QUI ÉS FRIEDRICH NIETZSCHE

Aquest dies que tenim més temps per practicar la filosofia -podriem dir- poden ser útils per intercanviar idees. Precisament a propòsit de la lectura de Michel Onfray "La inocencia del devenir" (la vida de Friederich Nietzsche) hem pogut pensar sobre els mecanismes que ens porten a ensenyar , explicar la filosofia dins l'aula. Aquest autor ens proposa una idea interessant: deixar de reproduir el pensament dels autors de manera dogmàtica i sense cap interrogant. Una biografia hauria de ser un element viu, experiencial, narratiu, dinàmic, obert, que generi entre el pensament i l'obra un discurs que interrogui, que qüestioni, que dialogui i faci que lector i pensador ens presentin mutuament en un diàleg fictici -real. Aquesta estratègia permet que la filosofia examini la pròpia vida i recuperi potser una presència i l'aula deixi de ser un espai mort , tancat, barrat, acadèmic i irreal. La recuperació a través del teatre d'un autor com Nietzsche -tal com Onfray- proposa ens ofereix una possibilitat de recerca i investigació més pròxima a la pràctica filosòfica.
D'altra banda en el bloc http://filosofaamartillazos.blogspot.com/ i fent una referència a la necessitat o no de recuperar certs tòpics nietzscheans obliga a recuperar novament la idea d'Onfray amb voluntat de fer una lectura de dalt a baix dels autors i no una relectura ràpida, en diagonal . Efectivament sorpren a vegades aquesta lleugeresa per voler fer parlar els filòsofs com si el nostre coneixement dels mateixos fos profund i intens. Resulta interessant per mi un bloc que he trobat que fa una proposta http://terra-longe.blogspot.com/2008/03/friedrich-nietzsche-max-klinger.html diferent . Nietzsche és més paraula que grafia ? El filòsof és més orador que escriptor per naturalesa ?
L'ús inadequat que fem d'autors-idols els dibuixa ideològicament segons ens convingui com si fossin una moneda de canvi per defensar que sabem pretesament ser crítics i irreverents o experts hermeneutas de la tradició. En aquest sentit l'aprenentatge de la filosofia resulta pler de tòpics com aquests dies he escoltat de persones aspirants al cos de professorat de secundària. Les constants referències a Kant , a Lakatos, a Izuquiza,... seguien manifestant aquella vella magistralitat dels autors i el seu alliçonament doctrinal. Podem anar més enllà de les lectures acadèmiques dels autors i els seus pensaments?