jueves, 9 de julio de 2009

OKURIBITO










El cinema per un occidental molts cops sembla resultar molt més explícit i descriptiu que per un oriental. L'accent i el matís resulta clar en la pel·lícula "DESPEDIDAS (OKURIBITO) ". El tema no és gens fàcil : la relació amb la mort. Segurament la nostra tradició europea ha treballar el tema en algunes pel·lícules : El septimo sello" de Bergman, "Linea mortal" , Ghost" "City of angels"...
Ara sembla que el director de "Elephant" Gus Von SAnt ha fet un film "Last days" sobre els darrers dies del lider de Nirvana. La mort sembla doncs un tema humà que socialment dona possibilitats per reflexionar, pensar, explicar, escriure... La pel·lícula de Yôjirô Takita no pot deixar indiferent a ningú. Orient té una sensibilitat especial on domina l'estètica per sobre dels elements moralitzadors propis de la nostra tradició. No sembla jutjar i quan ho fa s'aparta del discurs occidental que sembla respira virtuositat per tots cantons. Poc a poc l'espectador es va deixant atrapar per una atmosfera amable, ingènua, ....La mort es presenta com un ritual que obre la porta a altres experiències vitals. No es tracta de cap final, de un tabu que socialment ens obliga a reflexionar i plorar en silenci sinó tot el contrari. El tempo fílmic acompanyat per la música del violoncel transporta a aquesta reconciliació final. L'acte estètic es converteix en un acte ètic i no moral o moralitzador. Orient ens narra amb les paraules justes el que Occident sembla arraconar en els seus espais quirúrgics i asèptics. La mort continua sent un problema perquè el vivim com a problema. Despedidas és una pel·lícula trista, melancòlica però que ajuda a realitzar aquella catarsi que a vegades necessitem per pensar-nos i conduir-nos a una estètica de l'existència.








2 comentarios:

Anónimo dijo...

City of angels no habla de la muerte, habla de la esperanza, de la lucha por conseguir algo, algo espiritual, habla de disfrutar del camino, de compartir sensaciones junto a quien amas...
Un acierto la música, y la película tiene su qué especial, como casi todo el cine oriental. Aunque ir al cine sin compañía no sea tan agradable.
Crspt

salvador dijo...

Gran treball que varem gaudir amb l'Aurora i que t'agraïm per donar.nos les dades des de aquests blog.
Varem disfrutar de tot, estètica. actors, musica i també varem retrobar els cinemes Verdi que feia temps no visitàvem.

Salva

MIRADAS EN UN CALEIDOSCOPIO . LAS MEMORIAS DEL SILENCIO

He salido tarde . Voy con la   prisa impulsiva   -golpeando   a ritmo de titc-tac con los pies - para poder ganar al tiempo . P...