Sembla que el llenguatge cinematogràfic pugui ajudar a explicar una mica més a les generacions d'avui els problemes que la filosofia planteja des de fa temps i temps. Un d'aquest problema són les relacions entre el que Descartes anomena res cogitans i res extensa. Aquesta relació entre ment i cos ja fa temps que ha plantejat moltes respostes. Dualisme de substàncies o Monisme de substàncies ? Som un simple cos o quelcom més que un mecanisme material tal com apuntaven els racionalistes de l'època ? Un autor com Julien Offroy de La Mettrie en el seu llibre L'Home Màquina i com el propi Michel Foucault escrivia sobre el tema:
"L'homme machine de La Mettrie és una reducció materialista de l'ànima i una teoria general de l'ensinistrament , al centre de les quals regna la noció de docilitat que uneix el cos manipulable al cos analitzable."
L'any 1964 amb el títol "Controversias sobre mentes y máquinas" l'editorial tusquets publicava dins cuadernos infimos un interessant debat editat per Alan Ross Anderson, doctor en Filosofia de la Universitat de Yale, EUA. En aquesta època encara no s'havia produit la confrontació entre el campió d'escacs del món Kasparov i l'0rdinador DEEP BLUE . El desenvolupament dels ordinadors encara estava per arribar i semblava impensable anar més enllà del debat. Però hi havia dins la introducció una de les idees que per mi poden il·luminar el debat sobre el tema:
a) la tesi que els essers humans som mecanismes i que la ment seria senzillament conseqüència d'aquest mecanisme ben construit .
b) la tesi que tota màquina és producte de l'intel·ligència humana i que cap màquina pot arribar a les característiques humanes.
Aleshores a la pregunta sobre si les màquines pensen o no, hi ha doncs el problema d'aquesta relació entre la ment i la màquina. Dins el llibre hi havia un article de Turing un clàssic on es repasaven el conjunt d'arguments sobre la relació per arribar a la idea següent :
" El proceso de aprendizaje puede considerarse como la búsqueda de una forma de comportamiento que satisfaga al profesor .Como problablemente existe un gran número de soluciones satisfactorias , el método aleatorio parece mejor que el sistemático....."
Aquestes paraules semblen confirmar que som producte d'unes teories científiques producte de l'atzar dins l'evolució. La genètica confirmaria precisament aquesta mètode aleatori. A la llum d'aquesta idea sembla que el comportament no seria previsible...I el concepte de màquina pensant com podria ser un robot no entraria en la lògica científica si en la lògica filosòfica...
Una pel·lícula com Tommy del musical produit per el grup The Who plantejava aquesta relació entre comunicació ment i cos tal com també en parlaven en la pel·lícula de Johnny agafà el seu fusell. Un altre pel·lícula que planteja el control entre ment i el cos és " Yo, robot" que es va realitzar abans d'un altre interessant film " Gatacca".
Per exemple dins la Tommy sembla que la seva incomunicació fa que el noi només pugui relacionar-se amb el joc de màquines pinball. Això converteix el protagonista en un ésser marginat, aïllat i desvinculat de la realitat. La pel·lícula en format opera-rock va tenir pel grup The Who molt èxit. Dins l'era de les drogues dels anys 60 representava una reflexió sobre el seu consum, la relació amb el sexe lliure, i la música com expressió de la llibertat.
L'altre film de Yo Robot planteja aquest món dominat per les màquines on la relació entre humà i no humà és molt fràgil. Sembla que sigui tan fràgil que un petit error humà pot trencar aquesta relació. De retruc apareixen altres temes i qüestions com : la creació divina, la creació humana, el determinisme o l'indeterminisme genètic, .... Cal dir també que un dels referents del cinema sobre aquest tema és Blade Runner " de Ridley Scott sobre el guió de la novel·la de P. Dick "¿Sueñan los androides en ovejas electricas? "
Però dins el debat entre cos i ment es podrien afegir moltes altres pel·lícules sobre el tema...
No hay comentarios:
Publicar un comentario