Per què la mort de Sòcrates trigarà tant una vegada la setència es troba dictada?
"casualment el dia abans del judici es va coronar la popa de la nau que els atenesos envien a Delos." La nau que els atenesos van prometre a Apol·lo quan van ser salvats de Minos, rei de Creta i el seu Minotaure. Enviaven en honor del déu segons la tradició una nau i la ciutat d'Atenes s'atura per purificar-se sense que hi hagi cap execució pública fins que la nau no torni."
Sócrates estarà trenta dies a la presó on cada dia reb els amics i conversa amb ells. Però aquests preparen un pla d'evasió fins que Critó li diu que tot està preparat per fugir.
Per què Sòcrates no vol fugir de la presó si té les condicions i tot al seu favor?
Sócrates argumenta a Critó que si després de defensar que dedicar-se a la filosofia és aprendre a morir s'escapés què pensaria la gent ? I les lleis de la ciutat que sempre han estat qüestionades per ell veient fugir a Sòcrates ? I si fugia no era una manera de donar la raó a qui l'havia condemnat ? Per això qui condemna al mestre són els homes i no les lleis, A la injusticia no es pot respondre amb la injusticia , marxant i escapant de la ciutat.
Quina imatge tenim de Sòcrates segons Plató,els sofistes, Xenofont, Aristòtil ?
La historiografia ens adverteix que Sòcrates es pot acabar convertint en un problema. Jean Brun en el seu llibret "Sòcrates" ens parlarà de la paradoxa de ser l'origen de la filosofia però no tenir cap coneixement real i directa de qui va ser. Per això és parla de "fet històric" que té nombrosos testimonis que entren en contradicció.
Plató amb 20 anys coneix Sòcrates. És l'any 407 i el seguirà durant 8 anys fins la seva mort, l'any 399 a.c. Plató no assisteix a la seva mort. La seva persona queda tocada i plena de la figura de Sòcrates. En gairebé tots els diàlegs hi ha Sòcrates.Les obres del "Fedó" " Critó" i "L'apologia de Sòcrates" ens ofereixen un retrat del fet històric del socratisme. Plató doncs acabarà per idealitzar a Sòcrates doncs el representa com un autèntic savi per Atenes.
Xenofont escriu dues obres "els records" i " la defensa" , com historiador que és ofereix una crònica dels testimonis que poden ser fiables.El que Xenofont ens diu de Sòcrates és banal i planer i arriba a treure del personatge prestigi, importància i validesa com a savi.
Aristòtil neix 14 anys després dela mort de Sòcrates. Mai parla extensament de Sòcrates per tant no podem tenir una idea massa precisa del seu pensament. Diriem que el que sap Aristòtil de Sòcrates és gràcies a l'Academia de Plató i no afegeix res essencial .
La sofística ens ofereix una visió contrasocràtica del personatge. Aristòfanes en els nuvols ridiculitza el mestre. I els sofistes que intervenen en el seu judici l'acusen amb una rancúnia punyent de ser un corrupte, un fals i home perillòs.
"casualment el dia abans del judici es va coronar la popa de la nau que els atenesos envien a Delos." La nau que els atenesos van prometre a Apol·lo quan van ser salvats de Minos, rei de Creta i el seu Minotaure. Enviaven en honor del déu segons la tradició una nau i la ciutat d'Atenes s'atura per purificar-se sense que hi hagi cap execució pública fins que la nau no torni."
Sócrates estarà trenta dies a la presó on cada dia reb els amics i conversa amb ells. Però aquests preparen un pla d'evasió fins que Critó li diu que tot està preparat per fugir.
Per què Sòcrates no vol fugir de la presó si té les condicions i tot al seu favor?
Sócrates argumenta a Critó que si després de defensar que dedicar-se a la filosofia és aprendre a morir s'escapés què pensaria la gent ? I les lleis de la ciutat que sempre han estat qüestionades per ell veient fugir a Sòcrates ? I si fugia no era una manera de donar la raó a qui l'havia condemnat ? Per això qui condemna al mestre són els homes i no les lleis, A la injusticia no es pot respondre amb la injusticia , marxant i escapant de la ciutat.
Quina imatge tenim de Sòcrates segons Plató,els sofistes, Xenofont, Aristòtil ?
La historiografia ens adverteix que Sòcrates es pot acabar convertint en un problema. Jean Brun en el seu llibret "Sòcrates" ens parlarà de la paradoxa de ser l'origen de la filosofia però no tenir cap coneixement real i directa de qui va ser. Per això és parla de "fet històric" que té nombrosos testimonis que entren en contradicció.
Plató amb 20 anys coneix Sòcrates. És l'any 407 i el seguirà durant 8 anys fins la seva mort, l'any 399 a.c. Plató no assisteix a la seva mort. La seva persona queda tocada i plena de la figura de Sòcrates. En gairebé tots els diàlegs hi ha Sòcrates.Les obres del "Fedó" " Critó" i "L'apologia de Sòcrates" ens ofereixen un retrat del fet històric del socratisme. Plató doncs acabarà per idealitzar a Sòcrates doncs el representa com un autèntic savi per Atenes.
Xenofont escriu dues obres "els records" i " la defensa" , com historiador que és ofereix una crònica dels testimonis que poden ser fiables.El que Xenofont ens diu de Sòcrates és banal i planer i arriba a treure del personatge prestigi, importància i validesa com a savi.
Aristòtil neix 14 anys després dela mort de Sòcrates. Mai parla extensament de Sòcrates per tant no podem tenir una idea massa precisa del seu pensament. Diriem que el que sap Aristòtil de Sòcrates és gràcies a l'Academia de Plató i no afegeix res essencial .
La sofística ens ofereix una visió contrasocràtica del personatge. Aristòfanes en els nuvols ridiculitza el mestre. I els sofistes que intervenen en el seu judici l'acusen amb una rancúnia punyent de ser un corrupte, un fals i home perillòs.
3 comentarios:
Sóc la Anna Gil!
vas di que ens passessim, doncs aqui estic!
fins demà XAvi
eii xavi!
sóc en Javi Cañas!
podríem veure a classe la pel·licula del món de Sofia quan l'estrenin.. pinta bé!
ala ja he complert!
adeuuuu
Gracies a auqeta introduccio del Fedó, a l'hora d'elaborar les preguntes a sigut més facil.
tenies rao en q miresim el blog xd
anna miron
Publicar un comentario