viernes, 26 de junio de 2009

ALADIN ,GENI SENSE SABER-HO !!!!



Jutjar no resulta mai fàcil.Si canviem la paraula per valorar segueix servint-nos per parlar d'una acció humana de les més complicades i complexes. El munt de variables que poden intervenir quan jutgem l'altre resulten o poden resultar infinites. Quin és el millor criteri de selecció ?
Un tribunal jutja i sentencia més tard sota els paràmetres que ell considera més adients per valorar, examinar, provar, considerar... Quines ulleres encastades serviran per veure millor la realitat que examinem ?
L'altre resta indefens i pateix en molts casos la mirada severa o no de qui darrera la seva taula sentencia aquella exposició o lectura oral que exemplifica amb tota contingència alguna cosa semblant al que se sap , es creu, es pensa, es parla i s'alliçona. Les mans tremoloses de qui pausadament o no segueix aquest ritual de domesticació social on ell mateix s'empetiteix com una simple cosa ridícula i petita per donar un !ja esta ! a la resta del tribunal.
L'entusiasme jove espontani i irreverent sovint es presenta com a defensa de les noves generacions d'aspirants al saber. Encara aquella experiència novella fa que generi certs recels entre qui mira impassiblement el que sent, escolta, observa i corregeix. El comentari a peu de pàgina és útil o no en funció d'aquesta nova mirada jove i fresca que origina el sentiment de vida rica i plena , de vida per fer i per aprendre. El ritual segueix marcant la veu baixa, la veu alta, la veu ràpida i precisa, la veu que entrelliga les paraules com si no res o com si ho fos tot,
El discurs avança i permet que la lucidesa neixi poc a poc com una sageta que marca en el seu objectiu amb precisió intel·ligent . Aleshores la son consumeix la sala i la calor fa pansir fins i tot els cabells de qui avalua. Res desperta de la hieràtica imatge de qui tot assegut a la cadira es contorsiona amb braços i peus com un autèntic faquir hindú. I un silenci aclaparador omple cada racó d'aquest espai on aspirants lluiten i ploren en silenci el que no han dit, el que no han fet, el que no han aprés...
"la metafísica com a problema " ......... arriba. Seu i demana disculpes. El seu gest de timidesa obliga a tothom a fixar-nos en la seva figura. Heidegger i la pregunta per la cosa ... introducció a la metafísica com a problema i com a relació amb el problema. Rellegeix poc a poc el Plató de Heidegger , i en fa una lectura relligant paraules , conceptes, i desplegant cada element simbòlic del discurs platònic amb la traducció heideggeriana. Recorregut per la metafísica clàssica tot aturant-se en els autors més importants però permetent que la seva juguesca demostri que s'avança amb una contundència metodològica precisa i clara.. tanca el discurs a la fi com al principi. El problema no es tal problema...
El tribunal el mira. Falta didàctica , falta didàctica, falta didàctica ... i el geni espera pacientment que un dia alguna mirada l'avalui simplement com el que és ....aladin

4 comentarios:

Jordi Beltran dijo...

Aquest és el problema: que cal per ser un bon professor de secundària? I qui ho avalua?

Faquir hindú dijo...

Lástima no haber leído esto por la mañana: ¡ahora ya no puedo poner remedio a mis manos temblorosas ni a mi tono de voz! Y tampoco el “mal de muchos” me consuela. De todos modos, y aunque no pretendo ser ningún genio, espero no haber puesto un tapón a mi lámpara: quisiera pensar, por el contrario, que alguien la habrá recogido del suelo y habrá intentado frotarla releyendo el texto de manera individual… (que es para lo que fue escrito).

XAVIER ALSINA dijo...

per mi molt diferent és programar i programar i l'altre parlar amb sentit del que fem dins l'aula de filosofia. El geni sembla que efectivament ha destapat avui l'ampolla per justificar que Lakatos, Habermas, Foucault,Plató , etc no són simples autors i concepcions, també són referents dins la didàctica.....

Anónimo dijo...

Hem fet tot el que hem pogut. Hores i hores d'estudi, dies sencers seguts a una cadira davant de muntanyes de llibres i apunts per jugar-nos-la tota a una carta, una lectura i una exposició davant cinc persones que et miren no saps si amb benevolència o amb indiferència. I ens falta didàctica??? Si no anem a tindre ni tan sols preferència per entrar a una aula el proper curs. Segur que tots hem aprés molt durant tota aquesta llarga preparació però, ens servirà per alguna cosa "material"?

DE CUENTOS CONTADOS PARA QUE NADIE LOS LEA

  Entré por la puerta de acceso . Encima hay un cartel enorme que señala e indica : HOSPITAL PARA TRISTEZAS INCURIABLES.  Aquí estoy -le dig...