domingo, 2 de noviembre de 2008

I de les abelles i les formigues, les vespes i ....en el diàleg del Fedó.




Plato en el 82b-88c utilitza els exemples de les abelles, les vespes o les formigues per explicar que hi ha espècies més sociables i manses i que les ànimes dels morts poden també arribar-hi tot reencarnant-se si han estat moderades i justes. Aquesta idea de la metempsicosi o reencarnació segons el grau assolit permet introduir aquest exemple.

Si pensem en l'exemple podria sorprendren's que en tots els casos son insectes on domina el matriarcat.

Una idea del que estem dient la podem trobar en el llibre de Muriel Barbery , "L'elegància de l'eriçó" dins la conversa de dues noietes protagonistes es diu .


" La reina de les abelles , quan està llesta, emprèn el vol nupcial perseguida per un gran núvol de borinots.El primer que arriba copula amb ella i després mor perquè , en fer l'acte, el seu òrgan genital queda atrapat dins de l'abella. Així doncs, queda amputat i això el mata. El segon borinot que arriba a la reina, per copular amb ella, ha de retirar amb les potes l'òrgan genital del precedent i , per descomptat, immediatament li passa el mateix, i així successivament fins a deu o quinze borinots, que omplen la bossa espermàtica de la reina i li permetran produir, durant quatre o cinc anys, dos-cents mil ous l'any" (...)


Clar que sorpren doncs l'ús de l'exemple d'aquests insectes i d'entendre que formen part de les organitzacions socials ben organitzades , socialitzades i de una convivència a l'estil de les colònies.

Però perquè un exemple com aquest on domina la reina abella, o la reina formiga o la reina vespa? El paper de les dones a Grècia no era en absolut lloat ni tenia el protagonisme que les reines abelles tenen en la procreació de la colònia. Fins i tot el model de Plató sembla potenciar la cultura masculina i masclista per sobre d'altres. En el 82a precisament ha utilitzat dins el mateix diàleg del Fedó exemples de llops, falcons i voltors per parlar de la injusticia, la tirania i els robatoris . A quina classe de gènere atribueix les qualitats positives i les negatives?

Pel diàleg sembla que aquesta influència del tipus de vida que les persones han portat deprendrà del que s'ha aconseguit en la vida unida al cos. Aquesta ànima en funció de com ha viscut i com la seva ànima ha estat cuidada pot reencarnarse en un tipus de cos o altre. Si això sembla que es compleix tenim


1.- els ases i animals semblants ( rucs, bous, ..) que representen les ànimes dels que han viscut amb golafreria, insolència, amor a la beguda sense cap tipus de preocupació.

2.- els llops, falcons ,esparvers i voltors que han viscut practicant la tirania, la injusticia, la rapinya,

3.- les abelles, les vespes, les formigues que han viscut amb moderació i justicia, practicant la virtut cívica del poble però sense filosofia o raonament


Això voldria dir que sembla que les característiques positives s'atribuieixen a animals on domina el matriarcat com abelles, formigues, vespes mentre que els animals on domina el mascle com llops, falcons, voltors, rucs, ases tenen característiques negatives.

Si això és així per poder més tard entendre la seva idea de República o Estat distribuït per graus de coneixement : Quin paper aleshores es dona a les femelles , les dones dins l'organització social i la gestió de la producció ? L'herència cristiana que recullirà aquesta tradició sembla efectivament resoldre la pregunta donant el paper dominant als mascles dins la societat. Però aleshores ens podriem preguntar si dins l'Estat de Plató hi ha dones filòsofes ? I si no , quin paper tenen la resta de dones dins l'EStat ?
El professor Hector Salinas de la facultat de Pedagogia de Barcelona ens explicava que el projecte platònic és educatiu-polític-religiòs-jurídic intenta dibuixar una xarxa com entramat teòric que doni explicació a la realitat. Però la forma que utilitza per explicar les seves idees és "marcant diferències". Diferències de gènere, socials, polítiques,coneixement, La seva idea d'equilibri o harmonia precisament es correspondrà en marcar aquest fet diferencial. No podem entendre que hi ha diversitat dins el món grec. Una afirmació com aquesta configura la idea de que precisament el fet diferencial determina la ciutadania. El filòsof és un home "ideal" diferent a la massa del poble. El singular destaca per sobre del comú.Dona, esclau, nens i nenes no tenen dret a cap singularitat grega per això l'ànima es el que defineix l'home ( el seu interior). Per això la idea d'ànima es exportable a la idea de ciutat i a la idea d'home. No tohom és home, no tothom té ànima, no tothom pot viure i tenir el dret de la ciutadania. El mite de la caverna explica a la gent del poble que passa amb les seves ànimes vulgars. L'ànima és la ment , el centre conductor de l'ésser humà.
D'aquesta manera l'educació ( paideia) és una manera de civilitzar-se , de deixar de ser "bèstia".
I així fa que s'excloguin les dones, els esclaus, els nens. La dona viu dins la casa com Penèlope guardant la llar i preocupant-se de preparar-se per quan arribi el marit. Així s'estableix un codi que determina les funcions i el génere de cada persona. Les dones viuen a la casa, al seu interior per ser el complement de l'home.En aquest sentit els papers de Penèlope qui espera del viatge a Ulises i amb gran virtut no comet mai adulteri, Helena de Troia que perdrà la seva virtut per Paris , i Clitmenestra que matarà a Agamenó representen tres models de feminitat dins la Grècia clàssica diferents. Però la tradició i la codificació platònica s'encarrega de transmetre de forma exclussiva un únic model. I si ens fixem en la República VII ens parlarà novament del rusc de les abelles amb les abelles obreres i el borinot gandul i tirà. Penèlope representa aquesta abella obrera com a dona sumisa.



1 comentario:

Jordi Beltran dijo...

Al llibre viii si no m'equivoco es pregunta a Sòcrates si hi hauria dones guerreres i per tant governants quan s'escau, i Sòcrates respon que si. Crec que Luce Irigaray ha destacat que plató es igualitarista, pero a costa d emès posseït les dones de la seva feminitat ...

DE CUENTOS CONTADOS PARA QUE NADIE LOS LEA

  Entré por la puerta de acceso . Encima hay un cartel enorme que señala e indica : HOSPITAL PARA TRISTEZAS INCURIABLES.  Aquí estoy -le dig...