En aquest fragment de la pel·lícula " El club de los poetas muertos" del professor Keating podem veure com neix el mètode socràtic : la maieutica socràtica. El model que ens presenta difereix del model vigent; una cosa és instruir , alliçonar als altres i l'altre és educar o construir el coneixement. Keating explica que entendre la poesia no és llegir una definició que no s'entén de cap manera tal com el llibre explica amb el doctor en filosofia J.Richards. [Veure escena anterior]No es tracta d'un aprenentatge memorístic i sense significació per això que és l'experiència de la vida que un alumne te. Sòcrates representa el model de l'educació com a recerca de la veritat interior. No coneixem perquè si , coneixem per coneixen's millor a nosaltres mateixos. Aquesta doncs és la poderosa idea socràtica : "coneix-te a tu mateix". Un propòsit que permet avançar des de dins. Per això en la pel·lícula del director Peter Weir veiem com la sofísitica s'enfronta amb la dialèctica socràtica. La retòrica, l'euristica, l'oratoria no fan que l'alumnat es descobreixi a si mateix. Els experts dels llibres com aquest doctor en filosofia segueixen un model per donar lliçons als altres demostrant que en els eixos de les coordenades -tal com dibuixa Keating en l'escena anterior- només trobem una gràfica sense sentit. El valor de les coses i del coneixement sobre aquestes no rau en un aprenentatge lluny del món que vivim sinó en la pròpia existència. La poesia neix de dins , del que som, del que diem, del que el jove alumne descobreix quan el professor l'ajuda com si fos un part o un naixement que dona llum a les idees interiors... En aquesta escena doncs veiem com Sòcrates representat pel professor Keating ajuda a donar lluma a les idees poètiques del jove deixeble . "Oh, mi capitan , mi capitan" , repondrà el noi com si s'adonés que ara ja té un nou coneixement redescobert, reorientat, rememorat.... la reminisicència del món de les idees comença a fer el seu fruit.
Quien se sabe profundo se esfuerza por ser claro, quien se sabe superficial se esfuerza por ser oscuro" Nietzsche
Buscar este blog
miércoles, 5 de noviembre de 2008
QUÈ ÉS PENSAR? SÒCRATES I LA SOFÍSITICA
En aquest fragment de la pel·lícula " El club de los poetas muertos" del professor Keating podem veure com neix el mètode socràtic : la maieutica socràtica. El model que ens presenta difereix del model vigent; una cosa és instruir , alliçonar als altres i l'altre és educar o construir el coneixement. Keating explica que entendre la poesia no és llegir una definició que no s'entén de cap manera tal com el llibre explica amb el doctor en filosofia J.Richards. [Veure escena anterior]No es tracta d'un aprenentatge memorístic i sense significació per això que és l'experiència de la vida que un alumne te. Sòcrates representa el model de l'educació com a recerca de la veritat interior. No coneixem perquè si , coneixem per coneixen's millor a nosaltres mateixos. Aquesta doncs és la poderosa idea socràtica : "coneix-te a tu mateix". Un propòsit que permet avançar des de dins. Per això en la pel·lícula del director Peter Weir veiem com la sofísitica s'enfronta amb la dialèctica socràtica. La retòrica, l'euristica, l'oratoria no fan que l'alumnat es descobreixi a si mateix. Els experts dels llibres com aquest doctor en filosofia segueixen un model per donar lliçons als altres demostrant que en els eixos de les coordenades -tal com dibuixa Keating en l'escena anterior- només trobem una gràfica sense sentit. El valor de les coses i del coneixement sobre aquestes no rau en un aprenentatge lluny del món que vivim sinó en la pròpia existència. La poesia neix de dins , del que som, del que diem, del que el jove alumne descobreix quan el professor l'ajuda com si fos un part o un naixement que dona llum a les idees interiors... En aquesta escena doncs veiem com Sòcrates representat pel professor Keating ajuda a donar lluma a les idees poètiques del jove deixeble . "Oh, mi capitan , mi capitan" , repondrà el noi com si s'adonés que ara ja té un nou coneixement redescobert, reorientat, rememorat.... la reminisicència del món de les idees comença a fer el seu fruit.
Una vida para ser verdadera hay que saber entender que los instantes pasan , los amigos se van, los lugares
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
PUBLICIDAD GRATUITA
-
La película "El día que Nietzsche lloró" escrito 1992 por el judío americano psiquiatra Irvin D. Yalom como ficción narra l...
-
Dudar de todo puede acabar siendo un problema. No lleva a ninguna parte y más bien nos desconcertamos. Mantener la duda en todo no permite a...
4 comentarios:
He llegit i he vist el video, la peli no l'havia vist però m'he adonat que en aquesta part el mestre utilitza el mètode de la maieutica per tal que l'alumne s'expressi, o com tu dius que es coneixi a si mateix
Verónica.
xavi crec que el que expliques a classe no ens està quedant del tot clar, sería molt bo que ens donessis un dossier amb tot més centrat al que ens tenim que estudiar.
Me vi esa película, millones de veces.
Publicar un comentario