Una vida no examinada no val la pena que sigui viscuda. Aquesta és una idea recollida de Plató per tal de seguir un film interessant i engrescador que es presenta dins la Mostra de films de dones que aquests dies ha tingut lloc. El film des de l'inici planteja si el discurs cinematogràfic serveix per explicar i fer filosofia. La directora Astra Taylor analitza utilitzant el caminar com un passeig els temps actuals des de l'òptica de vuit pensadores i pensadors. La coincidència en molts d'ells sembla insistir en aquesta idea inicial: per què donar significat a tot i a tothom quan segurament la vida que vivim es mou més per camins plens d'ansietat i de dubtes. Avital Ronell citant autors com Derrida o Deleuze planteja que els nosres pensaments provenen més del passeig per aquest estat d'ansietat permanent. L'ètica doncs tindria més aquest rerefons que aquella màxima que fa poc veia escrita en una aula del centre d'integració social : "la llibertat és la capacitat d'escollir entre el bé i el mal". Una amiga fa pocs dies em va recomanar aquest documental de la mostra. Aquest aforisme des del principi que el vaig veure enganxat a la paret em va fer dubtar i interrogar-me. Ètica i llibertat són dues paraules que constantment s'associen. Peter Singer, Slavoj Zizek, Mihael Hardt, Martha Nussbaum, Anthony Appiah, Judith Butler, Cornel West, Kwame Anthony Appiah utilitzan 10 minuts parlen del compromís ètic amb la vida actual. Què representa l'ecologia avui sinó una apropiació de l'espai i una dominació d'una idea absurda i irreverent ? I la globalització no és potser una paraula que ens fa caure en un relativisme indiferent que no dona més que resposta al feixisme del capital ?
I la discapacitat no és una forma de dominació social d'aquells que com deia Nietzsche són qui els hem de pensar diferents ?
I la discapacitat no és una forma de dominació social d'aquells que com deia Nietzsche són qui els hem de pensar diferents ?
No hay comentarios:
Publicar un comentario