L'amistat

L'amistat és el lligam afectuós entre dues persones nat d'una estimació i benvolença mutua, i també l'afecció d'una persona envers una altra enfora dels lligams de sang i de l'amor sexual. [Font. Pompeu Fabra, diccionari general de la llengua catalana]

Ciceró ( 106-43 a.c ) escriu una reflexió "sobre l'amistat" establint un vincle entre saviesa grega i tradició romana.Pels epicuris anteriors a aquest filòsof .l'amistat es presenta també com un plaer vinculat amb certs exercicis espirituals practicats en un ambient relaxat i alegre : per poder confessar les pors i els temors amb un penediment dels errors i l'examen de consciència. L'amistat en aquest sentit és l'exercici espiritual per excel·lència :

En aquestes paraules sembla que la filosofia grega alliçona a la nostra societat actual. No es tracta de viure en un temps immediat de rapidesa efímera i de sucedanis de tot. Aquests moments "light" en el que estem instalats no permet potser la reflexió i menys la contemplació. Tornant a Ciceró , aquest pensador es divorcia d'una dona que no estima i plora desconsoladament la mort de la seva filla Tulia, però continua creient de manera optimista en l'amistat. La filosofia es converteix en una teràpia per ell.

Quan estimem segurament ho fem amb tot el cos i tota l'ànima. Creiem que aquella persona serà per nosaltres tot. Les persones que ens acompanyen al llarg dels anys afegeixen en nosaltres moltes coses: aprenem d'elles a llegir , a observar, a pintar, a cuinar, a estimar la natura, a fer psicologia de tot o de res, a fer política d'esquerres o de dretes, a mirar amb el tacte el nostre entorn, a gaudir de la poesia i de la novel·la, .... Aprenem molt i descobrir tot.. Però a la fi en el temps que pas a pas s'esmunyi com si res per entre els dies, els mesos , els anys queda únicament l'amistat. Els pocs amics que no són companys ni companyes, els pocs amics o amigues que no són més que uns pocs. Segurament amb nosaltres i el nostre caràcter hi ha més amics o més amigues o menys amics o menys amigues..... però com Ciceró la filosofia és aquesta amiga que ens consola,que és refugi, que és espai lúcid o tenebròs de passió i desamor, de tristesa i odi, de gelosia i enginyi , de tendresa i paciència, de contradicció i emoció.
"De amicitia" escrit a finals de l'any 44 a.c després de la mort de Juli Cesar és una cant a l'amistat.Aristòtil en el seu llibre VIII i IX de "L'ètica a Nicòmac" ja va dir que l'amistat és la virtut més necessària per a la vida.





[font Aristòtil, Ètica a Nicomaco, Centro Estudios Constitucionales, Clasicos políticos.1981.Madrid]

Però no tot el que sembla amistat és amistat-penso ara en el president del gobern italià que sembla que tingui molts amics o amigues , però realment tants o tantes italians o italianes són amics de Silvio ? Per això Aristòtil deixa molt clar que en la pobresa i en els infortunis o desgràcies es considera els amics com l'únic refugi. I també afegeix que no és amistat quan no hi ha reciprocitat, ni es desitja el bé de l'altri...
Però tornant a Ciceró i el seu tractat en tota la seva obra apareix una idea molt interessant i oblidada parcialment avui en dia : la humanitas. L'amistat recull en el fons aquesta "humanitas". La vida ha de seguir la natura com a referent en això hi ha una relació bàsica entre ecologisme i amistat que molts autors ens han demostrat. Fem muntanyes , fer el cim, pujar fent travesses agermana, crea amics i amigues i genera vincles únics. Experiències com aquest contacte amb la natura poden arribar al misticisme de tall humanista. Una costa bona pot ser un vincle dels mercuri club muntanya, un grup d'identitat i dissidència pot ser un estímul per seguir endanvant.

Per això per Ciceró l'amistat és l'harmonia de totes les coses, i per tant el major bé de l'existència. Per això el propi autor sosté que només l'amistat es pot donar entre els bons homes o les bones persones, a diferència de Plató que en el diàleg del "Lisis" creu que amistat i conveniència són una bona parella, o sigui, lo bo no té perquè anar del braç del bé. Per Ciceró l'amistat és desinteressada i això la converteix en veritable. Per exemple la generositat dels amics pot venir de dues maneres : perquè sent generós o generosa l'amic recull un èxit social notable o bé perquè la generositat d'un consisteix en gaudir de la felicitat dels altres. En aquest segon cas el generós o generosa no espera res més que l'altre estigui bé sense res a canvi i el seu desig passa per una amistat sense compromís de reciprocitat o expectativa. Moltes vegades l'amistat agafa el protagonisme de la generositat goluda i absorbent perquè desitja el reconeixement social i públic dels altres. La veritable amistat com diu Ciceró no cerca la utilitat sino que neix entre els bons de forma natural en percebre en l'altre una certa mirada displaent i tendra , virtuosa i generosa que captiva. L'amistat acaba captivant en aquest sentit. En aquest sentit Ciceró ens diu que és leal per naturalesa. Per això l'amistat no és servilisme ni adulació vers l'altre perquè no resulten veritables.

"Compañera
usted sabe
puede contar
conmigo
no hasta dos
o hasta diez
sino contar
conmigo

si alguna vez
advierte
que la miro a los ojos
y una veta de amor
reconoce en los míos
no alerte sus fusiles
ni piense qué delirio
a pesar de la veta
o tal vez porque existe
usted puede contar
conmigo

si otras veces
me encuentra
huraño sin motivo
no piense qué flojera
igual puede contar
conmigo

pero hagamos un trato
yo quisiera contar
con usted

es tan lindo
saber que usted existe
uno se siente vivo
y cuando digo esto
quiero decir contar
aunque sea hasta dos
aunque sea hasta cinco
no ya para que acuda
presurosa en mi auxilio
sino para saber
a ciencia cierta
que usted sabe que puede
contar conmigo. "
Mario Benedetti