Un dels títols de pel·lícules de Woody Allen que ens pot servir per entendre el mite de la caverna de Plató és "La rosa púrpura del Caire". Aquesta pel·lícula planteja el mite diferenciant : realitat i ficció. En una societat en plena depressió econòmica el refugi d'una dona es pot trobar en el món del cinema. Aquesta dona mira pel·lícula rera pel·lícula amb la intenció de poder evadir-se del món que viu. Una realitat dura on el marit la maltracta, hi ha poc per gaudir, hi ha poc glamour,etc... El cinema es converteix aleshores en un moment per fugir de la realitat. Fins que un dia tot veient la pel·lícula per vuitena o desena vegada un dels actors del film es dirigeix a aquesta dona per parlar amb ella. A la fi el personatge surt de la pel·lícula i comença una fugida al món real on el personatge es trobarà amb el veritable actor de carn i ossos. El dilema s'iniciarà quan cal decidir quins dels dos mons és millor per aquesta dona. El món del cinema : glamouròs però fals perquè el cava no té gust a res, els cops de puny són de mentida, les joies i els diners són fals, etc etc o bé, el món exterior real on l'actor real de carn i ossos és un cretí, vanitòs, pedant que només busca l'èxit personal ? La pel·lícula planteja doncs aquest problema : El cinema és el món de les ombres , fals i enganyòs ? Però aquest món de les ombres no és a vegades millor que el dur món de l'exterior que fa mal i és desagradable ? La dona ha de triar entre els dos amors : un personatge creat i inventat per un guionista que intervé a la pel·lícula amb molta educació o bé un actor real que busca la fama i l'èxit personal. Quin ha de ser l'autèntic amor per ella ? El món que no fa mal i és glamouròs del cinema o bé el món real , dur i cretí que ..... i així el camí de l'eròtica platònica i la dialèctica platònica per arribar al coneixement són coincidents. El desig d'estimar Cecilia , que així s'anomena la dona, és més gran que el desig d'evasió de la realitat. Qui és el meu home ? , es preguntara en un moment de la Pel·lícula. L'accès al món real és dur i difícil si el desig és molt atractiu. Però el camí de l'eròtica porta a només desitjar el veritable amor, el que coincideix amb la Bellesa i el Bé. Nómés l'actor real de l'exterior ha de poder gaudir de l'amor de Cecilia.... però a la fi ....
Quien se sabe profundo se esfuerza por ser claro, quien se sabe superficial se esfuerza por ser oscuro" Nietzsche
Buscar este blog
jueves, 13 de noviembre de 2008
ALLEN I LA FILOSOFIA
Labels:
CINEMA I FILOSOFIA
Una vida para ser verdadera hay que saber entender que los instantes pasan , los amigos se van, los lugares
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
PUBLICIDAD GRATUITA
-
La película "El día que Nietzsche lloró" escrito 1992 por el judío americano psiquiatra Irvin D. Yalom como ficción narra l...
-
Dudar de todo puede acabar siendo un problema. No lleva a ninguna parte y más bien nos desconcertamos. Mantener la duda en todo no permite a...
No hay comentarios:
Publicar un comentario