Comunicar i la seva competència en el segle XXI

Què vol dir comunicar ? Informar ? Aprendre? Em pregunto si tota forma de comunicació és una forma d'aprenentatge ? El gest és comunicació ? El so és comunicació? La imatge és comunicació? El silenci és comunicació? Una pantalla en blanc és comunicació? L'autisme és una forma de comunicació? Les competències comunicatives aplicades a les àrees curriculars poden defensar la inclusió de l'espai de comunicació en el món docent. Però si tornem a la pregunta inicial ens podem preguntar si tota comunicació és una forma d'aprenentatge. Lipovesky acaba de publicar el llibre · La pantalla global" juntament amb Serroy. Els dos autors sostenen efectivament que ha canviat el paradigma comunicatiu superant el model clàssic : codi,emisor,receptor.... és clar que el suport mediatitza el contingut i el significat . La pantalla de cinema, de televisió, de mòbil, de videoconsola, de psp, de bluckberry, de GPS,etc ofereix un contingut determinat amb un determinat significat perquè inclou no només el suport com a mitjà de transmissió sinó també canvia la relació entre aquest i qui l'utilitza i com ho utilitza. I això modifica el coneixement i l'aprenentatge . Quan diem que no es llegeix potser hauriem de matisar per dir que no es fa amb els mateixos suports i les mateixes maneres. També és cert que l'excès d'informació genera desinformació , així com la velocitat d'informació ha canviat la mateixa en una mercaderia sotmesa a la llei de mercat. Sembla que la producció literaria , artistica es condueix a una simple producció econòmica sense criteris ètics i acabem fent i llegint ideologia basicament del model social proposat. Què és sinó un llibre de text ? Llegim pantalles i escriviem amb el teclat. De l'ús del bolígraf que enganxa am la ma tot rodejant amb els dits arribem als copets dels ditets en càpsules de plàstic enclastades. Però és cert que les audiències són pluriculturals i les imatges/paraules es confonen ... Es tracta de conèixer el codi comunicatiu per poder interpretar el seu significat....Quan una societat deixa de parlar, llegir, escriure i escoltar per començar a adquirir competències comunicatives aleshores sembla justificar que l'aprenentatge ha passat en segon terme. I això en educació és perillòs perquè les competències poden acabar sent terra de ningú, espai desert , asèptic, buit i formalment pler de bons formadors, propòsits, models , pràctiques, ... on tinguem grans comunicadors , grans comunicacions sense cap voluntat d'ensenyar a aprendre , ensenyar a pensar, ensenyar a estar...

En resum la llengua, és una eina que millora la nostra forma d'aprenentatge com una eina que facilita el coneixement i la comunicació. Però no a l'inrevés doncs ens podem trobar amb un caixò d'eines sense cap finalitat més que tenir-les al magatzem.