martes, 16 de junio de 2009

S'acaba el curs

1 comentario:

Anónimo dijo...

Xavier, és clar que en feu de bones, però aquestes mai o quasi bé mai us les reconeixeran.
Poder riure, poder fer el que un sent no sempre està ben vist, ni és ben rebut, i acaba resultant un "pecat". Mentre hi hagi qui s'ho cregui, seguiràn fiscalitzant somriures i badalls.
Crspt

DE CUENTOS CONTADOS PARA QUE NADIE LOS LEA

  Entré por la puerta de acceso . Encima hay un cartel enorme que señala e indica : HOSPITAL PARA TRISTEZAS INCURIABLES.  Aquí estoy -le dig...