propi de cada individuo sense cap uniformitat ni cap forma d'homogenitzar.