Som a principis de la setmana ha arribat un correu del centre demanant que les guàrdies es realitzin millor. Això ha generat un grapat de respostes on es manifesta el que la gent pensa sobre certs tipus de correus que no agraden pel to, pel missatge, per el que informen. La majoria de correus demanen més explicacions sobre els fets que semblen denunciar una situació anormal en el procés de fer guàrdies. A mitjans de setmana he decidit participar i també dir el que penso. El meu correu intenta explicar els fets , intenta no responsabilitzar les direccions del centre que fan una gestió més o menys correcta , intenta ironitzar sobre la situació. El meu correu provoca un efecte contari dir el que es pensa no sempre genera un efecte beneficiòs..... En el mon empresarial sembla que es produeix el mateix , un cap d'empresa diu el primer que pensa... Sembla que ara estigui de moda dir el que pensem... Però la meva pregunta és : diem el que pensem o allò primer que ens ve al cap ? Crec que son coses diferents.... Pensar no és dir , això hauria de quedar clar...
En les aules sembla que amb els nois també aquest efecte arriba a contaminar... La tutora diu als nois i noies que poden dir tot el que pensen..i aixì ells i elles expressen sense cap embut tot el que pensen o to el que "volen dir"...Per això un alumne pot a classe aixecar-se i públicament verbalitzar "El Xavi és un fill de puta ." i això sembla que està bé .. el noi s'explaia... Fins i tot els professors parlen de forma "comprensiva" amb els nois i noies que diuen el que pensen... Un professor després de demanar qui ha fet el comentari de text i anotar els qui han treballat i els qui no han treballat escolta d'una alumna que verbalitza i diu el que pensa sobre el fet que no troba just que ara el professor anoti l'alumnat que no ha treballat.... ..... Uns alumnes escolten com una tutora diu el que pensa sobre els treballs de recerca i això provoca que es generi un escampall de "rumors " sobre el que ha dit i el que no ha dit.... pensar sobre el que ens ve al cap.....
Una professora escolta d'un altre professor les paraules que ella mateixa va dir fa poc referint-se als seus treballs de recerca.... per això verbalitza que si hagués sabut abans les paraules del que penso segurament hauria dit una cosa molt diferent sobre els resultats de l'alumnat.... ha canviat de parer ? ha pensat ara que pensar és avançar-nos a la resposta que no volem escoltar ?
Ha classe d'ètica enguany treballo amb un grup la violència... Per això hem vist la pel·lícula de M.Hannecker "Funny Games" cosa que amb dos articles més un sobre la genètica i la violència "cerebros asesinos" i un altre sobre " el placer de la violencia" poguem treballar una mica el tema. Per això els nois han fet un treball sobre algun tipus de violència . El video presenta el seu treball. He volgut ensenyar alguns dels treballs per reflexionar que molts cops les situacions que entenem com a violència i aquelles que no percebem com a violència..... Deia al principi que dir el que pensem sembla que està bé , això hi ha emocionalment qui ho sosté com un element beneficiòs per l'èsser humà...Però hi ha determinades situacions on potser cal abans pensar sobre allò que hem dit ....El pensar per pensar molts cops ens condueix a categoritzar el món en classes d'ètica i experiències ètiques... Amb els nois i noies parlar de violència sembla que serveixi per fer anàlisi sociològics on ells no hi son presents...ells no hi surten a la foto...El mateix passa amb el que deia abans ...rebre un correu sembla que ens obligui a despersonalitzar el missatge perquè d'aquesta manera el missatge no va amb nosaltres , no ens correspon...Pensar és una cosa molt diferent a actuar, a reflexionar sobre els nostres actes i les seves conseqüències .... En una empresa que un cap de forma pública faci un gest despectiu a un dels seus empleats sembla confirmar la tesi de concursos televisius ..."digo lo que pienso"...però aquesta situació només evidencia l'agressivitat i la violència d'un superior davant un empleat , un obrer.... Les classes d'ètica han de ser experiències no discursos ni lliçons ....han de poder ensenyar aquesta diferència entre dir tot el que un pensa i pensar sobre allò que hem dit ...... perquè en aquest segon cas potser trobarem més arguments per saber viure en un mon millor .....
No hay comentarios:
Publicar un comentario