El cinisme amb Antístenes i Diògenes el Cinic fan arribar la ironia socràtica a l'extrem fisn a l'escandol i el sarcasme. El cinisme blasfema contra el poder i per això és antiplatònic. La renúncia a la vida pública de la polis convertiex aquest corrent postsocràtic en una filosofia de l'existir. No hi ha comunitat , no hi han vincles d'unitat però en canvi hi ha estil comú , hi ha manera de fer semblant. L'annecdotari explica que quan Alexandre va arribar a Atenes per arribar a l'agora on hi havia molt públic es va fixar en un home que anava mig despullat. Alexandre va preguntar per ell i li van dir les personalitats que l'acompanyaven que era un dels homes més savis de Grècia. Alexandre es va apropar per demanar que ell podia oferir-l'hi el que volgués. Aquell savi va demanar a l'emperador Alexandre que s'apartés del seu davant perquè li tapava el sol. Aquell savi era un cínic.
Popularment la paraula cínic va referència i s'utilitza per aquella persona que desconfia de tota sinceritat, tota rectitud, i ho fa de manera grollera i sarcàstica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario