El llibre del Xavier Roig produeix una mena de sensació agredolça.Des del principi sentencia que- tot citant a Martin Luter King- hi ha silencis còmplices tal culpables com paraules i actes del tot considerats dolents. I això ens porta a una segona pregunta : Tenim por de ser lliures ?
L'autor continua fent-nos preguntes com : Per què volen educar-nos fent que depenguem dels poders públics ?
A continuació fa un repàs dels tres moments que segons l'autor ha viscut l'Estat a casa nostra : un estat providència on la societat civil renuncia a la seva llibertat en benefici de tenir una individualitat feble o liquida. Un Estat benefactor dels problemes a conseqüència de ser individus febles i per fi un Estat que ha retallat les llibertats individuals i del col·lectiu. Aquesta és la situació en que ens trobem avui : normes de circulació del 80 per hora, normes de civisme de begudes alcohòliques, normes de reciclatge , normes de consum responsable , etc etc A continuació segueix justificant el seu model privat per arribar a la sanitat i l'educació.
Què vol dir dir tenir dret a l'educació ? La seva resposta arriba del pacte entre societat civil i Estat públic a canvi d'impostos de tothom per enviar a tots els nens i nenes a l'escola. Però això és a canvi de res ? Sembla que hi ha gent que s'ho creu del tot que és a canvi de res.
La primera premissa doncs és que el sector públic no té bones intencions i és clarament interessat. Per què sinó una matèria com educació per a la ciutadania o una matèria com alternatives a la religió ?
Per això cal independitzar la funció pública dels poders públics
En segon lloc la funció pública ha de tenir uns costos mínims com empresa privada per ser rendible.
En tercer lloc no cal que tingui cap ànsies de control com a funció pública (més recursos no vol dir més bons resultats)
Això ens ha de portar a reduir els pressupostos per educació, ser transparents en el que fem establint clarament els criteris, els projectes de centres, els sistemes d'avaluació... i optimitzar els recursos dins el sistema democràtic que som amb plena llibertat i autonomia del que fem.
En aquest sentit el debat públic i privat és un debat fals produït pels sindicats , cal buscar un debat entre centre eficient i productiu perquè fa que els alumnes avancin i centre no productiu i poc eficient. Per això cal un sistema de control que avaluï la tasca docent i de centre respecte als resultats i projectes aconseguits. Per què tanta oposició dels sindicats a aquesta qüestió ? No som ni volem ser autocritics i preferim ser súbdits controlats. Tan educació com cultura potser són dos paradigmes de la manipulació dels poders polítics actuals utilitzant frases com eduquem pel Bé comú. Què és el Bé comú , el que decideix un determinat govern de dretes o d'esquerres ? O bé el que necessita la societat civil i la ciutadania ? Si els nostres fills i filles són tan bons nens i nenes com és que la societat adulta resulta tan estúpida i idiota ? Quin ha de ser el model òptim de funcionament educatiu ? Què beneficia millor l'alumne ?
a.- la qualitat professional del professorat que imparteix coneixements perquè està adaptat a les necessitats actuals i de mercat
b.- la formació continuada amb avaluació i competitivitat dins tot el sistema educatiu per fer avançar sempre .
c.- la responsabilitat en els resultats que no pot ser una cosa únidireccional sinó ha de ser compartida.
El nostre sistema educatiu és obert i competitiu i transparent ?
Hi ha un acudit que està molt bé , que l'explicaré perquè afegeix humor al tema :
" Diu que surt una noia de dins d'un ascensor al replà de l'escala tot cridant :
-M'han intentat violar , m'han intentat violar !!!!!
-I li pregunten sap qui ha estat ?
- Si ha estat un polític
- I com ho sap ? -li pregunten
Doncs perquè ho he hagut de fer tot jo ..."
A la fi un llibre que dona idees , que opina sobre la societat civil per reivindicar la seva autonomia i llibertat amenaçada que es llegeix fàcilment pels seus exemples i ens porta a pensar que Catalunya no és el centre de l'Univers.
L'autor continua fent-nos preguntes com : Per què volen educar-nos fent que depenguem dels poders públics ?
A continuació fa un repàs dels tres moments que segons l'autor ha viscut l'Estat a casa nostra : un estat providència on la societat civil renuncia a la seva llibertat en benefici de tenir una individualitat feble o liquida. Un Estat benefactor dels problemes a conseqüència de ser individus febles i per fi un Estat que ha retallat les llibertats individuals i del col·lectiu. Aquesta és la situació en que ens trobem avui : normes de circulació del 80 per hora, normes de civisme de begudes alcohòliques, normes de reciclatge , normes de consum responsable , etc etc A continuació segueix justificant el seu model privat per arribar a la sanitat i l'educació.
Què vol dir dir tenir dret a l'educació ? La seva resposta arriba del pacte entre societat civil i Estat públic a canvi d'impostos de tothom per enviar a tots els nens i nenes a l'escola. Però això és a canvi de res ? Sembla que hi ha gent que s'ho creu del tot que és a canvi de res.
La primera premissa doncs és que el sector públic no té bones intencions i és clarament interessat. Per què sinó una matèria com educació per a la ciutadania o una matèria com alternatives a la religió ?
Per això cal independitzar la funció pública dels poders públics
En segon lloc la funció pública ha de tenir uns costos mínims com empresa privada per ser rendible.
En tercer lloc no cal que tingui cap ànsies de control com a funció pública (més recursos no vol dir més bons resultats)
Això ens ha de portar a reduir els pressupostos per educació, ser transparents en el que fem establint clarament els criteris, els projectes de centres, els sistemes d'avaluació... i optimitzar els recursos dins el sistema democràtic que som amb plena llibertat i autonomia del que fem.
En aquest sentit el debat públic i privat és un debat fals produït pels sindicats , cal buscar un debat entre centre eficient i productiu perquè fa que els alumnes avancin i centre no productiu i poc eficient. Per això cal un sistema de control que avaluï la tasca docent i de centre respecte als resultats i projectes aconseguits. Per què tanta oposició dels sindicats a aquesta qüestió ? No som ni volem ser autocritics i preferim ser súbdits controlats. Tan educació com cultura potser són dos paradigmes de la manipulació dels poders polítics actuals utilitzant frases com eduquem pel Bé comú. Què és el Bé comú , el que decideix un determinat govern de dretes o d'esquerres ? O bé el que necessita la societat civil i la ciutadania ? Si els nostres fills i filles són tan bons nens i nenes com és que la societat adulta resulta tan estúpida i idiota ? Quin ha de ser el model òptim de funcionament educatiu ? Què beneficia millor l'alumne ?
a.- la qualitat professional del professorat que imparteix coneixements perquè està adaptat a les necessitats actuals i de mercat
b.- la formació continuada amb avaluació i competitivitat dins tot el sistema educatiu per fer avançar sempre .
c.- la responsabilitat en els resultats que no pot ser una cosa únidireccional sinó ha de ser compartida.
El nostre sistema educatiu és obert i competitiu i transparent ?
Hi ha un acudit que està molt bé , que l'explicaré perquè afegeix humor al tema :
" Diu que surt una noia de dins d'un ascensor al replà de l'escala tot cridant :
-M'han intentat violar , m'han intentat violar !!!!!
-I li pregunten sap qui ha estat ?
- Si ha estat un polític
- I com ho sap ? -li pregunten
Doncs perquè ho he hagut de fer tot jo ..."
A la fi un llibre que dona idees , que opina sobre la societat civil per reivindicar la seva autonomia i llibertat amenaçada que es llegeix fàcilment pels seus exemples i ens porta a pensar que Catalunya no és el centre de l'Univers.